El proper divendres 20 d'abril es presenta "Del bon humor tortosí", la darrera obra en la qual hi va treballar en Joan Moreira, el qual continua en la preservació del folklore tortosí i l'entorn. Serà un acte de presentació solidari amb el menjador social Mossèn Sol, a partir de les 20.30 hores a l'auditori Felip Pedrell de la capital ebrenca.
Músic, folklorista, periodista, mestre... moltes van ser les vessants de Joan Moreira i Ramos (1878-1951), però una en va predominar sobre tota la resta: el tortosisme. Tot i que nascut a Lleida (“per casualitat”, com deia), Moreira va dedicar tota la seua vida a activar i recuperar la cultura tradicional i popular de la capital de l’Ebre i del seu entorn.
Fill de militar, el seu pare va morir abans que Joan Moreira complís els dos anys. Va ser llavors quan, amb sa mare, es va traslladar a Tortosa. La seua joventut va estar dominada per la música i el cant; hi participa del cor de la catedral, on és escolanet. De fet, va ingressar al Seminari Diocesà i va fer carrera sacerdotal durant onze anys, però no l’acaba. Als 22 anys celebra les noces amb Carme Montesinos.
El Moreira músic.
De la seua experiència amb mestres de música de capella com Josep Vilás o Vicenç Ripollés, al 1905 posa en marxa l’Orfeó Tortosí, del qual en seria director set anys, quan marxa a l’Schola Orfeónica. Altres projectes d’aquesta mena seran la Unión Coral Roquetense i l’Orfeó Montsià, d’Ulldecona. Però, hi acabaria retornant a l’Orfeó Tortosí durant la Segona República, on, amb la pausa de la Guerra Civil, hi roman fins finals de 1940, aleshores l’asma l’impedeix continuar. Al mig d’aquesta frenètica activitat cantaire, hi composa el reconegut “Himne a la Verge de la Santa Cinta” (1918), en honor a la patrona tortosina.
El Moreira folklorista.
Conservém i defensém les nòstres reliquies patrimonials. ¿Voldrém consentí que desaparégue lo “bò que’ls vells de casa van dixar-mos”, com si Tortosa fos un pòble d’abúlics descastáts.
Una altra de les obsessions de Joan Moreira va ser la salvaguarda dels costums de la seua ciutat, en una època en la qual els canvis cada cop s’acceleraven més. Al llarg de la seua vida, va recopilar anècdotes, personatges, històries, malnoms... el dia a dia de l’època. Al remat, de tota aquesta ingent feinada, només va veure un llibre publicat, “Del folklore tortosí”, publicat al 1934. Ara, al 2012, sorgeix el segon, “Del bon humor tortosí, o La exaltació dels humils”. Hi ha d’altres que es coneix la seua existència però no se’n conserva cap rastre, com “Lo llibre dels jòcs i endevinalles tortosins” o “Pescadós i marinés tortosins”. Cal aclarir que als seus escrits, Moreira empra el dialecte tortosí sense normalitzar que s’ha respectat en la nova publicació que veu la llum ara.
El Moreira regionalista.
I és que l’ús del tortosí és una mostra de la ideologia regionalista de Joan Moreira, qui era contrari a la normalització del català, un dels puntals, junt el catolicisme conservador, del tortosinisme , el moviment polític que propugnava la conversió de les Terres de l’Ebre en província separada de Tarragona. Tot i això, va mantindre bones relacions amb autors i periodistes d’altres tendències polítiques, i sense anar més lluny, l’epíleg de la seua obra el signa en Francesc Mestre i Noé, aferrissat catalanista.
L’herència de Joan Moreira
Al remat i al marge de la política lingüística, l’obra folklòrica de Joan Moreira i Ramos és un excel·lent testimoni de la quotidianeïtat de les Terres de l’Ebre de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, i ens apropa persones, vivències, parlars i tradicions nostrades que sense el seu testimoni, se sumirien en la foscor de la història.
Documentació:
Joan Moreira i Ramos a la Viquipèdia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Moreira_i_Ramos
El tortosinisme com a ideologia conservadora, localista i clerical
http://www.llibresebrencs.org/index.php?option=com_content&task=view&id=205&Itemid=61
Músic, folklorista, periodista, mestre... moltes van ser les vessants de Joan Moreira i Ramos (1878-1951), però una en va predominar sobre tota la resta: el tortosisme. Tot i que nascut a Lleida (“per casualitat”, com deia), Moreira va dedicar tota la seua vida a activar i recuperar la cultura tradicional i popular de la capital de l’Ebre i del seu entorn.Fill de militar, el seu pare va morir abans que Joan Moreira complís els dos anys. Va ser llavors quan, amb sa mare, es va traslladar a Tortosa. La seua joventut va estar dominada per la música i el cant; hi participa del cor de la catedral, on és escolanet. De fet, va ingressar al Seminari Diocesà i va fer carrera sacerdotal durant onze anys, però no l’acaba. Als 22 anys celebra les noces amb Carme Montesinos.
El Moreira músic.
De la seua experiència amb mestres de música de capella com Josep Vilás o Vicenç Ripollés, al 1905 posa en marxa l’Orfeó Tortosí, del qual en seria director set anys, quan marxa a l’Schola Orfeónica. Altres projectes d’aquesta mena seran la Unión Coral Roquetense i l’Orfeó Montsià, d’Ulldecona. Però, hi acabaria retornant a l’Orfeó Tortosí durant la Segona República, on, amb la pausa de la Guerra Civil, hi roman fins finals de 1940, aleshores l’asma l’impedeix continuar. Al mig d’aquesta frenètica activitat cantaire, hi composa el reconegut “Himne a la Verge de la Santa Cinta” (1918), en honor a la patrona tortosina.
El Moreira folklorista.
Conservém i defensém les nòstres reliquies patrimonials. ¿Voldrém consentí que desaparégue lo “bò que’ls vells de casa van dixar-mos”, com si Tortosa fos un pòble d’abúlics descastáts.
Una altra de les obsessions de Joan Moreira va ser la salvaguarda dels costums de la seua ciutat, en una època en la qual els canvis cada cop s’acceleraven més. Al llarg de la seua vida, va recopilar anècdotes, personatges, històries, malnoms... el dia a dia de l’època. Al remat, de tota aquesta ingent feinada, només va veure un llibre publicat, “Del folklore tortosí”, publicat al 1934. Ara, al 2012, sorgeix el segon, “Del bon humor tortosí, o La exaltació dels humils”. Hi ha d’altres que es coneix la seua existència però no se’n conserva cap rastre, com “Lo llibre dels jòcs i endevinalles tortosins” o “Pescadós i marinés tortosins”. Cal aclarir que als seus escrits, Moreira empra el dialecte tortosí sense normalitzar que s’ha respectat en la nova publicació que veu la llum ara.El Moreira regionalista.
I és que l’ús del tortosí és una mostra de la ideologia regionalista de Joan Moreira, qui era contrari a la normalització del català, un dels puntals, junt el catolicisme conservador, del tortosinisme , el moviment polític que propugnava la conversió de les Terres de l’Ebre en província separada de Tarragona. Tot i això, va mantindre bones relacions amb autors i periodistes d’altres tendències polítiques, i sense anar més lluny, l’epíleg de la seua obra el signa en Francesc Mestre i Noé, aferrissat catalanista.
L’herència de Joan Moreira
Al remat i al marge de la política lingüística, l’obra folklòrica de Joan Moreira i Ramos és un excel·lent testimoni de la quotidianeïtat de les Terres de l’Ebre de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, i ens apropa persones, vivències, parlars i tradicions nostrades que sense el seu testimoni, se sumirien en la foscor de la història.
Documentació:
Joan Moreira i Ramos a la Viquipèdia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Moreira_i_Ramos
El tortosinisme com a ideologia conservadora, localista i clerical
http://www.llibresebrencs.org/index.php?option=com_content&task=view&id=205&Itemid=61
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada