dimarts, 5 de febrer del 2013

El Jaume (Vidal Alcover) i la Maria Aurèlia (Capmany) vistos per Josep Bargalló

El manacorí Jaume Vidal Alcover, autor d'una extensa obra poètica, narrativa i assatgística, va arribar a la ciutat de Tarragona al 1972. Ho va fer en qualitat de professor per a la Delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona, llavor de l'actual Universitat Rovira i Virgili. Vidal Alcover es va integrar de seguida a la nova destinació, i va ser un dels principals impulsors del Departament de Filologia Catalana, i junt la seua parella, Maria Aurèlia Capmany, notable dramaturga, novel·lista i assatgista barcelonina, van sacsejar la vida cultural del Camp de Tarragona.

Vidal Alcover i Campany van marxar el 1991. Ell, al gener, i ella, a l'octubre. Vint anys després, al 2011, el mateix Departament de Filologia Catalana va organitzar unes jornades en record de les dues figures, de la seua obra, i també, de la seua relació amb Tarragona. D'ací va sortir el llibre "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena", editat al passat novembre, que compta amb aportacions d'estudiosos i estudioses com ara Maria Antònia Ferrer, Isabel Graña o Ramon X. Rosselló, entre d'altres.

Entre d'aquestos altres hi ha Josep Bargalló, qui ha publicat el seu article "El Jaume i la Maria Aurèlia a Tarragona, aquells anys" al seu bloc personal. En el text, que es pot llegir tot clicant ací, el de Torredembarra evoca la seua etapa d'estudiant sota el mestratge de Vidal Alcover i l'impacte de la parella en el món cultural i intel·lectual tarragoní de la dècada dels 70 i 80, així com el compromís que hi tenien amb l'ensenyament.

Els espais mentals que el Jaume i la Maria Aurèlia ens van obrir anaven de la tradició familiar modernista i més o menys noucentista a la cultura literària del moment i l’acadèmica més formal, però transitaven també per la creativitat contemporània que esclatava amb el final del franquisme -del cinema i el còmic al cabaret i la cançó-, el convenciment cultural d’un país que anava de Fraga fins a Maó i de Salses fins a Guardamar i el compromís amb una determinada visió de justícia social. Uns espais mentals que transitaven també pels espais físics que el Jaume i la Maria Aurèlia ens obriren de bat a bat: els pisos del carrer Pin i Soler i de la Catedral, a Tarragona, durant el curs, amb alguna escapada al pis de Barcelona -jo mateix, el juliol que vaig fer les oposicions a càtedra d’Institut, vaig estar-m’hi uns dies, sol, amb l’única “companyia” del gat de la Maria Aurèlia, que no va acabar d’acceptar la presència d’aquell intrús.

dilluns, 4 de febrer del 2013

El capítol 28 de "Cubaneta meua"

Ja farà prop de tres anys, a l'abril del 2010, a Onada publicàvem la tercera edició de la novel·la de Xesco Guillem i Manel Joan Arinyó "Cubaneta meua", una història d'amor i desamor, d'alegria i tristesa entre el valencià Joan Oroval i la cubana Graciela. I ara, per fer una mica de curiositat en aquells lectors i lectores que encara no conèixen l'obra, Arinyó ha penjat al seu bloc, les "Homílies d'Arinyó", el capítol 28 d'aquest títol:

Talment la realitat cubana actual, marcada a foc i ferro per les urpes del període dit especial, l’amor entre Joan i Graciela també havia nascut en circumstàncies excepcionals. A ell, que travessava el moment més baix de la seua existència, el movia una necessitat imperiosa d’afecte i de sexe. Ella, abandonada traïdorament per Felipe, era així mateix víctima, sense saber-ho, de la desmoralització col.lectiva del seu poble, sumit en la misèria, l’exili desesperat, el jineterisme i la picaresca. Joan va ser un miratge en la seua vida. Representava la riquesa, el redreçament econòmic del país, la vitamina C per a la joventut. Aleshores, disciplinada fins a la medul·la, va acatar la triple missió, transcendentalíssima per al futur de Cuba, que li encarregà el Líder Màxim.

Amb tots aquests ingredients, més l’ajuda inapreciable de set membres del Comitè Central del PCC, sense oblidar els bons oficis de Pinto Valdemoro, va sorgir, com una bomba, el còctel amorós del mil·lenni. Amb efectes secundaris, però. Nou mesos més tard, ateses les diferències de tot tipus existents entre un i l’altra, que es feien més paleses cada dia que passava, aquell combinat eròtic, en comptes d’esclatar en simfonies de plaer i de goig multicolors, s’esllanguia lentament, impregnat del tedi de la vida quotidiana, la frustració i la manca de perspectives. 

La lectura del capítol 28 de "Cubaneta meua" continua tot clicant ací.

divendres, 1 de febrer del 2013

[Vídeo] "La cuina de la carxofa": presentació institucional

Uns dies abans de la gran presentació del llibre "La cuina de la carxofa de Benicarló" / "La cocina de la alcachofa de Benicarló" al Magatzem de la Mar, vam tindre un acte més institucional, dedicat als mitjans de comunicació i també per a que els autors i autores de l'obra, els membres de l'Agrupació de Restaurants de Benicarló, pogueren conèixer de primera mà com havia quedat la publicació.

A l'acte de presentació hi van intervindre el regidor d'Agricultura, Eduardo Arín, el representant d'Onada Edicions, Ramon París, i el representant de l'Agrupació, Manolo Rico.


El més consultat a Onadaedicions.com durant gener

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de gener.

FICCIÓ
 
1. Viatge al país de Tombatossals.  La força de Tombatossals torna a situar-se al capdavant de l'escalafó dels llibres de ficció. Aquesta adaptació lliure i il·lustrada que Vicent Pitarch i Joan Montañés, Xipell, ens han portat del clàssic Tombatossals de Josep Pascual Tirado continua despertant l'interés dels lectors i lectores, més enllà del seu àmbit natural (que seria la ciutat de Castelló). Fins i tot, ha aparegut recentment davant les càmeres de Ràdio Televisió Valenciana, dins del programa "Encontres". I és que més enllà d'un conte infantil, el Viatge de Tombatossals és una introducció a un dels grans relats de la literatura valenciana i una de les escasses epopeies mitològiques urbanes amb les que comptem per les nostres contrades.

2. Els somriures de la pena. Just aquesta vesprada, Manel Alonso presenta aquest recull de contes a Meliana, un senyal que fa palesa de la vigència d'aquesta obra del puçolenc, publicada ara fa cosa de dos anys. Un llibre "agredolç", com s'ha assenyalat en diverses ocasions, que compta les vivències, potser autobiogràfiques, en un indret com Pouet, un poble valencià qualsevol. Ha estat una de les obres narratives valencianes més ressenyades dels darrers temps. L'última aportació, fa unes setmanes, d'Antonio Rovira.

3. Vitis vinifera cataloniae. L'obra del castellonenc Vicent Palatsí també està gaudint d'ampli recorregut, que el durà, el proper 14 de febrer, fins a la ciutat de Benicàssim, a la Plana Alta. No és per a menys. El llibre reuneix tres elements que de seguida capten l'atenció dels lectors i lectores: l'erotisme, l'enologia i el territori, uns elements als quals Palatsí en treu tot el partit per confeccionar un seguit de contes breus que, en més d'un cas, sorprendran al públic.

4. L'Alba té…. Les Contalles d'Alba són una col·lecció de contes curts, ideats per a xiquets i xiquetes d'entre 3 i 5 anys, que mostren les aventures de l'Alba, una xiqueta molt alegre i imaginativa, que hi viu amb les seues dues mares, son germà, el seu gat i una munió d'amics i amigues. Mara Cebrián i Katy Pallás han treballat en aquestos contes de temàtica homoparental, que ja compta amb quatre títols, dels quals aquest en va ser el primer, allà pel 2010.

5. L'estirp de la sang reial. Un llibre juvenil per a concloure l'apartat d'obres de ficció. Cap el 2009, en Pep Castellano, un autor del Maestrat, ens portava les aventures del comissari Arrufat i de Marta Ferreres per amunt i avall de les comarques del nord valencianes, amb l'objectiu de descobrir un misteriós crim. Una curiositat, tot arrenca al Carnaval de Vinaròs… que tot just comença avui.

NO FICCIÓ

1. La cuina del Delta de l'Ebre. Canvi el més alt de la llista de no-ficció, encara que tot queda a casa, a la col·lecció gastronòmica La Teca. La garrofa ha estat substituida per les propostes de que les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava han fet per mostrar al món com es menja al Delta. Un llibre que s'ha vist impulsat i reconegut amb el Premi Gourmand a la Millor Obra de Cuina Mediterrània d'Espanya-Catalunya, el qual l'ha redescobert per al públic.

2. La cuina de la carxofa de Benicarló. És la primera novetat del 2013, i tot i que es va presentar el passat divendres 25, de seguida ja ha assolit els primers llocs de l'interés dels lectors i lectores, com també vam poder veure a les presentacions del cap de setmana a Benicarló. Un grapat de receptes amb la carxofa benicarlanda, Denominació d'Origen, com a autèntica protagonista, fetes per l'Agrupació de Restaurants de la localitat. Una obra per traure-li tot el suc a aquest saludable ingredient mediterrani.

3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. El que va ser el gran triomfador de l'any passat ha vist com altres novetats de la col·lecció gastronòmica l'han passat per davant en aquest 2013. El receptari de la Fundació Alícia, però, no ha perdut tampoc l'interés del públic, menys encara després d'estar reconegut, a les acaballes de l'any passat, amb un altre Premi Gourmand, en aquest cas al millor llibre de postres, també a l'àmbit d'Espanya i Catalunya.

4. Salvador Fontcuberta. Va ser l'última gran novetat del ja finit 2012 i continua en la llista en l'any nouvingut. Una obra de caire local que ha suposat un autèntic esdeveniment a una ciutat com Benicarló, on durant dècades i dècades, els tallers de l'industrial Fontcuberta van ser un dels seus símbols d'identitat. Ángel Rodríguez de Mier ens porta aquesta completa biografia que arreplega tant la vida de Salvador Fontcuberta com la de la seua fàbrica.
5. La cocina de la alcachofa de Benicarló. Tanca la llista de ficció un altre llibre de caire gastronòmic, en aquest cas, l'obra germana del subcampió d'aquest mes. És la traducció al castellà, i tal com la versió valenciana, es va presentar el passat divendres 25 de gener al Magatzem de la Mar de Benicarló. Una bona manera d'exportar un producte de qualitat per altres terres, que compta amb la garantia del bon fer de l'Agrupació de Restaurants de Benicarló.