dijous, 6 de novembre del 2014

Alguns textos de "Catalunya, Catalunha. Relacions literàries i culturals entre Catalunya i Portugal"

"Catalunya, Catalunha" és una obra col·lectiva que pretén aprofundir en les relacions literàries entre catalans i portuguesos, escrit en bilingüe en aquests dos idiomes (i amb un article en anglès) i que ha estat coordinat pel Centro de Estudos Comparatistas de la Universitat de Lisboa. Precisament, en la pàgina web del CEC han publicat un breu tast de cadascun dels capítols que conformen el llibre, i que reproduïm a continuació:

La visió lusocatalana d'Ibèria
"Cal no oblidar que l'iberisme va ser un dels grans temes de debat durant els primers anys de la República a Portugal. L'iberisme dels republicans portuguesos va desaparèixer o es va limitar molt quan van arribar al poder, i també els republicans espanyols van intentar evitar una qüestió complicada. Al contrari, van ser els monàrquics els qui van veure em l'iberisme una possibilitat d'eliminar la jove República amb l'ajut de la monarquia espanyola. Tanmateix, Portugal temia l'acord de repartició de les colònies portugueses que la Gran Bretanya havia assolit amb Alemanya (Teixeira 2000, 62) i una de les maneres de recuperar el protagonisme era establir un pacte amb Espanya que fos preludi d'una entente més àmplia. La guerra va frustrar l'intent i, a més, des de finals de 1914 una campanya iberista molt violenta en la premsa espanyola havia llunyat l'opinió pública portuguesa de qualsevol idea d'entente amb el país veí (Torre Gómez 1983)."
Víctor Martínez-Gil

Portugal i la difusió internacional d'una novella catalana del segle XVI: el cas de l' "Spill de la Vida Religiosa"
"Però ens enganyaríem si penséssim que la relació de Portugal amb el nostre llibret comença amb aquesta traducció lusitana de mitjan segle XVIII. Com els lectors catalans, els lectors portuguesos també van atrevir-se ben aviat a provar de llegir en castellà, cosa que, allí i aquí, els impressors van aprofitar de seguida per reduir les estampacions de llibres en les nostres llengües. Per això, a partir de la primera edició en llengua castellana (1533), als Països Catalans ja no hi va haver una tercera editió en català - es conserven, com hem vist, exemplars d'edicions castellanes amb anotacions en català dels seus posseïdors del segle XVI - i a Portugal el llibre hi arribà s'hi va difondre, i fins i tot imprimir, en la llengua de Castella. Molt abans, doncs, d'aquesta edició en portuguès de 1748, els jesuïtes van difondre l'Spill de la vida religiosa per les terres lusitanes."
August Bover i Font

Toward Dalí: the Genesis of Anti-art in the Catalan Literary Avant-Garde 
"At the risk of simplifying, I submit that the Catalan social arena from which Dalí emerged was shaped by three sets of binaries are: social class; the tension between Catalonia and Spain, or, more precisely, Catalonia and the State; and the opposition between "genuine artists" and philistines or pompiers, to use the term preferred by artists at the time. This third binary marks the threshold of properly aesthetic values and provides the watershed between art and anti-art. It is important to observe that this aesthetic axis overlapped originally with the class axis, the notion of taste being internal to the bourgeoisie. And that was the task of the Avant-Garde to displace this overlap in the name of a subject that was ambiguous in terms of the class axis. This new subject was the superior artist attuned to the requirements of mass society. Displacing the aesthetic experience outside the realm of bourgeois sensibility and morality was the purpose of anti-art, which must be carefully distinguished from non-art."
Joan Ramon Resina 

El teatre català contemporani: una aventura permanent  
"Les febleses i les incertituds que fins no fa gaire han conditionat el teatre català - encara no superades del tot, cal dir-ho - no es deuen només a l'apatia o l'animadversió del poder polític espanyol sinó també a una causa sociològica, estrictament catalana, i de vegades més determinant que l'acció o l'omissió de l'Estat espanyol: un sector ampli de la burguesia mitjana i gairebé tota l'alta burgesia catalanes mai no va apostar pel teatre català quan la seva implicació, entre 1860 i 1939, posem per cas, hauria estat decisiva i el seu suport sota el franquisme hauria contribüit a millorar les condicions que va haver de suportar el teatre del país. ¿Es van comprometre, asquests estaments socials, amb altres branques de la cultura literària catalana contemporània? No del tot, però més que en el cas del teatre, que necessita unes infraestructures més sòlides que les demanades per la narrativa o per la poesia i que aquests sectors de la burgesia haurien pogut crear."
Miquel M. Gibert 

El cinema català d'avui: noves perspectives i nous reptes per a la llengua catalana  
"No hi ha dubte que els universos diegètics del cinema català d'avui són més propers que mai a la realitat de què parteixen. Així doncs, les anomenades versions originals catalanes - freqüentment subvencionades per la Generalitat - són sovint una mena de rèplica del que sentim al carrer: catalanoparlants que s'expressen en català però que ho fan igualment en castellà, castellanoparlants que se senten més còmodes parlant la seva llengua (i que, en alguns casos, també poden mostrar un bon domini del català), nouvinguts que parlen llengües que ens sonen llunyanes (i, per tant, ressonen encara estranyes) i que cunviuen amb la realitat bilingüe que els envolta. I, enmig d'aquest complex entramat polifònic, tot un seguit de personatges que, com en la vida real, transiten per diferents llengües i canvien de codi segons els seus interlocutors, els contextos en què es mouen, etc. Òbviament això no vol dir pas que no sigui possible fer pellícules parlades únicament en català o que no siguin versemblants. Ans al contrari..."
Esther Gimeno Ugalde

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada