Entrevista a Raquel Díez, autora de "El príncipe Serafín", en la Fira del Llibre de València

L'autora Raquel Díez va acudir a la Fira del Llibre de València per signar exemplars del seu nou llibre, l'àlbum infantil il·lustrat per Mónica Carretero "El príncipe Serafín". Allà hi va ser entrevistada en el plató de l'organització de la Fira, on l'escriptora andalusa va exposar el rerefons coeducatiu que compta el seu llibre, destinat a educar en la llibertat a partir de les aventures d'un príncep molt peculiar que busca parella per casar-se.

"Es llig amb molta facilitat i és molt instructiva". Josep Usó parla de "Almassora i el seu entorn en la guerra del Francés"

Després d'una llarga sequera, el Premi d'Assaig i Investigació Local i Comarcal Miquel Egual-Vila d'Almassora va tindre obra guardonada en la passada edició. Va ser Francesc Agut amb el llibre "Almassora i el seu entorn en la guerra del Francés", un complet i divulgatiu estudi sobre la vida a la vila de la Plana Alta en aquests convulsos anys d'inicis del segle XIX. 

L'obra ha estat novetat aquesta primavera, i ja ha rebut algunes valoracions, com la que publica l'escriptor i crític Josep Usó al seu blog Des de la Plana. Com apunta, "he descobert tota una realitat que mai m’havien explicat", per a continuació exposar les rigoroses condicions que patien els almassorins i almassorines, i la resta de la comarca. 

En temps d’aquesta guerra, l’economia de la Plana era molt precària. Però el tractament de la població per part dels poderosos era molt pitjor. Malgrat les precàries condicions, se’ls exigien aportacions d’homes joves per a fer el soldat, i tota mena d’imposts: en diners, en menjar, en subministrament de tota mena o requisant cavalleries, carros i quan convenia immobles. Al mateix temps, es fa evident que no existia cap possibilitat d’oposar-se a un exèrcit com el francés. Fonamentalment, perquè davant d’un exèrcit nombrós, ben armat i ben entrenat, només es plantejava enviar homes desarmats (els soldats havien de dur les seues pròpies armes, si les tenien), els moviments de tropes eren totalment irracionals i els resultats desastrosos. Per descomptat, en cap cas es donava cap assumpció de responsabilitat per part dels nombrosos organismes que s’encarregaven de recaptar, malbaratar i enfonsar l’economia i el pervindre dels valencians. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Vicent Royo presenta a Vilafranca el seu nou llibre, "Les arrels històriques dels Ports"

Encara que ubicada administrativament en la comarca de l'Alt Maestrat, per història i sentiment Vilafranca pertany als Ports. I per conèixer més sobre els orígens de la localitat i de la resta de la comarca, Vicent Royo presenta ací el seu nou llibre, "Les arrels històriques de la comarca dels Ports", on explica de manera didàctica el procés de formació de les noves comunitats arran de la conquesta, enfrentada, del rei Jaume I i de Blasc d'Alagó.

L'acte serà el dissabte 12 de maig, a la Casa Social, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de l'alcalde de la vila, Óscar Tena, Julio Monfort, del Centre d'Estudis del Maestrat, i Jordi Marín, del Centre d'Estudis dels Ports.

"De 'paisatges trobats' perquè són mirats". El Diari de Tarragona recomana "Els paisatges trobats"

Fina Anglès, escriptora i membre de l'Associació de Professionals i Estudiosos de la Llengua i la Literatura Catalanes (APELLC), ha dedicat una ressenya a "Els paisatges trobats", l'obra amb que Josep Santesmases ha guanyat el II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. L'article, publicat al Diari de Tarragona, recomana aquest dietari en què l'autor de Vila-rodona reflexiona sobre el paper del paisatge com a part del patrimoni humà.

"Perquè deu ser filla d’un viure profund, intens, contemplatiu, reflexiu; d’un viure que sap mirar i escatir tots els ressorts del pas del temps en el paisatge; tots els girs de la natura i els seus efectes en el territori i la vegetació; tot el fluir dels canvis estacionals en els conreus; tot el gavadal de fenòmens de la climatologia i el seu impacte en el terrer; en fi d’un viure amb ritme pausat i serè i que vol mirar, no veure", apunta Anglès.

Podeu llegir l'article tot clicant sobre la imatge.