“Una situació imparable” (Ésadir) o “un remolí d’emocions o sentiments molt intensos” (GDLC) són algunes de les definicions que rep el terme voràgine, que serveix de títol per al nou poemari de Josep Ribera, publicat ara a la primavera.

En definitiva, es tracta d’uns poemes intensos, com assenyala el prologuista Ferran Carbó, que “es mouen, conscientment, des de la subjectivitat individual més absoluta cap a la subjectivitat col·lectiva, amb la intenció de fer protagonista de la pròpia experiència tot l’univers discursiu en què viu el jo líric”. Uns versos que mostren una concepció de la poesia “entesa com a fixació de la memòria, com a testimoni de l’experiència viscuda”. Els versos són rics en citacions i en referències culturals i geogràfiques, de manera que la sensibilitat del poeta i del lector es troben amb els seus coneixements enciclopèdics.
Voràgine és el quart poemari de Josep Ribera i Condomina, professor i doctor en Filologia Catalana. El poeta de Faura (Camp de Morvedre) havia publicat amb anterioritat Alba lasciva (1994), Els espadats de Morris Jesup (2000) i Plenamar (2003), que va obtenir el VIè Premi Vicent Andrés Estellés de l’Ajuntament de Burjassot. En l’àmbit de la lingüística, ha publicat diversos treballs sobre cohesió referencial, entre els quals destaca el volum La cohesió lèxica en seqüències narratives (2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada