divendres, 13 de novembre del 2015

Onada publica una nova versió actualitzada del clàssic medieval Espill, adaptada per Salvador Vendrell

Més enllà del Tirant i del Veles e Vents, el Segle d’Or de les lletres valencianes ens ofereix un ample ventall d’obres clàssiques que a dia d’avui encara fan gust de llegir. És el cas de l’Espill, el llibre amb el qual Jaume Roig va convertir les dones en la font de tots els mals de la humanitat amb una misogínia tan exagerada que esdevé una autèntica peça còmica medieval. Ara bé, com que l’original del segle XV són fins a 16.000 versos que rimen de dos en dos, l’adaptació que ha fet el periodista i escriptor Salvador Vendrell ens deixa el relat amb una prosa a l’abast del lector actual, però sense perdre l’esperit de l’obra ni el ric vocabulari col·loquial de l’època que emprà Roig. “No he volgut ni fer citacions ni notes a peu de pàgina que puguen apartar el lector de llegir la història per pur plaer i sense entreteniments erudits. El text és una versió gairebé integra de l’obra, com a mínim fidel a tot el seu argument. L’única voluntat ha estat intentar fer fàcil de llegir una obra tan complexa i difícil com és l’Espill, conscients que molts lectors no la llegirien si no és en una adaptació d’aquestes característiques”, exposa Vendrell.

Aquesta nova versió de l’Espill està publicada per l’editorial Onada Edicions, dins de la col·lecció Imprescindibles, i va enfocada especialment a la lectura prescriptiva a les aules, conjuntament amb una proposta didàctica d’Enric Iborra. Tot i això, és una obra que agradarà al públic interessat en aprofundir en un dels grans clàssics nostrats.

L’obra mestra del metge del rei 
Membre d’una nissaga d’alts càrrecs i metges de la cort a València, Jaume Roig va nàixer principis del segle XV. Després d’estudiar Medicina, probablement a Lleida, es va establir com un dels metges més prestigiosos de la seua ciutat, fins el punt d’esdevindre el facultatiu de la monarquia i dels notables civils i religiosos valencians, activitat que va alternar amb la tasca d’examinador de metges, administrador d’hospitals i conseller del municipi. Precisament, aquest domini de la medicina es manifesta a l’Espill, ric en referències i descripcions anatòmiques i farmacològiques. El llibre es va escriure posteriorment a la mort de la seua dona, na Isabel Pellicer, amb qui va tindre nombrosa descendència.

Misogínia i comicitat 
El tret més conegut de l’Espill és la misogínia constant i punyent que recorre les seues pàgines. El protagonista, qui s’adreça al seu nebot/lector, exposa que totes i cadascuna de les experiències negatives de la seua vida, viscudes o observadors, són culpa de les dones, tret de la Mare de Déu i de la difunta esposa de l’autor, Isabel.

Però a la vegada, aquest odi que destil·la el Llibre de les dones, com també se’l va conèixer, és tan hiperbòlic i exagerat que fa pensar que tenia una funció còmica: busca fer riure a partir de les desventures del personatge principal. El registre col·loquial, la descripció expressiva de la realitat social del moment i el fet que no defuig d’escenes desagradables reforça aquesta funció i s’inscriu en un discussió, el paper de les dones, usual a l’època. “El llibre té moltes lectures. Només les aventures, les anècdotes, reals o inventades, i la visió que ens donen de la societat de la València del nostre segle d’or és motiu suficient per a gaudir-ne”, conclou Salvador Vendrell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada