Apunta't al Club Lector

dilluns, 29 de juny de 2015

La història recent de Benicarló contada per les seues famílies

Els renoms són l’apel·latiu amb que es coneix a diverses generacions d’una família, un afegit simpàtic i amistós que molts llueixen amb orgull i com un signe d’identitat. Dos autors benicarlandos, Jaume Rolíndez i Pedro Manchón, han recuperat aquest patrimoni amb el primer volum de “Famílies tradicionals de Benicarló”, editat per Onada, que tracta sobre cinquanta d’aquests renoms, del voltant del miler que hi calculen que s’hi podria comptar.


L’obra es va presentar dissabte 27 de juny al vespre al Magatzem de la Mar, on s’hi van congregar al voltant de quatre-cents assistents. L’acte, conduït per la periodista i escriptora Alícia Coscollano, va obrir amb la música del grup Veniu a cantar –els quals ben bé podrien signar la banda sonora del llibre. A continuació, hi va intervindre l’editor Ramon París, qui va fer palesa que els Almenarín, Blanco, Boleo, Cadirer, Firme, Papagueix, Replé, Sentano, Tupinamba, Visiat i fins les cinquanta famílies que composen aquest primer volum “són protagonistes anònims que ara veuen la llum gràcies a aquesta obra, que deixa constància de la seua vida (…) Tantes famílies que amb el seu esforç, amb la tenacitat i els anhels, són un pilar fonamental de la història de Benicarló”, exposà el representant d’Onada Edicions.

Per la seua banda, Pedro Manchón, escriptor, periodista i mestre, recordava com es va iniciar aquest projecte a partir de l’empenta de Paco Vallés, ‘el Flare’. Gairebé cinc anys després, “hem aconseguit preservar un bagatge cultural que com a benicarlandos hem d’exigir i defensar”, apuntava Manchón, a la vegada que relatava algunes de les vivències durant les entrevistes.


Després que ‘el Flare’ (amb qui fou la primera conversa de les que formen el llibre) oferira una de les seues conegudes lloes, va intervindre Jaume Rolíndez, també mestre i escriptor, el qual va incidir que “Famílies tradicionals de Benicarló” és una obra curulla de sentiments, fins el punt que caldria classificar-lo com a “s” de sensibilitat: “a l’obrir es podrà escoltar el soroll de l’aigua dels cadufs que cau a la pastera, de la pastera pel reguer a la bassa, de la bassa al reguer llarg i des d’ací, al solc”, apuntava Rolíndez, a qui va acompanyar la seua néta, la violinista Mar Sorlí, al poema “Benicarló, poble meu”.

Música, poesia i caduferia tancaven aquesta presentació que, més enllà dels renoms, són l’homenatge a unes generacions de benicarlandos i benicarlandes i contribueix a que el seu llegat es puga transmetre a les següents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada