Es va presentar "De quan es pagava un paó a l'any", l'obra guanyadora del Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta

El Premi de Recerca Jordi Fontanet va ser el protagonista a Amposta el passat dijous 26 de setembre, i ho va ser amb un doble motiu, ja que el mateix acte va servir per presentar l'obra publicada reconeguda amb la primera edició i anunciar el guanyador de la segona.

Així, els historiadors Antoni Cartes i Sabina Colomé, triomfadors en la convocatòria inicial d'aquest guardó d'investigació local, van presentar el llibre "De quan es pagava un paó a l'any", una obra que fa una visió de l'Amposta medieval a través de la documentació dels capbreus de rendes reials. Així, com van exposar els autors, amb la consulta d'aquests textos, alguns inèdits, s'ha pogut establir com era la vida dels ampostins i ampostines dels segles XIII, XIV i XV, en un moment en que el terme de la vila era més extens que l'actual i diversificat en secà, regadiu, salines i pastures. La recerca també retrata el nucli urbà, tot delimitant alguns carrers i situant-hi edificis públics, cases privades i comerços.

I si Cartes i Ortí havien guanyat el I Premi de Recerca Jordi Fontanet, el segon ha estat per al periodista Andreu Caralt per la investigació "La Guerra Civil a Amposta (1936-1939)". Expert en memòria històrica, Caralt ha estat reconegut per un treball al voltant del conflicte bèl·lic vist des de la societat ampostina.

Imatges: Ajuntament d'Amposta

Preparant novetats: "De quan es pagava un paó a l’any" de Toni Cartes i Sabina Colomé

"De quan es pagava un paó a l’any", obra guanyadora del I Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta, completa l’escassa bibliografia existent sobre l’Amposta baixmedieval, ampliant la perspectiva sobre qui eren i com vivien els ampostins dels segles XIV i XV. Gràcies a l’anàlisi de la documentació històrica, alguna de la qual mai s’havia consultat, els autors brinden noves hipòtesis que permeten configurar una visió de conjunt d’aquesta vila medieval, un territori molt més ampli que el de l’Amposta actual i que s’estenia de la Carrova al mar, del cim del Montsià a l’Ebre i des d’aquest punt fins al mar.

Una anàlisi de l’Amposta feudal de la darreria del segle XIII i fins al segle XV, en la qual es pot descobrir quina era la delimitació del terme, quines famílies dominaven les propietats i quins usos es donaven a les diferents partides. Un terme integrat per terres de secà, de regadiu i espais de pastura, a més de terrenys aptes per a l’establiment de salines, per a la producció de sosa i també per a la pesca a les llacunes. A més, paral·lelament, la recerca fa una aproximació al nucli de la vila, en delimita alguns carrers i hi situa edificis públics, habitatges privats i comerços com les tavernes i els forns. 

Els autors

Toni Cartes Reverté (Sant Carles de la Ràpita, 1985) és llicenciat en Història, màster en Arqueologia Clàssica i màster en Gestió de Patrimoni Cultural. Ha estat col·laborador tècnic del Museu de les Terres de l’Ebre, a més de ser coordinador del Museu de la Mar de l’Ebre. Autor de diversos articles sobre el món romà de les Terres de l’Ebre, ha participat en publicacions com "El canal que porta la vida. 150 anys del Canal de la Dreta de l’Ebre" (2008) o "Entre Tàrraco i l’Ebre. L’Ametlla de Mar a l’Antiguitat" (2014). Actualment treballa a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Sabina Colomé Ortí (Amposta, 1992) és graduada en Història de l’Art, màster en Gestió del Patrimoni Cultural, està cursant un postgrau en Direcció d’Arxius. Ha estat tècnica freelance del Museu de les Terres de l’Ebre. L’any 2016 va ser becada per a fer una recerca etnològica amb el títol "L’arribada de la llum elèctrica a Amposta: una transformació urbana i social". Actualment la seva investigació se centra en els processos inquisitorials i civils contra les bruixes a les Terres de l’Ebre.