Apunta't al Club Lector

divendres, 11 de novembre de 2011

La guerra i la posguerra d’un mestre de Càlig: "José Vicente Borrás"

Condemnat a mort, José Vicente Borrás Castell va passar els dies a la presó escrivint i dibuixant. Ho feia mig d’amagat, en una xicoteta cel·la compartida amb altres penats. Escrivia amb el neguit de saber que en qualsevol moment de la nit, els guàrdies de la càrcel de Castelló de la Plana entrarien a buscar-lo per fer-hi el darrer viatge. Va romandre cinc interminables mesos a l’avantsala de la mort, fins que va arribar la commutació de pena màxima per una altra de trenta anys de reclusió. L’únic delicte de José Vicente Borrás fou ser un mestre d’escola republicà.

Fins ara, estos relats els custodiava el seu fill, en José Borrás Fenollosa. Estaven plasmats en un bloc de notes, amb una perfecta caligrafia tot i les estretors de la cel·la. A finals del 2004, Borrás Fenollosa es va posar en contacte amb el columnista i escriptor Ángel Rodríguez de Mier per temptejar la possibilitat de públicar no només estos relats, sinó també les extenses memòries que son pare havia escrit, i que abastaven des de la seua infància fins la seua jubliació.

Set anys després, el projecte veu la llum. “José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano” ens porta el testimoni d’aquest professor calijó. De la seua veu, ens traslladem als anys 30 i 40 del passat segle i l’acompanyem en el seu calvari: els enfrontaments amb els anarquistes a Vilafranca, la continua fugida del front amb la seua família, les dues condemnes a mort i els anys que va romandre encarcelat. Ací no va acabar el seu patiment. Mestre per vocació, l’aparell franquista li va prohibir dedicar-se a la docència. No tornaria a donar classe fins 1965, quan se l’indulta per complet i li permet ensenyar fins la seua jubilació forçosa al 1974, als 70 anys.

“Momentos de la celda”

Són unes Memories escrites des de la reflexió dels fets històrics viscuts en la pròpia pell. Borrás, des de l’honestadat, imprimeix la seua visió sempre realista i que no defuig d’assenyalar reconeixements, responsabilitats, i injustícies, segons corresponga. És a la vegada un tros de la història recent de les nostres comarques, on hi apareixen esdeveniments i persones de Vilafranca, Benicarló, Alcalà de Xivert, l’Alcora o Morella, entre molts altres indrets.

I enmig d’aquestes Memòries, el llibre recupera els relats i els dibuixos que José Vicente Borrás va realitzar mentre esperava o la commutació de pena o l’afusellament als murs del cementiri castellonenc. En la primera pàgina indicava les seues intencions: “distraer el pensamiento, borrar de mi mente obsesionantes pensamientos pesimistas y matar el ocio en las eternas horas de celda”. Són un total de 33 documents, datats entre desembre de 1940 i abril de 1941. La temàtica és força variada; d’una banda, Borrás mostrava la seua habilitat amb el llapis amb dibuixos de paisatges i de personatges famosos.

Quant als escrits, hi destaquen especialment els capítols que va denominar “Momentos de la celda”, on descriu el seu pas per la “rotonda de los chapados”, els condemnats a mort, una crònica del que hi va viure dins de la cel·la 12 per si no hi sobrevivia. “Respeta este cuaderno; no lo destruyas, puesto que, si yo perezco, puede constituir (aunque sólo sea para mis familiares) una ultraconvivencia” explicava al possible lector. Un testimoni que trau a la llum les penalitats tancades dins d’aquells murs.

Contextualitzar la memòria

El paper que hi juga Ángel Rodríguez de Mier també és d’importància cabdal. A cada capítol realitza una introducció en la qual contextualitza, situa i emmarca les posteriors paraules de José Vicente Borrás. A més a més, ha dut a terme un fructífer treball de camp que l’ha posat en contacte amb altres persones que van conèixer, de més prop o de més lluny, els esdeveniments que relata Borrás Castell i que li han permés, per una part, ampliar-los i completar-los, i d’altra, confirmar l’acurada versió que ens ofereix el mestre republicà de Càlig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada