
L'autor, bon dominador del ritme intern de la
novel·la, ens enfonsa en una història que es té la impressió d'estar
veient al cinema. El disseny dels capítols, força curts, els diàlegs,
plens de frases pensades per ser escoltades, o la mateixa construcció de
les seqüències respiren cinema per totes bandes. Aquesta
característica, que a voltes pot portar a oblidar la literatura, l'autor
l'agafa per les banyes, la domina amb destresa i convida el lector a
enfonsar-se en una novel·la molt visual.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada