Quan els bandolers atemorien Rossell

Principis del segle XVII. Rossell, la vila més septentrional del Maestrat de Montesa, està atemorida per la presència de Jaume Llinyerola. “Llaurador de professió i bandoler de vocació”, Llinyerola és el líder de les colles, o bergades, que transiten per aquestes terres. La seua carrera comença el 1609, quan atraca un morisc de Calanda que marxa cap el port de Vinaròs per ser expulsat de la península, i d’ací es passa a robar a llauradors i a pastors transhumants. La seua fama és tal, que arriba a ser contractat pel lloctinent del Maestrat per enfrontar-se com a pistoler a un altre grup de bandolers, aquestos de Traiguera. Malferit en una batussa, va ser condemnat a galeres.

Llinyerola és el primer gran bandoler rossellà que assetjarien les gents que van viure entre 1609 i 1616, i la seua peculiar història ha estat recollida en el llibre “Història documentada del Rossell modern”, de Joan Ferreres i Nos, un recorregut per aquesta vila durant els segles XVI, XVII i XVIII. Gràcies a documents legals i judicials de l’època, l’investigador de Sant Jordi ha pogut reconstruir les biografies dels quatre bandolers rossellans més coneguts.

Gorreta

Junt Llinyerola hi actuava el seu cunyat, en Macià Pla, i un morellà resident a Rossell, Antoni Rojo. Tots tres van estar presents al crim del morisc de Calanda i van desenvolupar certa activitat de robatoris els anys següents, fins que al 1611 Rojo es processat i Pla fuig quan el van a buscar a sa casa.

Del que Ferreres i Nos denomina la “segona onada” del bandolerisme a Rossell hi destaca un altre nom propi: en Jaume Salom, conegut com Gorreta. Orfe i maltractat pel seus tutors, es va guanyar la vida com a pastor en altres viles com ara Càlig, la Todolella o La Jana, ocupació que alternava amb les bergades bandoleres. El 1614 es denunciat i empresonat. Els documents han permés reconstruir el seu procés judicial.

Història documentada del Rossell modern

Llinyerola, Pla, Rojo i Salom. Quatre bandolers rossellans que quatre segles després retornen a estar d’actualitat gràcies a “Història documentada del Rossell modern”, l’obra que Joan Ferreres publica aquest mes d’agost. Les biografies d’aquestos personatges formen part d’un complet quadre de la vida quotidiana de la vila entre l’Edat moderna, el perïode històric comprés entre la Mitjana i la Contemporània. Les famílies, l’economia i l’urbanisme són les tres altres potes sobre les quals s’assenta el recorregut que Ferreres i Nos ens proposa per l’antic Rossell.

El Rossell modern, al descobert (2a part)

(continuació de l'article anterior)

Del camp a la vila

El tercer apartat ens parla del poble, el més menut de la Batllia de Cervera i que s’estructurava en un cercle al voltant de l’esglèsia i la Plaça Major. A partir d’ací, es recórren els edificis més significatius de l’època: la Cort civil i criminal, a la vegada seu del Consell Municipal, el forn de pa, el pes fariner, etc. així com els carrers i places que hi són esmentats.

Cultura de la por

No va ser una època fàcil per a viure. Guerres, presència de soldats, pestes, fam i sequeres, bandolers i finalment la pressió constant de la religió feien que la mort, la por i la pobresa estigueren sempre ben presents, amb la resignació davant d’una existència miserable, injusta per a molts i amb feina de sol a sol.

Davant d’aquest panorama dessolador, comú a bona part dels pobles de les nostres terres, a Rossell s’hi van donar dos sucessos que van colpir els vilatans: els bandolers i la Guerra dels Segadors.

Ferreres i Nos recull les biografies de quatre bandolers rossellans que van atemorir la zona entre 1609 i 1616. Són en Macià Pla, Antoni Rojo, i sobretot, Jaume Salom i Jaume Llinyerola, autors de nombrosos crims i robatoris.

Pel que fa a la Guerra dels Segadors, els rossellans van patir les incursions dels exercits francesos i castellans. Incendis, saquejos, confiscacions i la mort d’una quinzena de veïns van traumatitzar una població que durant quatre anys no podia eixir al camp a collir, sembrar o pasturar per pura temor. Els i les joves rossellanes van fugir a Vallibona. Gràcies a quatre testimonis de l’època coneixem de primera mà el patiment que es va viure fa 350 anys.

Historiador de referència al Maestrat

Amb aquestes quatre vessants, Joan Ferreres i Nos composa el retaule del Rossell modern. Aquesta obra és una nova contribució per saber-ne més al voltant dels pobles que formen el Maestrat de Montesa. El de Sant Jordi és un expert en estes microhistòries i ha publicat una vintena llibres i articles relacionats amb la seua vila natal o amb Traiguera, Xert i el Maestrat en general.

Per la seua banda, “Història documentada del Rossell modern” és el seté tìtol de la col·lecció Biblioteca Rossellana d’Onada. Sorgeix quatre anys després del darrer títol, “Rossell 1833-1923. La implantació del liberalisme”. Entre els dos, apleguen quasi cinc-cents anys d’història de la vila.

El Rossell modern, al descobert

Una visió global de Rossell dels segles XVI, XVII i XVIII. Això és el que pretén donar el nou llibre de l’investigador Joan Ferreres i Nos. “Història documentada del Rossell modern” és una obra en la qual repassa els principals elements de la vida quotidiana dels rossellans i rossellanes que van viure al llarg d’aquestos tres segles.

Ajudat per nombrosos documents històrics, com ara capbreus, morabatins, censos, processos, o testimonis, Ferreres se centra en quatre aspectes principals: les famílies, l’economia, l’urbanisme i el que denomina cultura de la por. Amb tot, formen quatre vessants que ens permeten gairebé reviure el dia a dia d’aquella societat que eixia de l’Edat mitjana i afrontava la Contemporània.

Noms i cognoms

En la primera part es tracta l’evolució demogràfica de Rossell. Tot tenint en compte que per veí s’entenia homes majors d’edat amb un ofici, el recompte aplega des dels 57 veïns de 1510 fins els 300 de finals del XVIII, que es tradueix a un miler de persones de població real.

Gràcies a la documentació, l'autor estudia els noms i els cognoms més emprats a cada moment i la seua evolució al llarg d'aquestos tres segles, que ens permet conèixer les fluctuacions de les famílies rossellanes així com el canvi de les modes a l'hora de nomenar els fills. Com a curiositat es pot apreciar com el Decret de Nova Planta va suposar el canvi del valencià al castellà en els noms. A banda, es dedica un espai als llinatges més habituals del Rossell modern: els Pla, els Cavaller, els Salom, els Mijavila o els Matamoros, entre d’altres.

En el següent capítol, Ferreres i Nos realitza una anàlisi exhaustiva dels elements de producció, sovint relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i el processat dels aliments (cereal, vinya, horts, oliveres...). Rossell mantindrà el model feudal fins les acaballes del XVIII, quant augmenta la població i milloren els mitjans, especialment pel que fa als molins ubicats a la vora del Sénia.

Quant els artesans, hi apareixen els clàssics de cada vila: ferrer, fuster, teixidor, espardenyer, barber-cirurgià, forner, carnisser o taverner. L’explosió demogràfica del XVIII suposarà un augment d’aquestos oficis. En aquest punt, l’autor aprofita per recórrer la toponímia rural rossellana que hi apareix en els documents consultats, mitjançant els quals podem recuperar vells noms quasi oblidats, a més de comprovar com han canviat al llarg dels segles.

(Continuarà en el següent article)

Roda de premsa de la 13a Setmana Cultural de Rossell

Passat divendres, el Centre Cívic Molí Vell de Rossell acollia la presentació del llibre "Història documentada del Rossell modern (segles XVI-XVII-XVIII)", de Joan Ferreres i Nos. Aquest acte s'inscrivia dins dels actes que la vila del Baix Maestrat programava dins de la seua 13a Setmana Cultural.

Gràcies a Canal 56 es pot veure la presentació d'aquesta nova edició de la Setmana Cultural, amb la presència del batlle Evaristo Martí i els membres del Grup d'Estudis de Rossell Juanxu Fonollosa i Miquel Àngel Pradilla.

Demà divendres es presenta l'"Història documentada del Rossell modern"

Aquest divendres 5 d'agost, a les 19.30 hores, el Centre Cívic "Molí Vell" de Rossell acull la presentació d'un nou llibre al voltant de la història d'aquesta població del Baix Maestrat.

"Història documentada del Rossell modern (segles XVI, XVII i XVIII)" és el nou llibre de l'historiador Joan Ferreres i Nos. El santjordienc ens ofereix una recerca històrica que vol aportar una visió global del Rossell d'aquesta època. Quina gent va viure aquesta etapa, si van persistir o desaparèixer, com es va renovar la societat, quines famílies foren, com vivien, com es generaven els seus recursos econòmics, quins tributs pagaven i a quines institucions, què conreaven, quin era el model social, quins edificis singulars i carrers donaven forma a la vila, com influïa la religiositat en les seues vides, com feien testament, quins problemes tenien amb els bandolers, etc.

És el seté volum de la col·lecció Biblioteca Rossellana, quatre anys després del darrer, "Rossell 1823-1933. La implantació del liberalisme" de Ferran Grau. Precisament, el mateix Grau junt l'editor Miquel Àngel Pradilla estaran presents a l'acte, el qual clourà amb un Concert de trompeta, a càrrec de Manolo Torres, professor de l’Escola de Música de l’Associació Musical Filharmònica Rossellana.