Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raquel Díez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raquel Díez. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de desembre del 2019

Per Nadal, regala àlbums il·lustrats. Troba'ls en aquesta llibreria

Les editorials valencianes Edicions del Bullent, Lletra Impresa Edicions, Onada Edicions i Sembra Llibres han preparat una selecció d’àlbums il·lustrats perquè Melcior, Gaspar i Baltasar visiten les llibreries (de barri, si és possible!) aquest Nadal i carreguen els sacs de llibres per als lectors més joves.

Obrir un àlbum il·lustrat és obrir un regal. Pel format especial, per les tapes dures, per la qualitat del paper, per les il·lustracions a tot color, per la cura de l’edició... Un àlbum il·lustrat és, a més d’un bon regal, un valuosíssim recurs educatiu. Amb un àlbum es fomenta l’hàbit lector i es transmeten alhora valors positius, com ara l’alegria, la diversió, les emocions... Un àlbum infantil és una joia, que de segur agradarà als més menuts, però també als adults, perquè un àlbum té la propietat de crear vincles, viure moments especials, de calidesa i de proximitat, entre qui conta la història i qui l’escolta.

Edicions del Bullent ens recomana "El gat de la bruixa", del lituà Dainius Šukys, amb traducció de Goda Sruogyte. Un llibre que ens enxampa a primera vista, gràcies a la mirada penetrant i misteriosa del gat que apareix a la portada. Quan ens endinsem en les seues pàgines, hi trobem una història atrevida –un gat que vol tastar el nen més dolç–, divertida, un tant esbojarrada i plena de referències a altres contes clàssics.

Lletra Impresa Edicions ens proposa l’àlbum "Cotonet i les cinc carlotes", escrit per Irene Verdú i il·lustrat per Daniel García Moragues. Cotonet és un conillet espavilat i rialler que un dia es troba amb el bancal de carlotes que han plantat els pares. I què farà? Se les menjarà totes? Un llibre que ens ensenya que compartir i ser generosos amb els altres, amb la família i els amics, ens fa molt més feliços i ens és infinitament més beneficiós i satisfactori.

Per la seua banda, Onada Edicions ens suggereix "T’estimo, papa", amb text de Raquel Díez i il·lustracions de Sylvia Vivanco. Un àlbum il·lustrat, preciós, que destaca per la imatge paternal sense estereotips de gènere. Els seus textos rítmics embolcallats amb unes il·lustracions estimulants motiven en la implicació de les tasques de la llar d’una manera lúdica i divertida.

Finalment, Sembra Llibres ens proposa "Cançó de fer camí", amb text de Maria-Mercè Marçal i il·lustracions de Carolina T. Godina. El llibre ens ofereix un dels poemes més reconeguts i populars de l’autora catalana, un cant a la sororitat que ha esdevingut un dels himnes de la lluita feminista. Un viatge intergeneracional que, a partir de la pregunta «Vols venir a la meva barca?», convida a dialogar en família sobre valors bàsics com la igualtat o la solidaritat.

Amb aquesta iniciativa conjunta, Sembra Llibres, Onada Edicions, Lletra Impresa i Edicions del Bullent aposten per àlbums educatius, atrevits, diferents i divertits. Quatre propostes especialment atractives i molt oportunes per aquest Nadal que de segur agradaran a tota la xicalla, i també als més grans. Perquè un llibre sempre és un magnífic regal.

dimarts, 5 de novembre del 2019

"Un plaer llegir-lo". Familias en Ruta parla de "El príncep Serafí", un conte transgressor

El portal especialitzat en viatges i infants Familias en Ruta ha publicat un llistat amb quinze recomanacions de contes per educar en igualtat, especialment dedicats a aquells que trenquen amb els estereotips de princeses sensibles i prínceps valents. I en aquesta recopilació no hi podia faltar "El príncep Serafí" de Raquel Díez i Mónica Carretero.


En l'article que escriu Cristina López primer analitza els rols tradicionals de prínceps i princeses en la literatura infantil, amb "arguments que reforcen els estereotips de gènere": les dones són ingènues, dolces i reduixen les seues aspiracions a seduir un príncep amb el seu físic, i els homes es representen com forts, aventurers, segurs de si mateixos, els herois que salven el món i es guanyen l'amor de la dama. D'ací la importància de contes amb relats alternatius i desmitificadors com "El príncep Serafí", que "no només trenquen amb eixos rols (...) sinó que en si mateixos tenen una qualitat que va més enllà del seu missatge transgressor".

Respecte a l'àlbum de Raquel Díez i Mónica Carretero, López hi repassa la sinopsi d'aquesta història protagonitzada per un príncep que només té una ambició a la vida: buscar un o una pretendent per casar-s'hi, però finalment se n'adona que això ho fa per obligació i no pel seu desig: "aprèn a ser feliç per ell mateix". 

"Preciós llibre, de dalt a baix, les il·lustracions són meravelloses i amb el seu text senzill i melòdic resulta un plaer llegir-lo. A més disponible en la web de l'autora Raquel Díez hi ha un recomanable proposta didàctica per treballar-lo en grup."

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dilluns, 12 d’agost del 2019

El príncep Serafí: tot trencant estereotips des de la innovació i la coeducació

Onada Edicions continua amb la seua vocació d'editar llibres que eduquen en valors de respecte i convivència

Alícia Coscollano Masip

Seguint amb la filosofia editorial d'Onada, el nou àlbum il·lustrat titulat El príncep Serafí se suma a la col·lecció 'Imagina'. Un conte que trasllada, més que un argument en què el protagonista busca ser acceptat i comprès, una total normalització en una societat en què els estereotips clàssics han naufragat fa temps. La figura principal que representa un príncep de llarga cabellera realitza, per tant, un salt qualitatiu en els estereotips de gènere, de manera que aquest punt ja hauria hagut de ser digerit per la societat. Així, el príncep ni tan sols entra en conflicte, sinó que assumeix plenament aquesta diferència. Però, a més, aquest conte també liquida el paper destinat a les princeses del conte tradicional, sempre a l'espera de trobar un príncep per mandat que les ajuda a dirigir la seua vida. El resultat és una història magnífica signada per Raquel Díez Real que desborda sensibilitat reivindicativa i que omple d'oxigen el clàssic argument. La història està acompanyada per les delicioses il·lustracions de Mónica Carretero.


En El príncep Serafí, el protagonista, és un príncep que inicia una recerca per trobar la persona ideal per casar-se, però se salta els cànons amb total naturalitat. I, a més, no demana permís.

El príncep Serafí representa la recerca de la llibertat. Al principi, el nostre protagonista intenta seguir la tradició que el món dels contes de fades tradicionals li han ensenyat. Pensa que ha de casar-se perquè això és el normatiu, el que tots els prínceps fan. D'aquí, la seua obsessió amb el matrimoni, ja que creu que està en aquest moment de la seua vida en què "ha de" fer-ho; però a mesura que es desenvolupa la història, ell anirà descobrint que la seua felicitat no ha de dependre d'un vincle amorós.

La història està enfocada a un públic infantil. Creieu que és un segment d'edat que va per davant de la resta de la societat, i molt més, a més, del que pensem els adults?

Si haguéssim de definir conceptualment l'orientació sexual del príncep, des de les nomenclatures de la sexologia diríem que el nostre príncep podria ser cisexual i / o pansexual. Serafí busca pretendents i pretendentes, no rebutja a priori a cap persona per la seua condició sexual, ni ètnica .. Aquesta premissa tot just es destaca a nivell explícit perquè la història s'està narrant amb tal naturalitat, que normalitza aquesta idea. Que el públic que llegeix la història la reba amb naturalitat, és el que ens dóna la clau de l'avenç social amb respecte a la tolerància i a la diversitat en aquest sentit. Per descomptat hi haurà societats que no assimilen encara aquesta realitat, i els grinyola o no li encaixe amb la cultura dominant. Però crec que el tema més clau sobre el qual cal reflexionar és la recerca d'aquesta felicitat, que es pot trobar en la llibertat de l'ésser de cadascú, i no en el que li dicta una societat o una cultura.

La història està dissenyada per treballar l'educació emocional a través de les emocions que Serafí experimenta en les seues interaccions amb els diferents personatges. Serà una oportunitat per a l'abordatge de la regulació emocional, d'aprendre a dir no des de l'assertivitat, de la gestió de l'enuig... I a més no considero que la història es limite a un públic infantil; penso que el públic adult també el va a gaudir perquè és una història amb tant rerefons reflexiu i tan divertida que estic segura que va treure més d'una rialla, almenys la diversió està assegurada.

El conte transcendeix l'estereotip d'un model de gènere concret

Sí, el conte trenca amb tots els estereotips de gènere tant a nivell físic com psicològic. Serafí està representant un nou model de masculinitat: no és el prototip d'un heroi valent i fort, sinó que és sensible, delicat i que de fet, no rescata sinó que és rescatat per una dona, tot el contrari del que succeeix en els contes tradicionals. Tots els personatges transmeten aquests principis independents d'actituds sexistes: hi ha un pretendent bruixot, que està obsessionat amb la neteja, una geganta que trenca totalment l'estereotip femení tradicional, una vampira que li demana al príncep que li cuine, un tritó que li ofereix un matrimoni de conveniència... Se li dóna la volta a tots els estereotips de personatges dels contes tradicionals.

El concepte estereotipat de la princesa que busca príncep també passa revisió, la seua ITV...

En la nostra història el príncep no rescata la princesa, al contrari. La pirata Renata, que és la que acaba rescatant el príncep en una de les seues aventures no té res a veure amb l'estereotip dels contes de fades. Físicament no és el cànon de bellesa tradicional. Renata és un model de dona independent i sense complexos, que té clar que no vol casar-se: Jo no em vull casar ni amb tu ni amb ningú, perquè sóc lliure com la tramuntana i més feliç que una sargantana!

A Serafín li encanta la seua personalitat i el més important és el que aprèn d'ella: l'ajuda a descobrir que la felicitat està dins d'un mateix, quan comença a pensar en el que sempre havia volgut fer i mai no s'havia atrevit. Així, Serafí aprèn a ser LLIURE escoltant el seu cor.


Per què estàs obstinat a trobar un amor?
Millor banya’t al llac, jo et deixo el flotador!
Deixa de lamentar-te perquè no pugues casar-te.;
No tens cap altra il·lusió? Al teu cor hi ha la solució!

“El príncep Serafí va buscar en el bagul dels records fins a trobar unes sabates de talons lluents. Se les va calçar i va començar a talonejar amb totes les seues forces. I mentre ballava i ballava, se sentia lliure com una papallona que volava pel cel blau...”

Hi ha un gran treball en la història, tant en el recorregut de l'argument com en el fet plantejar una història amb rimes que, la veritat, són molt divertides.

Si, la veritat que comporta més feina textual, ja que els versos tenen una mètrica molt quadrada, però m'agrada molt barrejar en els meus textos la prosa amb els versos, ja que doten de molt de ritme a la història. També m'encanta que tinguen aquest punt humorístic perquè a més de resultar molt atractiu, és una fórmula molt bona per integrar aquesta naturalitat de la que parlava quant a l'abordatge d'aquestes temàtiques d'igualtat.

El projecte en la seua estètica global resulta molt atractiu. Les il·lustracions són fantàstiques. Com ha funcionat aquest treball conjunt? El resultat ens situa en una gran connexió entre la creadora del text, l'argument, i la responsable de la seua part gràfica.

Doncs sí, des del principi tenia proposta a la meua estimada Mónica Carretero per a aquest projecte, perquè encaixava per a la creació de personatges en aquesta línia humorística. Aquest és el nostre segon títol juntes, perquè des que vam començar a treballar, hem connectat i ens integrem de tal manera que els nostres projectes els visualitzem des d'una mateixa idea conjunta. Per a mi és molt important aquesta connexió a l'hora d'il·lustrar els missatges que volem transmetre, ja que el resultat a la vista està que és meravellós. De fet darrere d'aquest treball hi ha una quantitat d'hores de xerrades, d'intercanvi de punts de vista, d'il·lusions, que al final acabes creant un vincle entre les dues parts molt gratificant.

Trobar un llenguatge específic a un segment concret d'edat amb imatges que potencien la història és fonamental. Com ha funcionat en el vostre cas? Ha estat fàcil trobar les imatges que havien d'acompanyar la història del príncep Serafí?

Realment no ha estat tan complicat, perquè a les nostres converses parlàvem molt sobre la personalitat i caracterització dels personatges. I jo crec que és la clau, la comunicació, quan ets capaç d'expressar com t'imagines el que escrius i aconsegueixes comunicar, com millor aconsegueixes expressar el missatge que vols transmetre, més connexió hi trobem. I en el nostre cas ha estat molt fàcil, perquè les dues teníem uns punts de vista molt similars.


En els últims anys aparentment hi ha una gran revitalització de l'àlbum infantil il·lustrat. Hi ha una recuperació real del sector?

L'àlbum il·lustrat és un tresor per a qui sàpiga descobrir-lo. Jo penso que és una cosa tan especial que els que el coneixen, i se submergeixen en el món d'aquest format, comprenen el valor que tenen. A més el món il·lustrat no té edats; els textos poden abordar temàtiques més infantils o fins i tot filosòfiques o més abstractes, amb la qual cosa crec que el públic del producte no només ha de ser dirigit a l'edat infantil. I pel que fa al funcionament del sector, crec que ara hi ha moltes portes que s'estan obrint, fins i tot emergeix amb força molts autors i autores que aposten per l'autoedició, i crec que pot impulsar el món de l'àlbum il·lustrat des de molts enfocaments diversos, pot enriquir-se en general. Crec que buscar la innovació també és molt recomanable i pot impulsar molt el sector.

Aquest àlbum il·lustrat ha tingut una gran acollida com a proposta didàctica per al tractament de la igualtat.

Sí, potser el fet de ser mestra i valorar la perspectiva educativa em mou a complementar les meues obres amb propostes que puguin ajudar a la reflexió i a la construcció del pensament. En aquest llibre també m'ha influït el treball que porto realitzant durant diversos anys en la coordinació del Pla d'Igualtat dels centres. Em sento molt implicada en contemplar fórmules per treballar l'educació emocional a les aules. De fet he integrat aquest títol dins d'un projecte més extens dirigit a centres educatius, anomenat LLETRES COEDUCATIVES que vinc desenvolupant a les aules per donar resposta a aquesta necessitat de promoure la inclusió i el tractament de les desigualtats socials en matèria coeducativa.

I la veritat és que la proposta ja ha estat implantada en diversos centres, fins i tot abans de publicar l'àlbum. S'han realitzat moltes activitats amb el conte, hem fet una obra teatral El príncep Serafí en alguns centres que ens ha meravellat.

Quins continguts recull la proposta didàctica?

Es treballen tots els aspectes que tenen a veure amb els estereotips de gènere, la tolerància i respecte a la diversitat, la identitat personal, l'autoconcepte ... Tot això emmarcat dins de l'Educació Emocional. A través dels diferents personatges s'aborden temàtiques com les relacions afectives no dependents, l'assertivitat o la gestió de l'enuig. En la meua pàgina web raqueldiezreal.com es pot veure detallada tota la proposta completa.

En quin punt està el projecte de fomentar la seua teatralització amb l'Ajuntament de Jerez i el teatre Villamarta?

Va ser una iniciativa enfocada des de la coordinació d'activitats que l'Ajuntament oferta als centres educatius en matèria d'Igualtat. Com a coordinadora d'Igualtat vaig presentar la proposta de l'obra teatral, i després d'experimentar el projecte l'any passat, i veient els resultats tan positius que va tenir, doncs aquest any el teatre Villamarta va col·laborar obrint-nos les portes perquè puga ser representat per l'alumnat. He treball en molts projectes a nivell intercentres i és molt estimulant trencar les parets de l'aula i sortir a allò social.


Com entreu en contacte amb Onada Edicions?

Vaig conèixer l'editorial fa just un any a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Vaig descobrir en aquesta editorial una filosofia que tenia cura al mínim detall de la qualitat i el valor de l'àlbum il·lustrat. Vaig descobrir una màgia especial en els seus llibres i en els missatges que transmetien. Aquesta editorial apostava per temàtiques creatives, innovadores i sobretot tenia cura dels projectes amb tant mim, que em va semblar un abric perfecte per al príncep Serafí. L'editorial Onada es va interessar pel projecte des del principi, i així trobar-nos un lloc on allotjar-nos Serafí, Mónica i jo. Estem molt agraïdes a aquesta editorial pel tracte que ens ha donat, i com ha cuidat cada detall del nostre treball.

Quina valoració feu de la publicació de l'àlbum infantil il·lustrat i la seua repercussió?

Estic molt contenta amb l'acollida que ha tingut el llibre, tant a les llibreries com en els centres educatius, ja que està brindant la possibilitat de contemplar fantàstics projectes teatrals i didàctics. En la Fira de Bolonya van ser-hi representants de l'Associació Nacional d'Investigació en la LIJ (ANILIJ) que es van interessar per l'obra, i em van comunicar a la setmana següent que havien considerat el llibre en una selecció de gairebé cent obres relacionades amb la Igualtat, per enfocar-se en un projecte europeu sobre aquesta temàtica...

D'altra banda, estem en plena voràgine de fires del llibre i imagino que estareu preparant diferents presentacions.

El llibre està tenint molt bon acolliment, i gran interès per part de les llibreries i centres educatius. S'han realitzat presentacions i tallers a les escoles que s'han interessat i ho seguirem promocionant a les fires del llibre de les províncies de Cadis, Sevilla, València i Madrid entre d'altres.

La dedicatòria resulta catàrtica

“A la censura, als protocols, al prejudici, al conformisme, a l’opressió, als tabús, al convencionalisme, a l’exclusió…

Ensenyar els budells del teu ésser LLIURE no ha de ser cap obstacle."

Per què vas escriure El príncep Serafí?

Per rebel·lia. Ho he dedicat a la censura a la LIJ, ia la lluita PER LA IGUALTAT. Per a mi també ha significat un alliberament com a autora, una reivindicació al sentiment de llibertat en la creació literària. Encara en el segle en què estem, la llibertat d'expressió literària està molt emmascarada sota les disfresses d'una tolerància hipòcrita.

Per fi el príncep Serafí ha pogut sortir del bagul on tant de temps va estar tancat pel cadenat dels protocols i de la censura a la LIJ...

Dono les gràcies a Onada Edicions per confiar en aquest projecte des del principi. A vegades les aparents editorials menudes demostren tota la seua grandesa per la seua valentia i honestedat.

El príncipe Serafín: rompiendo estereotipos desde la innovación y la coeducación

Onada Edicions continúa con su vocación de editar libros que eduquen en valores de respeto y convivencia

Alícia Coscollano Masip

Siguiendo con la filosofía editorial de Onada, el nuevo álbum ilustrado titulado El príncipe Serafín se suma a la colección ‘Imagina’. Un cuento que traslada, más que un argumento en el que el protagonista busca ser aceptado y comprendido, una total normalización en una sociedad en la que los estereotipos clásicos han naufragado hace tiempo. La figura principal que representa un príncipe de larga cabellera realiza, por lo tanto, un salto cualitativo en los estereotipos de género, por lo que este punto ya hubiera debido ser digerido por la sociedad. Así, el príncipe ni siquiera entra en conflicto, sino que asume plenamente esta diferencia. Pero, además, este cuento también liquida el papel destinado a las princesas del cuento tradicional, siempre a la espera de encontrar un príncipe por mandato que las ayude a dirigir su vida. El resultado es una historia magnífica firmada por Raquel Díez Real que rebosa sensibilidad reivindicativa y que llena de oxígeno el clásico argumento. La historia está acompañada por las deliciosas ilustraciones de Mónica Carretero


En El príncipe Serafín, el protagonista, es un príncipe que inicia una búsqueda para encontrar a la persona ideal para casarse, pero se salta los cánones con total naturalidad. Y, además, no pide permiso.

El príncipe Serafín representa la búsqueda de la libertad. En un principio, nuestro protagonista intenta seguir la tradición que el mundo de los cuentos de hadas tradicionales le han ido enseñando. Piensa que ha de casarse porque eso es lo normativo, lo que todos los príncipes hacen. De ahí, su obsesión con el matrimonio, pues cree que está en ese momento de su vida en que “debe” hacerlo; pero a medida que se desarrolla la historia, él irá descubriendo que su felicidad no tiene por qué depender de un vínculo amoroso.

La historia está enfocada a un público infantil. ¿Creéis que es un segmento de edad que va por delante del resto de la sociedad, y mucho más, además, de lo que pensamos los adultos?

Si tuviéramos que definir conceptualmente la orientación sexual del príncipe, desde las nomenclaturas de la sexología diríamos que nuestro príncipe podría ser cisexual y/o pansexual. Serafín busca pretendientes y pretendientas, no rechaza a priori a ninguna persona por su condición sexual, ni étnica.. Esta premisa apenas se destaca a nivel explícito porque la historia se está narrando con tal naturalidad, que normaliza esta idea. Que el público que lea la historia la reciba con naturalidad, es lo que nos da la clave del avance social con respeto a la tolerancia a la diversidad en este sentido. Por supuesto habrá sociedades que no asimilen aún esta realidad, y les chirríe o no le encaje con la cultura dominante. Pero creo que el tema más clave sobre el que hay que reflexionar, es en la búsqueda de esa felicidad, que se puede encontrar en la libertad del ser de cada cual, y no en lo que le dicta una sociedad o una cultura.

La historia está diseñada para trabajar la educación emocional a través de las emociones que Serafín experimenta en sus interacciones con los diferentes personajes. Será una oportunidad para el abordaje de la regulación emocional, de aprender a decir NO desde la asertividad, de la gestión del enfado... Y además no considero que la historia se limite a un público infantil; pienso que el público adulto también lo va a disfrutar porque es una historia con tanto trasfondo reflexivo y tan divertida que estoy segura que va sacar más de unas risas, por lo menos la diversión está asegurada.

El cuento trasciende el estereotipo de un modelo de género concreto

Sí, el cuento rompe con todos los estereotipos de género tanto a nivel físico como psicológico. Serafín está representando un nuevo modelo de masculinidad: no es el prototipo de un héroe valiente y fuerte, sino que es sensible, delicado y que de hecho, no rescata sino que es rescatado por una mujer, todo lo contrario de lo que sucede en los cuentos tradicionales. Todos los personajes transmiten estos principios independientes de actitudes sexistas: hay un pretendiente brujo, que está obsesionado con la limpieza, una giganta que rompe totalmente el estereotipo femenino tradicional, una vampira que le pide al príncipe que le cocine, un sireno que le ofrece un matrimonio de conveniencia… Se le da la vuelta a todos los estereotipos de personajes de los cuentos tradicionales.

El concepto estereotipado de la princesa que busca príncipe también pasa revisión, su ITV...

En nuestra historia el príncipe no rescata a la princesa… todo lo contrario. La pirata Renata, que es la que acaba rescatando al príncipe en una de sus aventuras… no tiene nada que ver con el estereotipo de los cuentos de hadas… Físicamente no es el canon de belleza tradicional. Renata es un modelo de mujer independiente y sin complejos, que tiene claro que no quiere casarse: Yo no me quiero casar ni contigo ni con nadie, pues soy libre como el viento ¡y más feliz que un pimiento!

A Serafín le encanta su personalidad y lo más importante es lo que aprende de ella: le ayuda a descubrir que la felicidad está dentro de sí mismo, cuando empieza a pensar en lo que siempre había querido hacer y nunca se había atrevido. Así, Serafín aprende a ser LIBRE escuchando a su corazón.


¿Por qué andas empeñado en encontrar un amor? 
Mejor báñate en el lago ¡yo te presto el flotador!.... 
Deja ya de lamentarte porque no puedas casarte, 
¿no tienes otra ilusión?¡Búscala en tu corazón! 

“El príncipe Serafín buscó en el baúl de los recuerdos y encontró unos zapatos de tacones relucientes. Se los calzó y empezó a taconear con todas sus fuerzas. Y mientras bailaba y bailaba, se sentía libre como una mariposa que volaba por el cielo azul...”

Hay un gran trabajo en la historia, tanto en el recorrido del argumento como en el hecho de plantear una historia con rimas que, la verdad, son muy divertidas.

Sí, la verdad que conlleva más trabajo textual, ya que los versos tienen una métrica muy cuadrada, pero me gusta mucho mezclar en mis textos la prosa con los versos, pues dotan de mucho ritmo a la historia. También me encanta que tengan ese punto humorístico porque además de resultar muy atractivo, es una fórmula muy buena para integrar esa naturalidad de la que hablaba en cuanto al abordaje de estas temáticas de igualdad.

El proyecto en su estética global, resulta muy atractivo. Las ilustraciones son fantásticas. ¿Cómo ha funcionado este trabajo conjunto? El resultado nos sitúa en una gran conexión entre la creadora del texto, el argumento, y la responsable de su parte gráfica.

Pues sí, desde el principio tenía propuesta a mi querida Mónica Carretero para este proyecto, porque encajaba para la creación de personajes en esta línea humorística. Este es nuestro segundo título juntas, porque desde que empezamos a trabajar, hemos conectado y nos integramos de tal forma que nuestros proyectos los visualizamos desde una misma idea conjunta. Para mí es muy importante esa conexión a la hora de ilustrar los mensajes que queremos transmitir, pues el resultado a la vista está que es maravilloso. De hecho detrás de este trabajo hay una cantidad de horas de charlas, de intercambio de puntos de vista, de ilusiones, que al final acabas creando un vínculo entre ambas partes muy gratificante.

Encontrar un lenguaje específico a un segmento concreto de edad con imágenes que potencien la historia es fundamental. ¿Cómo ha funcionado en vuestro caso? ¿Ha sido fácil encontrar las imágenes que debían acompañar la historia del Príncipe Serafín?

Realmente no ha sido tan complicado, porque en nuestras conversaciones, hablábamos mucho sobre la personalidad y caracterización de los personajes. Y yo creo que es la clave, la comunicación, cuando eres capaz de expresar cómo imaginas lo que escribes y logras comunicarlo, cuanto mejor consigas expresar el mensaje que quieres transmitir, más conexión encontramos. Y en nuestro caso ha sido muy fácil, porque las dos teníamos unos puntos de vista muy similares.


En los últimos años aparentemente existe una gran revitalización del álbum infantil ilustrado. ¿Hay una recuperación real del sector?

El álbum ilustrado es un tesoro para quien sepa descubrirlo. Yo pienso que es algo tan especial que quienes lo conocen, y se sumergen en el mundo de este formato, comprende el valor que tienen. Además el mundo ilustrado no tiene edades; los textos pueden abordar temáticas más infantiles o incluso filosóficas o más abstractas, con lo cual creo que el público del producto no solo debe ser dirigido a la edad infantil. Y en cuanto al funcionamiento del sector, creo que ahora hay muchas puertas que se están abriendo, incluso emerge con fuerza muchos autores y autoras que apuestan por la autoedición, y creo que puede impulsar el mundo del álbum ilustrado desde muchos enfoques diversos, puede enriquecerse en general. Creo que buscar la innovación también es muy recomendable y puede impulsar mucho al sector.

Este álbum ilustrado ha tenido una gran acogida como propuesta didáctica para el tratamiento de la igualdad.

Sí, quizás el hecho de ser maestra y valorar la perspectiva educativa me mueve a complementar mis obras con propuestas que puedan ayudar a la reflexión y a la construcción del pensamiento. En este libro también me ha influido el trabajo que llevo realizando durante varios años en la coordinación del Plan de Igualdad de los centros. Me siento muy implicada en contemplar fórmulas para trabajar la educación emocional en las aulas. De hecho he integrado este título dentro de un proyecto más extenso dirigido a centros educativos, llamado LETRAS COEDUCATIVAS que vengo desarrollando en las aulas para dar respuesta a esa necesidad de promover la inclusión y el tratamiento de las desigualdades sociales en materia coeducativa.

Y la verdad es que la propuesta ya ha sido implantada en varios centros, incluso antes de publicar el álbum. Se han realizado muchas actividades con el cuento, incluso hemos hecho una obra teatral El príncipe Serafín en algunos centros que nos ha maravillado.

¿Qué contenidos recoge la propuesta didáctica?

Se trabajan todos los aspectos que tienen que ver con los estereotipos de género, la tolerancia y respeto a la diversidad, la identidad personal, el autoconcepto… Todo ello enmarcado dentro de la Educación Emocional. A través de los diferentes personajes se abordan temáticas como las relaciones afectivas no dependientes, la asertividad o la gestión del enfado. En mi página web raqueldiezreal.com puede verse detallada toda la propuesta completa.

En qué punto está el proyecto de fomentar su teatralización con el Ayuntamiento de Jerez y el teatro Villamarta?

Fue una iniciativa enfocada desde la coordinación de actividades que el Ayuntamiento oferta a los centros educativos en materia de Igualdad. Como coordinadora de Igualdad presenté la propuesta de la obra teatral, y tras experimentar el proyecto el año pasado, y viendo los resultados tan positivos que tuvo, pues este año el teatro Villamarta, va a colaborar abriéndonos sus puertas para que pueda ser representado por el alumnado. He trabajo muchos proyectos a nivel intercentros y es muy estimulante romper las paredes del aula y salir a lo social.


¿Cómo entráis en contacto con Onada Edicions?

Conocí a la editorial hace justo un año en la Feria de Ilustración de Bolonia. Descubrí en esta editorial una filosofía que cuidaba al mínimo detalle la calidad y el valor del álbum ilustrado. Fui descubriendo una magia especial en sus libros y en los mensajes que transmitían. Esta editorial apostaba por temáticas creativas, innovadoras y sobre todo cuidaba los proyectos con tanto mimo, que me pareció un abrigo perfecto para El príncipe Serafín. La editorial Onada se interesó por el proyecto desde el principio, y así encontrarnos un lugar donde alojarnos Serafín, Mónica y yo. Estamos muy agradecidas a esta editorial por el trato que nos ha dado, y como ha cuidado cada detalle de nuestro trabajo.

¿Qué valoración hacéis de la publicación del álbum infantil ilustrado y su repercusión?

Estoy muy contenta con la acogida que ha tenido el libro, tanto en las librerías como en los centros educativos, pues está brindando la posibilidad de contemplar fantásticos proyectos teatrales y didácticos. En feria de ilustración de Bolonia, estuvieron representantes de la asociación Asociación Nacional de Investigación en la LIJ (ANILIJ) que se interesaron por la obra, y me comunicaron a la semana siguiente que habían considerado el libro en una selección de casi cien obras relacionadas con la Igualdad, para enfocarlo en un proyecto europeo sobre esta temática...

Por otro lado, estamos en plena vorágine de ferias del libro e imagino que estaréis preparando diferentes presentaciones.

El libro está teniendo muy buen acogimiento, y gran interés por parte de las librerías y centros educativos. Se han realizado presentaciones y talleres en colegios que se han interesado y lo seguiremos promocionando en las ferias del libro de las provincias de Cádiz, Sevilla, Valencia y Madrid entre otras.

La dedicatoria resulta catártica

“A la censura, a los protocolos, al prejuicio, al conformismo, a la opresión, a los tabús, al convencionalismo, a la exclusión...

Que nada te impida enseñar las tripas de tu ser LIBRE”.

¿Por qué escribiste El príncipe Serafín?

Por rebeldía. Lo he dedicado a la censura en la LIJ, y a la lucha POR LA IGUALDAD. Para mí también ha significado una liberación como autora, una reivindicación al sentimiento de libertad en la creación literaria. Aún en el siglo en el que estamos, la libertad de expresión literaria está muy enmascarada bajo los disfraces de una tolerancia hipócrita.

Al fin el príncipe Serafín ha podido salir del baúl donde tanto tiempo estuvo encerrado por el candado de los protocolos y de la censura en la LIJ…

Doy las gracias a Onada Edicions por confiar en este proyecto desde el principio. A veces las aparentes pequeñas editoriales demuestran toda su grandeza por su valentía y honestidad.

divendres, 14 de juny del 2019

Raquel Díez i Blanca Jovaní signen exemplars dels seus llibres aquest cap de setmana a la Fira de Madrid

Aquest cap de setmana del 15 i 16 de juny toca a la seua fi l'edició d'enguany de la Fira del Llibre de Madrid, que s'estén pel parc del Retiro. Per primer cop, Onada hi disposa d'un estand, compartit amb altres quatre editorials valencianes, a la cita madrilenya. En concret, és el número 157 i els pròxims dies acollirà a dues autores per a que signen exemplars dels seus llibres.

Així, demà dissabte 15, a partir de les 18 hores, Raquel Díez signarà exemplars de "El príncipe Serafín", l'àlbum infantil escrit per ella i il·lustrat per Mónica Carretero.


I a l'endemà diumenge, també en horari de vesprada, serà el torn per la poesia de la mà de la benicarlanda Blanca Jovaní i el seu primer llibre "Locura para el alma", versos d'ajuda basats en les seues experiències personals.

 

dimecres, 24 d’abril del 2019

"El príncep Serafí", recomanat al programa L'ofici d'educar de Catalunya Ràdio


Ja és ben normal que per les voltes de Sant Jordi, els mitjans de comunicació facen llistes de recomanacions literàries ajustades a les temàtiques dels seus programes i seccions. I això és el que ha fet l'espai L'ofici d'educar, dedicat a la pedagogia i que s'emet setmanalment per Catalunya Ràdio conduït per Elisabet Pedrosa.

Així, en la seua pàgina web, han demanat a les principals llibreries infantils catalanes una tria dels millors títols d'àlbums per nens i nenes que trenquen els estereotips de gènere "i que posen la mirada en la coeducació".

D'aquesta manera, en la selecció dels quatre llibres de la barcelonina La Inexplicable hi trobem "El príncep Serafí". Aquesta obra escrita per Raquel Díez i il·lustrada per Mónica Carretero s'ajusta com un guant a la intenció del programa: tracta de la recerca del protagonista, el príncep Serafí, en buscar una parella per casar-s'hi; però, els i les pretendentes que surten al pas no l'acaben de fer el pes, fins que una pirata li fa el millor consell: no faces el que has de fer per obligació, i fes el que et fa feliç.

divendres, 4 de gener del 2019

"El príncep Serafí" i "Quan arriba la por", àlbums il·lustrats infantils transgressors i rupturistes amb els esquemes tradicionals

Un àlbum infantil il·lustrat és un magnífic opció de regal per als Reis d'Orient que ja tenim a tocar, i per aquest motiu, la periodista Bel Carrasco ha dedicat un article a una sèrie de contes que trenquen amb els estereotips clàssics. Publicat a Arts, el suplement cultural de l'edició valenciana d'El Mundo, la peça titulada "Més enllà d'unicorns i arcs de Sant Martí" comença afirmant que "la literatura infantil és un espill fidel de la societat de cada moment", i per això en l'actualitat sorgeixen propostes amb "una mescla de transgressió i ruptura d'esquemes tradicionals, de clixés i prejudicis sense deixar per això de respectar el políticament correcte, perquè el llenguatge s'estudia amb lupa per a no ferir susceptibilitats, sobretot dels pares".

Un dels títols recomanats per Carrasco és "El príncep Serafí". L'escriptor Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero donen vida a un curiós príncep ben vestit i amb una llarga cabellera rossa, preocupat només per trobar una parella amb qui casar-se, però cap candidat o candidata l'engresca, de manera que, ben aconsellat per una pirata, decideix ser feliç i fer el que li agrada.  En paraules de l'autora, recollides a l'article, "intenta seguir la tradició que el món dels contes de fades tradicionals li ha ensenyat, d'ací la seua obsessió amb el matrimoni. Però, a mesura que es desenvolupa la història, va descobrint que la seua felicitat no té per què dependre d'un vincle amorós". El conte trenca amb estereotips de gènere i models de masculinitat, i ho fa des de l'humor i les ocurrències dels personatges amb qui topeta el protagonista en la seua recerca. "L'important és que el públic que llija la història la reba amb naturalitat (…) el tema clau sobre el qual cal reflexionar, és la cerca d'eixa felicitat, que es pot trobar en la llibertat de l'ésser de cadascú, i no en el que li dicta una societat o una cultura", hi rebla Díez.

Posteriorment, l'article també hi fa referència a "Quan arriba la por", un àlbum il·lustrat de Laia Carrera, guanyador del Ciutat de Benicarló, que "broda aconseguir la màxima expressivitat i capacitat de comunicació amb un escarit missatge", en aquest cas, que els menuts (i no tan menuts) comprenguen què és el sentiment de la por i puguen expressar-lo sense vergonya i gestionar-lo. "Espere i desitge que les meues il·lustracions i textos puguen remoure i emocionar, encara que siga només un bocí, tant a menuts com a grans", hi apunta la il·lustradora catalana.

Podeu llegir el reportatge sencer tot clicant ací.

dimecres, 30 de maig del 2018

Raquel Díez i Mónica Carretero presenten "El príncep Serafí" a la Feria del Libro de Madrid


"El príncep Serafí" es presenta a la Feria del Libro de Madrid de la mà de les seues autores, l'escriptora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero. Hi seran el pròxim diumenge 3 de juny en dues activitats seguides: a les 12 hores, presentació i contacontes al Pavelló Infantil, i a partir de les 13 hores, signatura d'exemplars en la caseta de la llibreria Didacticalia, la número 100.

dimarts, 29 de maig del 2018

Raquel Díez y Mónica Carretero presentan "El príncipe Serafín" el próximo 3 de junio en la Feria del Libro de Madrid


La Feria del Libro de Madrid acoge una nueva presentación del álbum infantil ilustrado "El príncipe Serafín" de la mano de sus creadoras, la escritora Raquel Díez y la ilustradora Mónica Carretero. La cita es el próximo domingo 3 de junio. A las 12 horas, las autoras presentarán este nuevo título de Onada Imagina, acompañado de un divertido cuentacuentos. Posteriormente, a partir de las 13 horas, firmarán ejemplares a la Caseta número 100, de Librería Didacticalia, en la cual encontraréis "El príncipe Serafín" durante toda la Feria del Libro, que se alargará hasta el 10 de junio en el parque del Retiro.

"El príncipe Serafín" representa un giro en la transmisión de modelos de género estereotipados que han caracterizado la literatura infantil tradicional. Con un trasfondo coeducativo, el cuento fomenta los valores de tolerancia, respeto, libertad e igualdad de oportunidades, en una sociedad libre de discriminación y actitudes sexistas. Rompe con los prejuicios de género al presentar los personajes tradicionales que aparecen en la literatura infantil, enfocados desde una perspectiva libre de estereotipias.

Serafín duerme en una habitación rosa, busca el amor verdadero y contraer matrimonio, pensando que su destino es el que la tradición le dicta. Lejos de ser el prototipo de un héroe valiente, fuerte, que salva y rescata, es un príncipe sensible, que llora y que espera a ser rescatado. No hay una princesa que lo espera, dulce, bella y delicada, sino que se representa un modelo de mujer fuerte, independiente, que monta a caballo, que viaja por el mundo… Serafín será rescatado por una mujer pirata que no quiere casarse y que le anima a luchar por sus sueños, enseñándole que la felicidad y el amor está dentro de sí mismo y no en la dependencia de un vínculo amoroso.

Con un trasfondo coeducativo, aparecen personajes que fomentan valores independientes de actitudes sexistas: una vampira que pide que le cocine, un brujo al que le encanta limpiar, un sireno presumido, una pirata guerrera que no usa desodorante… Serafín irá descubriendo que la felicidad está dentro sí mismo, y aprenderá a ser LIBRE escuchando a su corazón.

dijous, 10 de maig del 2018

Entrevista a Raquel Díez, autora de "El príncipe Serafín", en la Fira del Llibre de València

L'autora Raquel Díez va acudir a la Fira del Llibre de València per signar exemplars del seu nou llibre, l'àlbum infantil il·lustrat per Mónica Carretero "El príncipe Serafín". Allà hi va ser entrevistada en el plató de l'organització de la Fira, on l'escriptora andalusa va exposar el rerefons coeducatiu que compta el seu llibre, destinat a educar en la llibertat a partir de les aventures d'un príncep molt peculiar que busca parella per casar-se.