dijous, 15 de gener del 2009

Quin model de llengua ?

Toni Mollà (Publicat el 15/1/2009, al QUADERN de l'edició valenciana d'El PAÍS)

MAS, Josep À. El morfema ideològic. Ed. Onada. Benicarló, 2008.

La política lingüística és, com sabem, una classe de política. I l’axioma és tan exacte quan ens referim a l’organització territorial de la diversitat sociolingüística com quan ho fem, posem per cas, a la varietat lingüística que fem servir als mitjans de comunicació. L’ús lingüístic, si volem dir-ho així, no és “innocent”. Darrere de cada tria hi ha certament una “mentalitat” i, sovint, una “ideologia”: una manera d’entendre els codis i els seus missatges i, consegüentment, el món que s’hi expressa. El variacionisme dialectal --sovint un híbrid acastellanat-- que s’imposa en determinats continguts audiovisuals i fins i tot en textos de caràcter “oficial” deixa entreveure la voluntat de mantindre la llengua fora dels dominis industrials i virtuals que exigeix la comunicació ara per ara. En llengua, com en tants aspectes de la vida, la política més prudent és habilitar un lloc per a cada cosa i, paral•lelament, posar cada cosa en el seu lloc. Tan “incorrecte” ens sembla, per exemple, que es faça servir en un wéstern el model lingüístic d’Ausiàs March i Joanot Martorell com que s’explique la invasió d’Iraq com si es tractara d’una nit del foc.

Tot això, que semblen evidències contrastades per l’evidència, costa encara de concebre a segons qui. Doncs bé: aquestes cabòries i maldecaps són la matèria d’un llibre excel•lent que acaba de traure a la llum el professor Josep À. Mas amb el suggeridor títol El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians, publicat per les meritòries Onada Edicions de Benicarló. Efectivament, els models lingüístics diuen tant d’ells mateixos com les opinions que s’hi formulen, posem per cas. Són, al cap i a la fi, el vehicle de la comunicació per excel•lència: el mitjà del missatge, amb totes les relacions que imposa aquest binomi fantàstic. Però, en la llengua com en la vida, els arbres sovint no deixen veure el bosc. Per desgràcia, a València, l’ús de qualsevol innocent paraula pot ser utilitzada per a estigmatitzar un amable contribuent a les tenebres de l’anatema. Un modest “aleshores” o un inofensiu “petita i mitjana empresa” dit davant de segons quin inquisidor pot condemnar l’usuari al més lleig dels estigmes: catalanista; és a dir, foraster. La correlació entre usos lingüístics i ideologies estudiada pel professor Mas és, finalment, més i més important perquè la polèmica lingüística se sol fer servir com a cortina de fum d’alguna mena d’interessos inconfessables que es pretenen enfosquir. Alguns, de fet, ens assenyalen insistentment l’arbre, precisament, perquè no veiem el bosc. Això sense comptar que la querella lingüística indígena és sovint el refugi d’analfabets que, de l’embolic, en trauen bon profit. L’absència de coneixements demostrada per alguns (ir)responsables dels models lingüístics públics no pot amagar-se tampoc sota el criteri, tan sofert, de l’estil personal. De fet, com va escriure ja fa alguns anys Pere Calders, “alguns anomenen estil les seues deficiències”.

http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=240

http://www.tonimolla.cat/blog.php

divendres, 19 de desembre del 2008

Presentació del llibre "Vinaròs"


Espai, temps i protagonistes han conformat el que avui coneixem com el terme i la ciutat de Vinaròs, població objecte d’estudi del treball miscel·lani que el lector té a les mans. Al llarg de les seues pàgines, amorosides per una generosa mostra fotogràfica, s’hi podran trobar els principals trets de la història, la geografia, l’economia, la societat i el patrimoni en sentit ampli. Una visió actual d’aquesta ciutat mediterrània, que pretén apropar, tant als vinarossencs com als visitants, a la realitat actual d’una població que ha tingut sempre un desenvolupament continu, i que es troba en un moment històric de gran transcendència per a afrontar satisfactòriament el seu futur.

El volum l'ha coordinat Arturo Oliver Foix, doctor en Història, arqueòleg conser­vador del Museu de Belles Arts de Castelló. Professor tutor de la UNED en Vila-real. Especialista en cultura ibèrica i el món mediterrani de l’antiguitat.

Hi han participat també Nereida Castell Oliver, Lluís Gimeno Betí, Dídac Mesa Romeu, Rafael Monzó Mollà, Ramón Redó Vidal. L'apartat fotogràfic ha comptat amb Col·lecció Agustín Delgado Agramunt, Col·lecció Joaquín Simó Federico, Col·lecció Alfredo Gómez Acebes, Salvador Cordero, Emili Fonollosa Antolí, Dídac Mesa Romeu, Arturo Oliver Foix, Ferran Royo, Reportajes Aéreos Camps, Maria Jesús Pablo Taus, Ximo Cardona, Paül Peralta.

Presentat el llibre "Tortosa. El patrimoni"


Aquest dijous dia 18 de desembre de 2008, a les 19.30 de la tarda ha tingut lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, la presentació del llibre Tortosa. El patrimoni, editat per Onada Edicions, obra de Jacobo Vidal (que l’ha coordinat), Albert Curto i Enric Querol.

L’objectiu d’aquest volum és donar a conèixer als seus lectors, autòctons o forans, la gran riquesa, diversitat i amplitud del patrimoni que atresora la bimil·lenària ciutat de Tortosa, capital històrica de les Terres de l’Ebre i, encara més, del territori episcopal dertosense, que s’estén per terres de Catalunya i València. L’arquitectura, l’enginyeria, les arts plàstiques i el llegat documental i bibliogràfic hi són analitzats, en uns textos excel·lents, de forma sintètica, amena i àmpliament il·lustrada amb una important mostra fotogràfica.

dimarts, 16 de desembre del 2008

Presentació de la "Tribu valenciana" i de "El mofema ideològic" dins el III Col·loqui Internacional Fabra

En el marc del III Col·loqui Internacional La lingüística de Pompeu Fabra es presenten els llibres 'La tribu valenciana', de Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i 'El morfema ideològic', de Josep Àngel Mas (Universitat Politècnica de València)
Dia: dijous, 18 de desembre del 2008. Hora: 13 h
Lloc: Centre de Congressos de Tarragona (c. Arquitecte Rovira, 2)