dijous, 19 de novembre de 2020

"Un assaig que es llig com una novel·la". "De Warhol a @yodominguez" vist per la revista 400 Colps

La revista digital 400 Colps, especialitzada en comunicació i ensenyament, ha dedicat una ressenya al nou llibre de la professora Pilar Alfonso. "De Warhol a @yodominguez. Mirar l'art i veure el món" és un assaig amb una clara vocació didàctica, en el qual l'autora analitza el recorregut de l'art pop des dels temps de Warhol i Richard Hamilton fins l'actualitat, i com ha estat la relació amb el consumisme capitalista i les marques corporatives.

En el text, signat per Natxo Moral, inicia avisant del caràcter del llibre: "un assaig que es llig com una novel·la –diríem tirant de tòpic–, amè, entretingut i captivador alhora que profusament documentat i farcit de referències i intertextualitats". Moral posa Pilar Alfonso com a referència en l'estudi de la interacció entre les marques i la societat, gràcies a les seues anteriors publicacions a les quals s'hi suma aquesta obra; de fet, el crític l'entén com el tancament d'una trilogia, de la qual també en forma part "(Tot) el que encara no saps sobre les marques", de la mateixa col·lecció editorial.

A continuació, l'article de 400 Colps repassa els continguts i l'estil del llibre d'Alfonso, apuntant un recorregut cronològic que abasta la segona meitat del segle XX i el que duem de segle XXI, amb l'aparició de noms de talla internacional però també d'altres pròxims. Al remat, la tesi de l'obra gira en la dualitat de marques i art: "si les creacions religioses (esglésies, escultures, pintures) han esdevingut art, i les marques postmodernes (lovemarks) funcionen amb una certa devoció religiosa, no hi ha dubte que les marques voldran convertir-se en obres d’art", indica Moral.

A la part més expositiva i divulgativa, s’hi sumen tots els incisos, preguntes sense resposta, apel·lacions al lector i ironies, entre d’altres, que fan que, malgrat estar parlant d’obres d’art d’altri, el jo de l’autora estiga ben present i en condicione la lectura deliberadament. Parafrasejant Fuster, que d’assaigs en sabia un poc, podem afirmar que, fins a cert punt, tot assaig és autoretrat. No debades, amb la lectura de l’obra, estem mirant l’art i veient el món a través de les ulleres crítiques i violetes de l’autora.  

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada