El capítol 28 de "Cubaneta meua"

Ja farà prop de tres anys, a l'abril del 2010, a Onada publicàvem la tercera edició de la novel·la de Xesco Guillem i Manel Joan Arinyó "Cubaneta meua", una història d'amor i desamor, d'alegria i tristesa entre el valencià Joan Oroval i la cubana Graciela. I ara, per fer una mica de curiositat en aquells lectors i lectores que encara no conèixen l'obra, Arinyó ha penjat al seu bloc, les "Homílies d'Arinyó", el capítol 28 d'aquest títol:

Talment la realitat cubana actual, marcada a foc i ferro per les urpes del període dit especial, l’amor entre Joan i Graciela també havia nascut en circumstàncies excepcionals. A ell, que travessava el moment més baix de la seua existència, el movia una necessitat imperiosa d’afecte i de sexe. Ella, abandonada traïdorament per Felipe, era així mateix víctima, sense saber-ho, de la desmoralització col.lectiva del seu poble, sumit en la misèria, l’exili desesperat, el jineterisme i la picaresca. Joan va ser un miratge en la seua vida. Representava la riquesa, el redreçament econòmic del país, la vitamina C per a la joventut. Aleshores, disciplinada fins a la medul·la, va acatar la triple missió, transcendentalíssima per al futur de Cuba, que li encarregà el Líder Màxim.

Amb tots aquests ingredients, més l’ajuda inapreciable de set membres del Comitè Central del PCC, sense oblidar els bons oficis de Pinto Valdemoro, va sorgir, com una bomba, el còctel amorós del mil·lenni. Amb efectes secundaris, però. Nou mesos més tard, ateses les diferències de tot tipus existents entre un i l’altra, que es feien més paleses cada dia que passava, aquell combinat eròtic, en comptes d’esclatar en simfonies de plaer i de goig multicolors, s’esllanguia lentament, impregnat del tedi de la vida quotidiana, la frustració i la manca de perspectives. 

La lectura del capítol 28 de "Cubaneta meua" continua tot clicant ací.