El manacorí Jaume Vidal Alcover, autor d'una extensa obra poètica, narrativa i assatgística, va arribar a la ciutat de Tarragona al 1972. Ho va fer en qualitat de professor per a la Delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona, llavor de l'actual Universitat Rovira i Virgili. Vidal Alcover es va integrar de seguida a la nova destinació, i va ser un dels principals impulsors del Departament de Filologia Catalana, i junt la seua parella, Maria Aurèlia Capmany, notable dramaturga, novel·lista i assatgista barcelonina, van sacsejar la vida cultural del Camp de Tarragona.
Vidal Alcover i Campany van marxar el 1991. Ell, al gener, i ella, a l'octubre. Vint anys després, al 2011, el mateix Departament de Filologia Catalana va organitzar unes jornades en record de les dues figures, de la seua obra, i també, de la seua relació amb Tarragona. D'ací va sortir el llibre "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena", editat al passat novembre, que compta amb aportacions d'estudiosos i estudioses com ara Maria Antònia Ferrer, Isabel Graña o Ramon X. Rosselló, entre d'altres.
Entre d'aquestos altres hi ha Josep Bargalló, qui ha publicat el seu article "El Jaume i la Maria Aurèlia a Tarragona, aquells anys" al seu bloc personal. En el text, que es pot llegir tot clicant ací, el de Torredembarra evoca la seua etapa d'estudiant sota el mestratge de Vidal Alcover i l'impacte de la parella en el món cultural i intel·lectual tarragoní de la dècada dels 70 i 80, així com el compromís que hi tenien amb l'ensenyament.
Els espais mentals que el Jaume i la Maria Aurèlia ens van obrir anaven de la tradició familiar modernista i més o menys noucentista a la cultura literària del moment i l’acadèmica més formal, però transitaven també per la creativitat contemporània que esclatava amb el final del franquisme -del cinema i el còmic al cabaret i la cançó-, el convenciment cultural d’un país que anava de Fraga fins a Maó i de Salses fins a Guardamar i el compromís amb una determinada visió de justícia social. Uns espais mentals que transitaven també pels espais físics que el Jaume i la Maria Aurèlia ens obriren de bat a bat: els pisos del carrer Pin i Soler i de la Catedral, a Tarragona, durant el curs, amb alguna escapada al pis de Barcelona -jo mateix, el juliol que vaig fer les oposicions a càtedra d’Institut, vaig estar-m’hi uns dies, sol, amb l’única “companyia” del gat de la Maria Aurèlia, que no va acabar d’acceptar la presència d’aquell intrús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada