La novel·la d'Usó, guanyadora del darrer Vila de Puçol i novetat d'aquest Sant Jordi, pren dos escenaris contraposats: a la dècada dels 70, "un poble de la comarca de la Plana i una ciutat minera xilena". A un indret s'hi surt del túnel d'una dictadura, a l'altra tot just s'acaba d'entrar. Com apunta Alonso, "Usó és conscient d'aquesta casualitat i se n'aprofita per tal d’oferir-nos una relat complex en el qual la història personal de cadascun dels personatges acaba creuant-se en
un moment determinat i crea el retrat cru i cruel d’un temps i dues societats."
La prosa és directa, amena, fins i tot en alguns moments trepidant. L’autor, impassible en el seu ofici de descriure cada escena al detall, no li estalvia al lector res per molt dur que siga, la qual cosa fa que la novel·la tinga un plus de perillositat per a les ànimes càndides.
La ressenya sencera de Manel Alonso es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada