
El poeta picassentí fa palesa de la seua formació teològica al llarg de l'obra, dels trenta-dos poemes que s'allarguen entre cinc parts i que posen l'amor al centre de tot, l'impulsor i "únic fat vertader de l'ànima".
Uns poemes breus d’aparença senzilla i uns versos lliures d’art menor, continguts, però forçament expressius i sensorials, sense més citacions que les del penetrant diàleg amb Vicent Albert.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada