El camp de l'educació ha comptat amb diferents opinions respecte del valor que la teoria ha tingut per a la pràctica i sobre la relació teoria-pràctica. Aspectes com quines característiques ha de tenir la teoria, qui o què genera coneixement teòric en educació i quin és el coneixement més vàlid per a la pràctica són la base de qüestions que han
generat debats interminables a la Pedagogia.
El llibre presenta la Teoria de l'Educació com un saber vertebrador i "aplicable" en el dia a dia del professorat i l'objectiu és l'aportació d'idees que ajudin a millorar l'acció educativa. Això implica acceptar que, en educació, la teoria té un vessant normativa des d'una justificació cientificotecnològica, relacionant-se, per tant, el concepte de teoria al de tecnologia.
Finalment, el llibre justifica que l'educació del futur passa pel impuls dels mitjans de comunicació i tecnològics, entesos no com un fi en si mateixos sinó com a eines pedagògiques efectives per facilitar el procés d'ensenyament-aprenentatge d'un alumnat que, quan surt de les aules, viu immers en plena galàxia digital.
Marc Pallarès Piquer és professor de la Universitat Jaume I de Castelló. Imparteix Teoria i Història de l'Educació i Sistemes Educatius Europeus. Tutoritza pràcticums de Magisteri i de Psicopedagogia. Dirigeix treballs de fi de grau (Magisteri) i treballs de fi de màster (Màster en Educació Secundària). En l'àmbit literari ha guanyat el premi Recull de Periodisme (2007), i els premis de narrativa Fiter i Rossell del Govern d'Andorra (2008) i el Ciutat de Palma (2012) per "Sí, podem?".
