"Catalunya, catalunha": les relacions literàries i culturals entre Catalunya i Portugal

Set mesos després de la seua presentació a Lisboa, aquest novembre aplega a Catalunya, València i Balears el volum col·lectiu "Catalunya, Catalunha", una revisió a les relacions literàries entre catalans i Portugal a càrrec del Centro de Estudos Comparatistas de la Faculdade de Letras de la Universitat de la capital lusa.

El llibre, coordinat per Esther Gimeno Ugalde, Fatima Fernandes da Silva i Francisco Serra Lopes, es composa d'una sèrie d'articles en doble versió catalana i portuguesa, i puntualment, l'anglès. En el primer article, "La visió lusocatalana d'Ibèria", Víctor Martínez-Gil tracta la manca d’aprofundiment en debats sobre el model social i econòmic com un déficit de coneixement històric i lògic a partir  que d'un recorregut metòdic per les relacions lusitanes i catalanes que permet d’aprofundir en qüestions com ara la independència (en relació a què?) o el federalisme (de quin tipus?). 

A continuació, aquest coneixement es complementa amb la perspectiva històrica i filològica que desenvolupa August Bover en "Portugal i la difusió internacional d'una novel·la catalana del segle XVI: el cas de l'Spill de la Vida Religiosa", i amb el diàleg entre la literatura i l'art que fomenta Joan Ramon Resina en "Toward Dalí: the Genesis of Anti-Art in the Catalan Literary Avant-Garde".

L'obra es qüestiona aleshores de quina manera la relació entre realitats lingüístiques, literàries i culturals que es manifesten com a diferències pot constituir identitats nacionals. Miquel Gibert traça el camí recorregut pel teatre català en un diàleg fructífer amb la seva recepció en "El teatre català contemporani: una aventura permanent", mentre que Esther Gimeno en "El cinema català d'avui: noves perspectives i nous reptes per a la llengua catalana" segueix la ruta del cinema en català des dels seus difícils orígens, poc abans de la dictadura franquista, fins l’actualitat complexa d’una expressió artística multimèdia. És aquí on Catalunya emergeix com a paradigma hipotètic d’una nova babel.