dilluns, 25 d’abril del 2022

Quim Giró, autor del llibre fotogràfic "Terres de l'Ebre. El paisatge humà", entrevistat a Aguaita.cat

La periodista Sílvia Berbís ha entrevistat el fotògraf Quim Giró per a l'Aguaita.cat, amb motiu del llançament del llibre "Terres de l'Ebre. El paisatge humà", una obra en gran format en què Giró capta amb el seu objectiu l'essència humana de la societat ebrenca. Us deixem un fragment de l'entrevista.

Quim Giró : «Abans de ser fotògraf, havia sigut voyeur, i ara amb la càmera, d'alguna forma també ho soc»

El fotògraf empurdanés Quim Giró ha conegut les Terres de l'Ebre a través de l'objectiu de la seua càmara. Com a resultat, un llegat artístic en forma d'imatges en blanc i negre que retraten sobretot persones i, a través d'elles, l'observador capta l'alegria de la gent, la identitat de la terra, el seu llegat patrimonial i genuï, el ritme pausat del pas del temps. El llibre "Terres de l'Ebre. El paisatge humà" aporta el valor d'una obra documental que posa en primer pla la gent ebrenca.

Vostè ve de l’Empordà, un lloc d’origen que també va retratar, i no fa tant que es va traslladar a viure a l’Ebre, on ara ens presenta este recull fotogràfic com a paisatge humà. L’Empordà i l’Ebre són dos paisatges diferents. Que té de diferent la seua gent respectiva?

Havia vingut del Nord, el destí em conduí a unes Terres del Sud. El paisatge marca la identitat, i en el cas de les Terres de L'Ebre, el riu és un element clau per entendre-ho. El riu vertebra el paisatge. El paisatge vertebra la seva gent. El seu reflex somriu.

D’alguna manera vostè ha descobert l’Ebre a través de la fotografia. Ha estat l’excusa diríem per visitar-les. Quina és la primera impressió que oferix este territori a algú de fora que ve desitjós de conèixer com és?

Exacte. La fotografia es va convertir en un mitjà per descobrir les Terres de L'Ebre. El temps va a un ritme particular, les presses no són bones conselleres, el descobrir, dixar-se portar, l'encant de la seva gent i la connexió amb la natura.

Creu que d’alguna manera haver vingut de fora, amb una visió “verge” sobre el territori, li permet sorprendre’s més per imatges que potser aquí ens passen desapercebudes a força de tenir-les ja assumides?

Totalment d'acord. Un elixir de vida alimentar-me de imatges fotogràfiques que descobria per primer cop.

Veient les seues imatges, diríem que la gent de l’Ebre té un toc distintiu d’alegria. L’ha volgut retratar intencionalment, esta alegria? l’ha buscat? Com?

L'alegria de la gent va ser un dels puntals que em va sorprendre i vaig retratar. L’he trobada en situacions diverses, en una festa, en un carrer, en el dia a dia... s'ha de dir que les fotos es van realitzar abans de la pandèmia (2018-2019) i marquen una època concreta.

Hi trobem verges i envelats de festes, flamencs inflables i espècies invasores, inflables aquàtics i retalladors... tot sembla tenir un toc de realisme màgic.

Un cúmul de sensacions, d'observar, d'estímuls constants, la ingenuïtat d'un nen que observa per primer cop el món.  

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

divendres, 22 d’abril del 2022

El crític Joan Garí ressenya "Educar per al col·lapse", el nou assaig de Jordi Marín

L'escriptor i crític Joan Garí ha publicat al seu blog Ofici de lector una ressenya de l'assaig "Educar per al col·lapse" publicat pel professor Jordi Marín. El llibre descriu de les crisis que estem enfrontant com a societat: la climàtica, l'energètica, la social, la digital… i fa una crida a actuar des de l'adaptació i la resiliència als nous temps. Us deixem un fragment de l'article.

Amb els llibres sobre educació, passa com amb els llibres sobre cuina: n'hi ha inflació. Però, de bons, en sol haver pocs. En la qüestió educativa (deixem la gastronomia per a la pròxima vegada), m'agrada escoltar la veu de l'experiència. Normalment les lleis educatives les solen fer pedagogs primmirats que no han xafat un aula en sa vida. Els resultats estan a la vista. L'experiència, contràriament, proporciona una perspectiva insubstituïble. 

Jordi Marín fa més de vint anys que fa classes en Secundària. És un tipus amb el cap ben moblat, així que és recomanable escoltar-lo quan parla del seu ofici. I això és precisament el que ha fet en Educar per al col·lapse. 

El col·lapse a què fa referència no és només l'educatiu: és civilitzatori. Si no orquestrem alguna mena de decreixement (és una de les tesis del volum), ja podem veure les orelles de la catàstrofe. En aquest context, quin sentit té modernitzar i actualitzar el sistema educatiu? I, sobretot, cap a on s'ha de modernitzar i actualitzar?

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dijous, 14 d’abril del 2022

Joan-Josep Sancho va presentar "Natros. Gent com tu" a Alcanar

Passat 8 d'abril, Joan-Josep Sancho va presentar el seu nou llibre "Natros. Gent com tu", un conjunt de cinquanta semblances de veïns i veïnes d'Alcanar, les Cases i Alcanar Platja, protagonistes d'històries curioses o particulars, i que tots plegats conformen una mostra representativa de la societat canareva d'aquest segle XXI. L'acte, que va comptar amb la participació de l'exdiputat al Congrés Joan Tardà, va ser registrat per Canal Terres de l'Ebre, qui li ha dedicat aquesta peça informativa.

dimecres, 13 d’abril del 2022

L'entrevista del Canal Terres de l'Ebre a Andreu Caralt, autor de "El somni trencat"

L'escriptor i periodista Andreu Caralt va acudir al plató de Canal Terres de l'Ebre per fer cinc cèntims del seu nou llibre. L'assaig "El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili" fa un complet repàs dels anys de la República, la Guerra Civil i la postguerra a la ciutat d'Amposta, i va guanyar el Premi de Recerca Jordi Fontanet Ciutat d'Amposta.