dijous, 19 d’agost de 2021

Una xarradeta amb... Joan Verdegal, autor de "Exonerat de l'oblit"

Fem una xarradeta amb Joan Verdegal, autor de "Exonerat de l'oblit". Es tracta d'una narrativa en que conflueixen tres personatges mítics: la Pedra, el Mortal i l'Àngel Lector. La primera ha escollit una sèrie de relats amb la intenció de veure les reaccions del segon i dilucidar si mereix passar a l'eternitat amb memòria, és a dir, salvar-se de l'oblit.



Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Escric perquè és una activitat que m’agrada. Després de tota una vida com a professor, puc escriure allò que m’abelleix sense estar condicionat pel temps ni per horaris laborals. El procés creatiu comença normalment amb unes notes esquemàtiques sobre la història que vull contar; després comence a escriure, però tornant contínuament enrere, és a dir, enllestint i adobant les frases fins que em semblen adequades… segons el meu gust estètic i el missatge que vull transmetre.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
El meu ordinador, un faristol, fulls en blanc, bolígraf… i la funda de les ulleres de llegir. També he de tindre al voltant bona cosa de silenci.

Com seria l’acte de lectura ideal del teu llibre "Exonerat de l'oblit"?
Tot acte de lectura depèn del tarannà del lector: predisposició, expectatives, formació, cultura… L’acte de lectura que jo desitjaria per a Exonerat de l’oblit hauria de ser tranquil, crític, “recapitulador”, com el que demana un bodeguer sobre el tast del seu vi: un acte “assaboridor” sense opció a la indiferència.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Cosa ben difícil, perquè he llegit molts llibres al llarg de la vida. Després de pensar-ho… crec que recomane la novel·la francesa L’écume des jours de Boris Vian. Primer perquè és una història d’amor encisadora; segon perquè està escrita meravellosament, amb jocs de paraules i neologismes del tinter del propi autor, i tercer perquè la vaig traduir jo al castellà en l’any 2000 (La espuma de los días, Ed. Cátedra).

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Tinc predilecció per l’assaig i la novel·la. De fet, conserve un bloc de lectures que vaig encetar l’any 1975 amb quatre apartats o gèneres: poesia, novel·la, teatre i altres (contes, assajos, biografies, etc.). M’agrada llegir de vesprada, en la meua butaca preferida, quan encara hi ha llum solar (en hivern) i alçant de tant en tant la mirada per a veure passar la gent.

Quin comentari dels lectors de "Exonerat de l'oblit" t’ha generat més il·lusió.
El d’un bon amic quan em va dir que havia descobert que calia llegir el llibre a poc a poc, sense cap pressa, de vegades rellegint, per tal de seguir millor els raonaments i descobrir la intenció i l’argumentari dels personatges. 


Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Les improvise segons de qui es tracte, però m’agrada incloure-hi els adjectius següents referits a la lectura que espere: compartida, agradosa, profitosa, assossegada…

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Les faig servir amb restriccions voluntàries, perquè preferisc el contacte personal. M’agrada whatsapp perquè és polifacètica i confortable.

Quina és la teua paraula favorita?
Mecanoscrit. La vaig descobrir en llegir la novel·la Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb el revolucionari francès Marie-Jean Hérault de Séchelles, i parlaríem de la seua Teoria de l’ambició.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
No estic enganxat a cap sèrie televisiva, però m’ha agradat l’atreviment de Vergüenza, dirigida per Juan Cavestany i Álvaro Fernández. Tinc un gran record del film Toma el dinero y corre de Woody Allen, que ens comentava en classe de Cinefòrum un capellà del col·legi on estudiava.

El teu plat estrella és…
La coca de verdura, en la seua modalitat borrianenca.

No puc viure sense…
Mirar la mar i o passejar descalç per la seua riba.

Una cosa inconfessable…
Moltes! La més lleugera: haver-me desfet d’alguns llibres de treball que no pensava tornar a llegir.

Amb quin animal o planta et compararies?
Soc constant com els castors i conformista com un taronger ben plantat i adobat.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article…?
Reconfortat per l’esforç acabat i agraït per l’oportunitat de la seua divulgació.

Eres friqui en…
En no res. No tinc grans manies.

Soc feliç si…
La família menuda m’acompanya, especialment en un dia estiuenc de platja.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
A l’escriptor Arturo Pérez-Reverte, al qual admire i amb qui vaig compartir taula en un congrés sobre Alexandre Dumas.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Aniria a Île Maurice, seguint els passos de l’escriptor Bernardin de Saint-Pierre i de la seua novel·la Paul et Virginie.

Com és la teua mascareta?
Blanca i sense pretensions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada