El professor, crític, escriptor i blocaire Carles Lluch s'ha fixat en una de les paraules que podríem considerar pròpies del parlar del Maestrat i de les Terres de l'Ebre: "gonia", un mot que, com apunta, no hi apareix ni al DCVB d'Alcover-Moll. Però sí ho fa en el "Vocabulari de cruïlla", la gran obra de Joan-S. Beltran i Cavaller que recull bona cosa dels vocables que emprem per aquestes terres a mig camí entre el nord i el sud de la llengua, i que ha esdevingut una peça indispensable per a conèixer el com parlem a l'àrea del dialecte tortosí.
Beltran hi fa constar: "Recollim ací un mot que no hem
sabut trobar en cap recull lèxic i que tampoc no hem pogut documentar,
tot i que es tracta d'un terme molt usat en la parla col·loquial".
El sentit de gonia és el de 'pressa': "No em dónes gonies!".
També 'desfici o ansietat': "Xiqueta, quina gonia!". O també 'malestar':
"No em toques amb les mans brutes, que em fas gonia".
"Gonia" és la darrera de les "paraules amb saó" que periòdicament tracta Carles Lluch el seu bloc Els exilis: d'altres han estat: esbelegar, bambar, esmondar, birbar, estopenc, escampavia, mostós i quera. O també podeu fer-hi una ullada a les "paraules de cruïlla" que vam anar posant en el bloc de Premsa Onada farà cosa d'any i mig. Tot per difondre i mantindre vius aquestos mots ben nostrats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada