"Al marge: escriptors catalans del segle XIX" es presenta aquesta vesprada, a les 19.30 hores, al Centre de Lectura de Reus, amb la participació de l'autora Montserrat Corretger, els professors Josep Domingo i Magí Sunyer, i Jordi Ginebra, director del Departament de Filologia Catalana de la URV.
El Camp hi va tindre un paper rellevant dins del panorama de la literatura catalana de la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Ciutats com Reus van ser el bressol d'un seguit de literats que des dels més diversos gèneres i ideologies van impulsar la cultura, la llengua i la política del país. D'aquest estol d'intel·lectuals i les seues obres, la investigadora
Montserrat Corretger n'ha reunit quatre treballs en un nou llibre, titulat "
Al marge: escriptors catalans del segle XIX".
Güell i Mercader, periodista i polític
Així doncs, la professora de la Universitat Rovira i Virgili aprofundeix en primera instància amb Josep Güell i Mercader (Reus, 1839-1905), activista del Centre de Lectura de la seua ciutat, periodista i fundador d’un bon grapat de capçaleres (El Eco del Centro de Lectura, El Porvenir, El Metrónomo, Álbum de Euterpe, etc) i polític republicà afí a Castelar. Güell va ser un dels puntals del progressisme vuitcentista a Reus i el Camp; en l’apartat literari, buscava la modernitat enfront la Renaixença i el jocfloralisme representat per figures com ara Víctor Balaguer. La majoria de la seua obra va ser en castellà, tot relegant el català a comptades excepcions, sovint poemes de caire amorós.
Els germans Bartrina
La segona i la tercera part del llibre es dediquen als germans reusencs Bartrina d’Aixemús, en Francesc (1846-1917) i en Joaquim Maria (1850-1880), qui va ser un dels poetes més rellevants de les lletres catalanes del segle XIX, definit per Rovira i Virgili com “el representant més notable i autèntic de l’ala esquerra del positivisme intel·lectual a Catalunya”.
Joaquim Maria Bartrina va morir a tocar de la trentena, però hi va deixar una bibliografia on feia palesa de la seua rebel·lia moral, sobretot davant la monarquia i la religió, mitjançant poemes, obres populars i satíriques, i articles. L’autor de Algo o Epístola va alternar el català amb el castellà. La seua vinculació, a partir de 1870, amb la Societat La Jove Catalunya el va fer redifinir-se cap a posicions catalanistes.
Son germà gran, Francesc Bartrina, per la seua banda, va formar part dels autors de la Renaixença, i de fet, les seues obres seran publicades en “lo idioma patri”. Amic i admirador del valencià Teodor Llorente i l’occità Frederic Mistral, es va endinsar en la consciència històrica i lingüística d’aquestos territoris. A la mort de Joaquim Maria, la seua poesia va esdevindre reflexiva i pessimista.
L’utopia catalano-occitana
El darrer estudi que presenta Montserrat Corretger a “Al marge: escriptors catalans del segle XIX” és al voltant d’Occitània, la “Revista Literaria e Sociala de las Terras de la Lenga d’Oc”, impulsada per Josep Aladern, malnom de l’alcoverenc Cosme Vidal (1869-1918) i el poeta occità Prospèr Estieu (1860-1939). Va ser una publicació de curta volada (tot just deu números al 1905) i amb un escàs ressò tot i els intents de convertir-la en una “grand revista europea”, però que resta com el primer intent d’una revista que aglutinés el que Aladern considerava “parlars occitans”, una llengua “que era la dels Trovadors, era entesa y gayrebé parlada de Murcia a Niça, de Barcelona a Burdeus”.
L'obra de Corretger ha estat publicada per Onada Edicions, dins de la col·lecció La Nau, dedicada a la filologia i la sociolingüística catalana.
.jpg)
