Passat 1 de febrer, Meliana va acollir l'acte "Manel Alonso, navegant entre la poesia i el relat", organitzat per l'associació Els 4 Gats i en el qual l'escriptor puçolenc hi presentava dues de les seues darreres obres, el llibre de contes "Els somriures de la pena" i el poemari "Quadern dels torsimanys".
La crònica de la vetllada la podem trobar al bloc de Manel Alonso, Els mecanoscrits de Pouet, on a més a més de diverses imatges de les intervencions de l'autor i del cantant Ruben Durà, hi ha la transcripció de la xerrada que hi va oferir el presentador de l'acte, Francesc Collado, del qual exposem un fragment referit a "Els somriures de la pena":
Si periodísticament, com a reporter d’una suposada realitat, aquests contes són impossibles; narratològicament funcionen amb una admirable senzillesa i efectivitat. Situant-nos davant de la quotidianitat, el costum, la tradició, el folklore, la història recent de manera estranya, però convincent i humana. La seua narració té un to de rondalla oral contada a la vora del foc en les llargues nits dels nostres pobles i en la llarga nit sense llibertat (aquella de la qual parla Raimon en la seua cançó “La nit és llarga la nit” rememorant la foscor general que ens imposava el franquisme).
L'article sencer al bloc de Manel Alonso es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada