Més enllà de la seua imatge de vila ebrenca típica, Jesús amaga una riquesa natural, patrimonial, cultural i social en molts casos desconeguda tant per als mateixos jesusencs com per a la resta dels habitants de les Terres de l’Ebre. Un nou llibre, Jesús, recorre tots aquests elements que el caracteritzen, i ens proposa un complet passeig per aquest poble.
Al marge dret de l’Ebre, a la vista de l’omnipresent capital ebrenca, s’alça el poble de Jesús. Poquíssims quilòmetres separen el nucli urbà del barri de Ferreries, però són suficients per adonar-nos que ens trobem en un indret característic, peculiar, diferenciat. Jesús és una vila que no és municipi, però sí que és poble. Un poble orgullós de les seues pròpies tradicions i festes, del seu territori i de les seues actives entitats. Tot un conjunt que al llarg de la història han fet que la idiosincràsia jesusenca arrelés i cresqués com l’eucaliptus, centenari símbol de la població, que trobem al davant de la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús.
Jesús, un llibre col·lectiu, fet per i per a jesusencs i jesusenques, i també per a la resta del territori, ens endinsa en la seua ànima. Ens descobreix els diversos paratges que escarritxen el seu terme: el Terrer Roig, el barranc de la Cervera, la Vall del Marqués, la riba de l’Ebre o el Pinar de Gaia, habitats per nombroses espècies animals (conills, regandaixos, gafarrons, vanessa dels cards, raboses...) i vegetals (llentiscles, “conillets”, heures, arítjols, garrofers i oliveres, salzes i aubes, ruelles...). Ens parla de la seua història, quan al segle XVIII hi van començar a créixer els ravalets ubicats als voltants del convent franciscà de Santa Maria de Jesús, que és l’epicentre del poble, fins al punt que sant Francesc d’Assís és el patró al qual es dediquen les festes majors.
El reflex d’un poble actiu
L’obra no s’atura en la història i el territori, sinó que també exposa el Jesús actual, el que fan possible més d’una vintena d’entitats culturals, esportives, socials, religioses i veïnals, com ara l’Associació de Veïns Jesús Catalònia, l’Associació de la Dona, els Grallers i Tabalers o els 7 Cervells. A més, el llibre dedica espai al cicle festiu, a la gastronomia, a la parla, a l’educació i als serveis, entre altres àmbits.
Tampoc no oblida els jesusencs i jesusenques que han destacat en diversos aspectes: el lingüista Josep Panisello, l’historiador Enric Bayerri, el literat Joan Cid i Mulet o el ceramista Joan Panisello, per dir-ne alguns. I en els esports, Jesús ha estat el bressol de bons ciclistes, com Ramon Serret, Mario Sabaté, Francesc Chavarria o el malaguanyat Guillermo Blasco, i no podem oblidar-nos del gairebé centenari Club de Futbol Jesús Catalònia.
Un bon nombre de col·laboradors
El llibre Jesús ha comptat amb les aportacions de diversos estudiosos locals en diferents àmbits, com ara el periodista Jaume Borja, la professora Clara Curto, la biòloga Laia González, la periodista i gestora cultural Maite Mestre, l’estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració Àitor Pérez, la mestra, activista cultural i regidora Dolors Queralt, mossèn Paco Vives i les filòlogues Mònica Montserrat, Mònica Sales i Laura Roig. A més, s’il·lustra amb les fotografies d’Antonio Melero.
Aquesta faena multidisciplinar ha estat coordinada per Mònica Montserrat Grau i per Vicent Pellicer Ollés. Mònica Montserrat desenvolupa la seua tasca a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la UOC. Per la seua banda, Vicent Pellicer, tècnic en normalització lingüística, té una llarga trajectòria com a fotògraf i escriptor, especialitzat en el patrimoni natural de les Terres de l’Ebre.
El llibre Jesús forma part de la
col·lecció Cruïlla, destinada a conèixer els pobles de les comarques de la diòcesi de Tortosa i que ja ha recorregut indrets com Rossell, Amposta, Ulldecona, La Sénia o el Ballestar.
1. Contes d'estiu. Aquest recull de relats de Joan-Baptista Campos va ser el títol que va obrir la col·lecció de Narrativa, allà pel 2004. Guanyador del Premi Alambor, l'autor del Grau de Castelló varia entre diverses modalitats i gèneres de contes, però amb un tema en comú que serveix de fil: la preocupació per l'home i la seua existència. El seu lloc més alt a la llista té a veure amb el Club Lector del Voluntariat pel Valencià: Onada hi ha col·laborat amb aquest llibre amb el programa per difondre i millorar el coneixement de la llengua entre els nouvinguts.
2. Diàlegs de Dalt i de Baix. Aquesta dramatúrgia ha estat la darrera presentació de les obres d'Onada al mes de juny, concretament passat divendres a Alacant. Orland Verdú mostra la complexitat de grans temes universals: la guerra, la felicitat, l'amor i el destí, tot basant-se en quatre peces separades, diàlegs entre dos personatges confrontats.
3. Vitis vinifera cataloniae. Un títol que mes rere mes hi apareix en el llistat del més consultat en el camp de la narrativa. Vicent Palatsí ha sabut conjugar dos dels plaers de la vida: el bon vi i l'erotisme, i les ha donar vida en un seguit de xicotets relats on els personatges gaudeixen (i fan gaudir) de tota mena d'aventures eròtiques regades amb una selecció enològica arrelada a les nostres comarques.
4. La mort a l'ombra del bibliotecari. Una altra obra guanyadora del Ciutat de Sagunt, en aquest cas de Narrativa, és la que ens proposa Màrius Moneo. El berguedà confecciona una història de misteri, amb un improvisat detectiu com és el peculiar bibliotecari Artemi Boix, esquitxada d'humor. El ja passat juny, va ser una de les obres comentades al Club de Lectura de Bagà.
5. Els cossos oblidats. Tanca la llista de ficció una obra de poesia. El valencià Salvador Iborra ens ha deixat aquest punyent poemari, compromès i combatiu, que hi va endur-se, fa tres anys, el Ciutat de Sagunt d'aquesta modalitat. Darrerament, el llibre ha estat revisat per Antoni Riera, qui li ha dedicat una ressenya a la revista Forma, de la Universitat Pompeu Fabra.
1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. El receptari que han dut a terme un seguit de cuiners, restauradors i pastissers, junt a les propostes de la Fundació Alícia continua al més alt de l'escalafó dels títols de no-ficció per sisè mes consecutiu. Un llibre que ha destacat per la seua originalitat al proposar la recuperació d'un ingredient ben nostrat, la garrofa, per a tota mena d'àpats, des del pa fins les postres i que redescobreix les seues propietats saludables i nutritives.
2. La cuina del Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre, i en concret el poble de la Cava, són els protagonistes de l'altra novetat d'enguany a la col·lecció gastronòmica La teca. Les membres de la cavera Associació de la Dona han recuperat i posat per escrit plats de tota la vida, transmesos de generació en generació i que es basen en els ingredients que hi posa a l'abast aquest zona, que uneix la riquesa marinera amb els productes dels camps i horts que configuren el paisatge deltaic.
3. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. La llarga llista d'autors i autores que han fet possible aquesta obra continuen presentant-la pel territori, i de fet, farà cosa de deu dies que aquest estudi sobre Vicent Andrés Estellés aplegava a Monòver, on hi van estar presents Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, així com Ximo Caffarena, responsable del disc que acompanya el volum. Amb tot, una aproximació original al poeta de Burjassot, destinada sobretot a treballar a l'aula la seua poesia i la seua relació amb la música.
4. La vida tortosina.
Volum I. La completa monografia de Quimo Panisello ha esdevingut un vertader clàssic de la literatura ebrenca, amb un èxit quasi sense precedents per al que es refereix a un llibre de temàtica local. L'autor ens proposa un nostàlgic passeig per una Tortosa que a poc a poc s'esvaeix en la modernitat, i ho aconsegueix gràcies a un extens material gràfic i una acurada documentació i exhaustivitat.
5. Del bon humor tortosí. Tampoc hi pot faltar l'altra novetat d'enguany pel que fa a la ciutat de Tortosa. L'inèdit del
folklorista Joan Moreira, un dels més venuts al passat Sant Jordi, continua d'actualitat, i en les darreres setmanes hem vist que programes de televisió ebrenca com Tens un racó dalt del món o Dixa'm vore han parlat de les impressions que fa quasi un segle recollia Moreira.