"Vendrell i la pluma". El diari Levante-EMV dedica una columna a l'autor de "Quan truquen de matinada" i "Espill"

El crític literari Emili Piera ha dedicat un article, dins de la columna que escriu al diari Levante-EMV, a Salvador Vendrell, amb motiu del llançament de dues obres, i a la vegada, com a reconeixement de la seua carrera. L'escrit, que podeu llegir a continuació, s'hi fixa en la novel·la "Quan truquen de matinada", amb la qual Vendrell va guanyar el Premi Ciutat de Sagunt, i en una acurada adaptació del "Espill", el clàssic medieval de Jaume Roig. A aquest duet prompte se sumarà un tercer volum: l'antologia "Joan Fuster per a joves".

 Cliqueu per ampliar

Una pàgina dedicada al "Espill" s'hi fixa en l'adaptació de Salvador Vendrell

L'Espill de Jaume Roig és una de les obres clau del Segle d'Or valencià, i per difondre-la entre el públic com a part de la història valenciana, hi existeix una pàgina a Facebook que exposa dades i curiositats al voltant del conegut també com Llibre de les Dones.

Aquest espai s'ha fet ressò aquesta setmana de la versió del "Espill" que ha composat l'escriptor Salvador Vendrell, qui ha adaptat el vers medieval a una prosa actual, a l'abast del lector del segle XXI, especialment per a treballar a les aules, però sense perdre l'enginy del metge Roig.

"Salvador Vendrell ha estat l'encarregat de tenir-ne cura: ha "traduït" el llibre de Mestre Jaume Roig a un llenguatge actual que, alhora, conserva bona part de la musicalitat de l'original i de la riquesa i vivacitat lèxica. Una iniciativa interessant que cal tenir en compte. Pot funcionar com a aproximació primera a aquest clàssic del XV o bé, per a aquells lectors més avesats a la nostra cultura, com una mena de guia que acompanye i il·lumine el no sempre fàcil original", hi han apuntat.

Lletres Valencianes ressenya l'adaptació de Salvador Vendrell del clàssic Espill

Espill és una de les obres més curioses, punyents, i fins i tot, vigents, del Segle d'Or valencià. Obra del metge Jaume Roig, ha estat coneguda per la misogínia amb la que l'autor fa parlar el protagonista, però ben bé podria ser una calculada exageració a mode de sàtira, tal com apunta Salvador Vendrell, qui ha adaptat els versos de quatre sil·labes en una prosa a l'abast del lector actual. "Vendrell ha dut a terme un treball eficaç i útil, que molt probablement es deu haver vist beneficiat per la seua experiència periodística (...) Ara, el text de Roig, doncs, està a l’abast de tots els lectors, que poden acostar-se, així, al batec de la València de fa cinc-cents anys" apunta Víctor Cotlliure en la ressenya que li ha dedicat en el darrer número de la revista Lletres Valencianes.

"D’una manera o altra, continua suscitant un profund interés l’autèntica motivació que va portar el metge personal de sor Isabel de Villena (autora del protofeminista Vita Christi) a escriure aquest descomunal catàleg d’inclemències contra totes les dones (excepte la seua i la Mare de Déu, no cal dir-ho). Ja va dir Martí de Riquer que, si en lloc d’estar escrit en versos de quatre síl·labes, l’ Espill s’haguera publicat en prosa, ara seria considerat una de les grans novel·les del nostre passat", afig el ressenyista.

Onada publica una nova versió actualitzada del clàssic medieval Espill, adaptada per Salvador Vendrell

Més enllà del Tirant i del Veles e Vents, el Segle d’Or de les lletres valencianes ens ofereix un ample ventall d’obres clàssiques que a dia d’avui encara fan gust de llegir. És el cas de l’Espill, el llibre amb el qual Jaume Roig va convertir les dones en la font de tots els mals de la humanitat amb una misogínia tan exagerada que esdevé una autèntica peça còmica medieval. Ara bé, com que l’original del segle XV són fins a 16.000 versos que rimen de dos en dos, l’adaptació que ha fet el periodista i escriptor Salvador Vendrell ens deixa el relat amb una prosa a l’abast del lector actual, però sense perdre l’esperit de l’obra ni el ric vocabulari col·loquial de l’època que emprà Roig. “No he volgut ni fer citacions ni notes a peu de pàgina que puguen apartar el lector de llegir la història per pur plaer i sense entreteniments erudits. El text és una versió gairebé integra de l’obra, com a mínim fidel a tot el seu argument. L’única voluntat ha estat intentar fer fàcil de llegir una obra tan complexa i difícil com és l’Espill, conscients que molts lectors no la llegirien si no és en una adaptació d’aquestes característiques”, exposa Vendrell.

Aquesta nova versió de l’Espill està publicada per l’editorial Onada Edicions, dins de la col·lecció Imprescindibles, i va enfocada especialment a la lectura prescriptiva a les aules, conjuntament amb una proposta didàctica d’Enric Iborra. Tot i això, és una obra que agradarà al públic interessat en aprofundir en un dels grans clàssics nostrats.

L’obra mestra del metge del rei 

Membre d’una nissaga d’alts càrrecs i metges de la cort a València, Jaume Roig va nàixer principis del segle XV. Després d’estudiar Medicina, probablement a Lleida, es va establir com un dels metges més prestigiosos de la seua ciutat, fins el punt d’esdevindre el facultatiu de la monarquia i dels notables civils i religiosos valencians, activitat que va alternar amb la tasca d’examinador de metges, administrador d’hospitals i conseller del municipi. Precisament, aquest domini de la medicina es manifesta a l’Espill, ric en referències i descripcions anatòmiques i farmacològiques. El llibre es va escriure posteriorment a la mort de la seua dona, na Isabel Pellicer, amb qui va tindre nombrosa descendència.

Misogínia i comicitat 

El tret més conegut de l’Espill és la misogínia constant i punyent que recorre les seues pàgines. El protagonista, qui s’adreça al seu nebot/lector, exposa que totes i cadascuna de les experiències negatives de la seua vida, viscudes o observadors, són culpa de les dones, tret de la Mare de Déu i de la difunta esposa de l’autor, Isabel.

Però a la vegada, aquest odi que destil·la el Llibre de les dones, com també se’l va conèixer, és tan hiperbòlic i exagerat que fa pensar que tenia una funció còmica: busca fer riure a partir de les desventures del personatge principal. El registre col·loquial, la descripció expressiva de la realitat social del moment i el fet que no defuig d’escenes desagradables reforça aquesta funció i s’inscriu en un discussió, el paper de les dones, usual a l’època. “El llibre té moltes lectures. Només les aventures, les anècdotes, reals o inventades, i la visió que ens donen de la societat de la València del nostre segle d’or és motiu suficient per a gaudir-ne”, conclou Salvador Vendrell.

Preparant novetats: "Espill" de Jaume Roig, a cura de Salvador Vendrell

Després de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés, la col·lecció Imprescindibles incorpora a un dels grans clàssics de les lletres valencianes: l'Espill de Jaume Roig, també conegut com el Llibre de les dones, mitjançant una acurada adaptació de l'escriptor Salvador Vendrell del vers del segle XV a la prosa actual per apropar aquesta obra mestra al lector del segle XXI sense perdre la força de l'original.

Jaume Roig va nàixer a València els primers anys del segle xv i va gaudir d’una trajectòria vital d’un reconegut prestigi social com a metge i administrador. Amb l’Espill, Jaume Roig signa un dels llibres més importants del seu temps. Es tracta d’una de les obres més ambigües, complexes i difícils d’interpretar de la literatura catalana i, al mateix temps, en paraules de Jaume Vidal Alcover: “una de les més enginyoses, més amenes, gracioses, curioses, divertides i, tot cal dir-ho, brutals de la nostra literatura”. L’Espill és una novel·la en forma d’autobiografia fictícia que permet arribar a conclusions diverses, segons vulgues llegir-la des del punt de vista de la misogínia, de la moralitat o la didàctica; o bé, des del vessant de l’humor, la comicitat i l’entreteniment. 

Salvador Vendrell (Fortaleny, 1958) és columnista, escriptor i professor a l’Institut Joan Fuster de Sueca. Ha guanyat el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2013 amb la novel·la Quan truquen de matinada (2014). És columnista del diari Levante-EMV des del 2002, i ha publicat un recull d’aquestes columnes en el llibre Columnes de paper (2011). És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i actualment és catedràtic de valencià d’ensenyament secundari. S’ha dedicat molt de temps a l’estudi de la llengua i la literatura i ha publicat abundant material didàctic per a l’ensenyament, sobretot llibres de text per a secundària i batxillerat.