Ressenya de "Un viatge fora forat" a El Muntanyenc

Aquest article va ser publicat a El Muntanyenc l'1 de desembre de 2015. Com que ja no és disponible a la web, el reproduïm tot seguit.

 

 

Ha caigut a les nostres mans un llibre que la nostra col·laboradora Amàlia Roig va publicar l’any 2009 i que porta per títol “Un viatge fora forat. Entre el Delta i les Columbretes” (Onada Edicions). El títol ja ens va encuriosir i la seva lectura ha estat una agradable descoberta.

Reproduïm aquí la crítica que Lluís Bonada, col·laborador de la revista Temps, va fer el 20 d’octubre del 2009 perquè creiem que resumeix molt bé el que hem sentit llegint aquest llibre.

“Tenim el punt just de novel·lització: una periodista acabada de deixar-se amb el marit torna als espais de la seva infantesa. A partir d’aquí comença la crònica d’un viatge, d’un viatge destinat a recuperar aquest espais d’infantesa. És una crònica doble, hi ha retrat exterior i retrat interior. 

 

El retrat exterior, tot hi ser impressionista, no deixa mai de ser fidel, realista, detallat. Impressiona l’habilitat de l’autora a l’hora de dibuixar, amb extrema naturalitat i una gran economia de recursos, el paisatge. El retrat interior consisteix en la relació que estableix l’autora amb el paisatge present i el paisatge recordat. Gràcies a la vida que l’autora ha injectat a la protagonista, es pot afirmar que el llibre és el resultat de la relació entre biografia i paisatge.

A Barcelona enyorava el paisatge perdut i aquell enyor, diu, no consistia tan sols en una suma de sensacions, sinó que tenia imaginació i memòria. És una confessió i, alhora, un programa literari. L’autora, de bracet amb la protagonista, farà diversos recorreguts al voltant de Vinaròs, que s’ompliran de colors i olors, de records i sensacions, de paisatges verges i paisatges treballats, de persones i de paraules.

Aquest viatge era ple de perills, bàsicament dos. El primer, el desequilibri entre els elements que conformen el relat. El segon, l’efusió tronada. Amb una mà mestra admirable i sorprenent en una persona que escriu el primer llibre, l’autora mantén el delicat equilibri des de la primera pàgina a la darrera i mai no cau en l’afectació. En tots dos aspectes el llibre és modèlic.

També és modèlic en un tercer aspecte, el de la descripció del recorregut. Sovint, l’autor de llibres de viatges acumula tanta bellesa, tanta emoció, que el lector, literalment, s’hi perd o deixa de passejar i deixa d’acompanyar el narrador. Aquí sempre compartim el camí amb la narradora, sempre sabem en quin punt precís del trajecte ens trobem.”