Una xarradeta amb... Pilar Alfonso, autora de "De Warhol a @yodominguez. Mirar l'art i veure el món"

Fem una xarradeta amb Pilar Alfonso, professora de Comunicació Audiovisual i experta en marques. El seu nou assaig és "De Warhol a @yodominguez. Mirar l'art i veure el món", en el que ens proposa un viatge pel món del pop art i els dissenys comercials per trobar les unions entre l'art i la publicitat i, també, l'activisme. I el fem de la mà de Warhol, Isabel Oliver, l'Equip Crònica, Banksy, Eulàlia Valldosera o Yolanda Domínguez, entre molts altres.

 

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure?
Potser, escric perquè espero arribar a entendre millor el món i les persones que l'habitem. Em faig eixa il·lusió. I perquè escriure m'agrada.

Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Ja explicaven els clàssics que hi ha dos moments. L'esclat de la idea que arriba quan arriba, mentre rentes els plats, prepares el sopar o al bell mig d'una classe. Darrerament, a mi m'ha passat moltes vegades mentre caminava o en algun trajecte en tren. Després de la "inspiració" inicial, cal aprendre a treballar i treballar per convertir aquella idea en paraules.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
En un primer moment, fulls amb apunts, llibres, notes i l'ordinador. Quan tinc algunes pàgines escrites, necessito revisar-les en paper i amb bolígrafs de diferents colors a la mà, per anar marcant, canviant, corregint…

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "De Warhol a @yodominguez"?
T'imagines una exposició amb totes les obres que esmento al llibre i anar mirant-les i comentant-les amb el públic assistent?

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Aprofitant la pregunta, et diré que fa unes setmanes vaig començar a Twitter una sèrie que he anomenat #4RaonsPerLlegir… on recomano assaig escrit per dones. Les meues recomanacions inicials han estat: Gabinet de curiositats d'Anna Moner, L'amic de la finca roja, de Mercè Ibarz i Viure escrivint, d'Annie Dillard.

Quins gèneres t'agraden?
Fa anys vaig passar la fase molta narrativa, ara estic en la fase molt d'assaig. I una mica de poesia sempre.

En quins moments gaudeixes de la lectura?
Qualsevol moment em va bé, excepte abans de dormir. No m'agrada llegir al llit.

Quin comentari dels lectors de "De Warhol a @yodominguez" t’ha generat més il·lusió.
M'ha agradat molt que diferents lectores i lectors m'hagen dit que es nota que el llibre és meu, que han tingut la sensació d'estar xarrant amb mi.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
En cada llibre és diferent. El que més he repetit en aquest cas, potser, siga el meu desig que ho passen tan bé llegint el llibre com jo ho vaig passar escrivint-lo.

Què opines de les xarxes socials?
Que les hem sobredimensionades i que caldrà repensar-les. Com he dit abans, des de fa quatre anys tinc un compte de Twitter on sóc @totmarques. Precisament, em vaig decidir per poder estar en contacte amb els lectors del llibre anterior, "(Tot) el que encara no saps sobre les marques". No n'estic penedida, però no tinc cap intenció d'entrar en d'altres xarxes. 

 

Quina és la teua paraula favorita?
Depén del dia, el que més m'agrada és retrobar-me amb paraules que conec, però que durant anys ni he dit ni he escoltat. Fa uns mesos em va passar amb 'araboga', o amb 'gafarró' referit a un xiquet.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Creus que Sor Isabel de Villena acceptaria que la convidara a un vermut i a malparlar una estoneta de Jaume Roig?

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Tinc debilitat per una sèrie titulada Mad Men. M'encanten les trames i els personatges que la protagonitzen, especialment les quatre primeres temporades. Pel·lícules inoblidables hi ha moltes, et diré la darrera inoblidable que he vist: No Home Movie, de Chantal Akerman. L'he vista fa unes setmanes i me la quedo per a sempre.

El teu plat estrella és…
Te'n diré un d'hivern: llanda de carn i pataques. I un d'estiu: Pasta amb salsa picant de tomata i figues.

No puc viure sense…
La pandèmia m'ha fet pensar molt en la fragilitat del nostre món més immediat. Tot és més difícil sense les persones que estimes i que t'estimen. Ara com ara, no goso dir molt més.

Una cosa inconfessable…
Estic pensant en confessar-la en un nou llibre…

Amb quin animal o planta et compararies?
De no ser que m'obligues, amb cap.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article…?
El primer escrit va ser una "redacció" a primària. Es va publicar en la revista de l'escola. Encara recordo el moment, però la veritat és que no recordo l'emoció. A banda dels llibres propis, m'ha fet molta il·lusió participar en algun llibre col·lectiu, per exemple en un llibre-objecte que va idear el fotògraf Julio Carbó sobre el Sexenni de Morella, o en Aplec dels Ports. 40 anys d'història col·lectiva. I fa només uns mesos en el llibre de la Fundació Bromera La importància de la lectura. En els tres casos, l'emoció naix de la companyia, de veure'm entre d'escriptores i escriptors que admiro.

Eres friqui en…
Ho de reconèixer! Després d'haver publicat tres llibres relacionats amb les marques, hauré de reconèixer que sóc una mica friqui de les marques.

Soc feliç si…
Si tinc un pla-eixida-amb-amigues-amics proper.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre…
M'ha fet molta il·lusió enviar-lo a artistes que hi apareixen com Isabel Oliver o Gurt Swanenberg. I també a Pilar Dolz, encara que no hi aparega.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Tinc un dilema: no sé si anar a llocs que no conec o tornar a llocs que m'estimo i enyoro. Perugia o Zadar?

Com és la teua mascareta?
Ffp2 blanca, o quirúrgica. No he aconseguit veure la mascareta com un complement. Què hi farem?

"Un assaig que es llig com una novel·la". "De Warhol a @yodominguez" vist per la revista 400 Colps

La revista digital 400 Colps, especialitzada en comunicació i ensenyament, ha dedicat una ressenya al nou llibre de la professora Pilar Alfonso. "De Warhol a @yodominguez. Mirar l'art i veure el món" és un assaig amb una clara vocació didàctica, en el qual l'autora analitza el recorregut de l'art pop des dels temps de Warhol i Richard Hamilton fins l'actualitat, i com ha estat la relació amb el consumisme capitalista i les marques corporatives.

En el text, signat per Natxo Moral, inicia avisant del caràcter del llibre: "un assaig que es llig com una novel·la –diríem tirant de tòpic–, amè, entretingut i captivador alhora que profusament documentat i farcit de referències i intertextualitats". Moral posa Pilar Alfonso com a referència en l'estudi de la interacció entre les marques i la societat, gràcies a les seues anteriors publicacions a les quals s'hi suma aquesta obra; de fet, el crític l'entén com el tancament d'una trilogia, de la qual també en forma part "(Tot) el que encara no saps sobre les marques", de la mateixa col·lecció editorial.

A continuació, l'article de 400 Colps repassa els continguts i l'estil del llibre d'Alfonso, apuntant un recorregut cronològic que abasta la segona meitat del segle XX i el que duem de segle XXI, amb l'aparició de noms de talla internacional però també d'altres pròxims. Al remat, la tesi de l'obra gira en la dualitat de marques i art: "si les creacions religioses (esglésies, escultures, pintures) han esdevingut art, i les marques postmodernes (lovemarks) funcionen amb una certa devoció religiosa, no hi ha dubte que les marques voldran convertir-se en obres d’art", indica Moral.

A la part més expositiva i divulgativa, s’hi sumen tots els incisos, preguntes sense resposta, apel·lacions al lector i ironies, entre d’altres, que fan que, malgrat estar parlant d’obres d’art d’altri, el jo de l’autora estiga ben present i en condicione la lectura deliberadament. Parafrasejant Fuster, que d’assaigs en sabia un poc, podem afirmar que, fins a cert punt, tot assaig és autoretrat. No debades, amb la lectura de l’obra, estem mirant l’art i veient el món a través de les ulleres crítiques i violetes de l’autora.  

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Novetat: "De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món" de Pilar Alfonso

 

Assegurava Richard Hamilton que no s’entén res en un quadre aïllat. “Només quan les coses s’ajunten i es relacionen com a seqüències d’idees, comencen a adquirir sentit.” La llarga quimera de pensar que l’art ens pot ajudar a entendre el món. Andy Warhol i aquelles llaunes de la sopa Campbell. L’esmentat Hamilton i la seua torradora de pa amb disseny alemany. L’obstinada quimera de pensar que l’art pot transformar el món. L’antimilitarisme de l’Equip Crònica. La reivindicació feminista d’Isabel Oliver i d’Eulàlia Grau. Les vidrieres virolades de Chus García-Fraile. El Banksy més subversiu i el més integrat. Les interactives ampolles de detergent que col·lecciona l’altra Eulàlia, Valldosera. Les vanitas de la societat de consum en les miniatures de Gurt Swanenberg. La vigilància activa dels estereotips i dels tòpics publicitaris de Yolanda Domínguez. Mirar l’art i voler entendre el món. Mirar l’art i desitjar que puga transformar la vida. Les nostres vides.

Quan tot açò de publicar llibres va començar no sospitava, ni de lluny, que acabaria sent l’autora d’una trilogia sobre les marques en la societat contemporània. El primer fou Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció (2016). Era i serà sempre un llibre acadèmic. El segon es va titular (Tot) el que encara no saps sobre les marques (2016). Parlava dels relats i dels contrarelats de marca. El va publicar Onada en aquesta mateixa col·lecció. De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món (2020) tanca la trilogia. Em pareix molt diferent als dos anteriors, i me n’alegro. No té massa sentit tornar a fer el que ja has fet, veritat? La intenció no era cap altra que mirar el món a través de l’art. O és a l’inrevés?