dimarts, 23 de novembre de 2010

Un relat apassionant i divertit

Presentació de L’atzucac del perdedor, de Manel Joan i Arinyó, a càrrec de Josep San Abdon, crític literari.
L’acte tindrà lloc el divendres 26 de novembre de 2010, a les 20 h.
Lloc: al saló d’actes de la Caixa Benicarló, C. Joan Carles I, 18 • Benicarló



Aquest llibre ha estat guardonat amb el Premi Enric Valor de novel·la en valencià 2009. Amb deu llibres editats i guardonat amb un munt de premis literaris, el protagonista de L’atzucac del perdedor s’adonà, el 1988, que era un escriptor invisible. Vint anys més tard, amb una nòmina de trenta títols i més de vint-i-cinc guardons, percep que ha anat arrere com els crancs, compte fet que a hores d’ara és inexistent. Com s’ha arribat a aquesta situació? Aquest llibre és, entre moltes altres coses, l’apassionant i divertit relat, el despullament vital d’un autor sense pèls a la llengua, que no estalvia lloances als escriptors que s’ho mereixen, però que no es priva tampoc de denunciar tota mena de farsants que pul·lulen pel fascinant món de la ploma. Des d’editors mafiosos que manipulen tots els premis en què intervenen, fins a autors encimbellats que produeixen llibres dolentíssims, tothom corre el perill de ser víctima del sarcasme d’Arinyó. En estar amanides les històries amb grans dosis d’humor, la lectura de L’atzucac del perdedor esdevé un bell divertimento.


Si Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) no existira, caldria inventar-lo. A Fem un trio i Cubaneta meua, inclosos al catàleg d’Onada Edicions, s’hi han d’afegir alguns títols ben espectaculars que engalanen la nostra literatura: Les nits perfumades, Com la flor blanca, Contra sentit, El cas Torreforta, 10.193-Escuma de mar… De 1985 daten Han donat solta als assassins i Stress, llibres que causaren un gran revulsiu i que han acabat convertint-se en obres de culte. Tot i que és mal temps per a la lírica, el gruix de la seua producció poètica ha estat aplegat a Plany de l’home llop.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada