"Joan Fuster en pijama". La mirada de Manel Alonso al llibre "A casa Joan Fuster" de Salvador Vendrell

L'escriptor i crític literari Manel Alonso ha publicat al digital Diari Gran la ressenya "Joan Fuster en pijama", dedicada al nou llibre de Salvador Vendrell, "A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca". Aquesta publicació, editada en el centenari del naixement de l'intel·lectual de Sueca, són les memòries personals de Vendrell en la seua relació d'amistat i la participació a les mítiques trobades a ca Fuster. Reproduïm un extracte.

L’escriptor nascut a Fortaleny (Ribera Baixa) l’any 1958 Salvador Vendrell, a l’editorial benicarlanda Onada edicions, ha editat un llibre que combat eixa temptació de mitificar l’il·lustre suecà, A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca. 

Vendrell ha escrit un llibre amé, divertit, ple d’anècdotes, de personatges, i ho ha escrit amb un llenguatge planer, directe que no defuig en cap moment el col·loquialisme. Un assaig que partix de la seua pròpia relació amb el protagonista. Salvador Vendrell formava part d’un grup de joves residents a Sueca que visiten regularment a Joan Fuster. Són els anys en que la dictadura franquista és a punt de caure, comença la transició democràtica i el procés que portarà a l’aprovació de l’estatut d’autonomia i posteriorment l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament del valencià. Aleshores la casa de Fuster era un lloc de pelegrinatge per a intel·lectuals i polítics no tan sols del País Valencià sinó de tots els PPCC. Salvador Vendrell sovint en segona fila assistix a encontres i participa en converses en un temps en el que l’opinió de Fuster era almenys escoltada i valorada, encara que per alguns amb una certa incomoditat.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Salvador Vendrell, entrevistat a Sueca TV per "A casa Joan Fuster"

L'emissora local Sueca TV ha entrevistat l'escriptor Salvador Vendrell amb motiu del llançament del seu nou llibre. "A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca" són els records en primera persona de les mítiques trobades a la llar de l'escriptor i intel·lectual, al suecà carrer de Sant Josep. Allà, Fuster es reunia amb polítics, periodistes, escriptors, activistes… per donar forma a la nova societat que s'albirava. Com explica Vendrell, aquest és un llibre de memòries, que parla d'allò que va conèixer de primera mà.

"Fuster en la seua salsa". El crític Joan Garí ressenya "A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca"

L'escriptor Salvador Vendrell fa memòria de les seues estades a les tertúlies fusterianes amb el nou llibre "A casa Joan Fuster", que apareix justament en el centenari del naixement de l'intel·lectual de Sueca. A tall de l'estrena literària, el crític literari Joan Garí ha dedicat unes línies a la publicació al seu blog Ofici de lector. En reproduïm un fragment.

Vendrell va freqüentar Fuster en aquells anys gloriosos en què la dictadura acabava i la democràcia no acabava de nàixer. Quan tot just era un monyicot de Fortaleny a la recerca d'emocions fortes, va descobrir a ca Fuster els aforismes i el whiskey com un contínuum gnoseològic que obria la porta a un univers de saviesa infinita. A casa Joan Fuster és la crònica d'aquells anys en què tot estava per fer i tot -encara- era possible.

El número 10 de Sant Josep era un laboratori d'idees on Fuster "manava faena" als joves escriptors i/o estudiosos: quins llibres s'havien de llegir, quins llibres s'havien d'escriure. Envoltat de llibres, de caixes d'alcohol i de caixetes de tabac ros, aquell catau era el bar més barat de la rodalia i el que tancava més tard.  

Vendrell, per contra, va tindre la sort d'assistir, en primera fila, als actes del Fuster més autèntic. Sovint confessa que era present, a la vora del llegendari tendur, mentre el mestre dialogava amb polítics, artistes i intel·lectuals de renom. Una posició certament privilegiada. D'entre tots els convidats, en destaca un: Ciprià Ciscar. Naturalment, Fuster era ciscarista, a diferència de molts dels seus seguidors. Les raons són molt naturals: Fuster era molt més intel·ligent i pragmàtic que la majoria dels seus followers. Ell va entendre de seguida que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià era revolucionària, el primer estri legal favorable a la llengua des dels Decrets de Nova Planta...

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.