"José Vicente Borràs fue un hombre valiente". Entrevista a Ángel Rodríguez de Mier

Reproduïm l'entrevista que Sussanna Anglés Querol, de La Libreria de Cazarabet (a la població del Mas de les Mates, al Baix Aragó) ha fet al benicarlando Ángel Rodríguez de Mier, al voltant de la seua obra "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano".

En aquest enllaç podeu llegir l'article de Sussanna Anglés sobre la figura de José Vicente Borrás.

Ángel ¿por qué un libro sobre un maestro de la II República? ¿Qué te llevó a ello?

Pues mira me llevó a ello la relatísima casualidad de conocer al hijo que un buen día se acercó a mí a facilitarme los papeles que su padre cuando estuvo condenado a muerte en la cárcel de Castellón a principios de los años de los años 40. Aquellos papeles me impresion
aron grandemente y pensé que valía la pena el publicarlo....

Bueno, la siguiente pregunta es más que evidente: ¿por qué te acercas a José Vicente Borrás, un maestro de Càlig? ¿Qué te atrajo de esta persona, de este maestro?

Me atrae, sobre todo la honradez ideológica y la honestidad intelectual...

¿Cuánto tiempo te llevó este trabajo de investigación? ¿Recogistes testimonios orales para la realización del trabajo?

Bueno es que en realidad de investigación tuve que investigar poco porque lo más importante del libro ya lo había dejado escrito el maestro Borràs, pero sí que me dediqué a viajar mucho por los lugares en los que estuvo este hombre en su largo “vía crucis”, conocer a personas que lo habían tratado... podíamos decir que, aproximadamente, un año y medio...

¿Cómo fue la aportación de otros testimonios, las conversaciones....?

El primer destino que tuvo este hombre, como maestro, fue un pueblecito de Galicia, pero al proclamarse la República, la II República en 1931, es trasladado a Vilafranca del Cid... y es ahí donde en el verano de 2011, acompañado precisamente por su hijo José Borràs estuvimos en el Hogar del Jubilado y empecé a preguntar y rápidamente todos los abuelos que estaban haciendo su partida de cartas y muchos de ellos habían sido testigos de cómo las fuerzas de la derechona lo maltrataron, lo pegaron el día que llegó trasladado... el periplo fue muy largo de la cárcel de Benicarló a la cárcel de Vilafranca del Cid... allí, tanto él como su mujer fueron maltratados y estos hombres que, entonces, eran niños fueron testigos de ello. De los testigos orales. Lo más impresionante, lo más gratificante, también desde el punto de vista histórico porque no es tan solo la historia escrita en los papeles por el maestro Borràs sino que es la historia que reconocen como cierta una serie de hombres que todavía viven...

Cuéntanos. ¿cuáles fueron los principales escollos?

Lo que he hecho es, sobre los escritos del maestro Borràs, hacer una adaptación en primera persona. He intentado ponerme en la piel del maestro y, aprovechando todos sus escritos escribir una adaptación, vamos a decir un poco novelesca donde no se cuenta ninguna cosa imaginaria. Todo lo que se cuenta es verdad. Entonces los principales escollos los he tenido, desde un punto de vista de rigor, a la hora de ubicar determinados paisajes urbanos, por ejemplo de Benicarló... no se sabía dónde estaba la cárcel... primero estuvo en lo que ahora es el Colegio La Salle... estuvo hasta que empezó el curso y desde allí se trasladó a la calle Cabanes en donde está el convento de las monjas de clausura... todo esto fue un poco difícil porque había muchas interpretaciones discrepantes entre sí.

¿Se empezaron a disolver los sueños que estuvo forjando éste maestro de la República a partir del 17 y 18 de julio del 36?

Vamos a ver, precisamente el 19 de julio, el maestro Borràs con su esposa y sus hijos llegaron a Càlig para pasar las vacaciones del verano y cuando baja del autobús el cartero de aquel momento en el pueblo, ya le advierte, dice: “Borràs ayer en el norte de África un general (que era el general Franco) se sublevó contra la II República" y él ya pronostica, ya se da cuenta que aquello va a suponer ríos de sangre y ya empieza un largo calvario... y aunque él vaticina lo que va a ocurrir, sus ideales de justicia, en ningún momento, se desvanecen... sino todo lo contrario, se fortalecen. En el mismo Càlig se enfrenta a miembros exaltados de CNT-FAI que pretendieron instalar el comunismo libertario en Càlig, eliminar la moneda, quedarse con los medios de producción de los labradores... y este hombre, en la plaza del Ayuntamiento, se enfrenta con ellos, lo que le acarreó, también, peligrosas consecuencias… un hombre valiente para hacer siempre honor a la verdad…

Foto larodalia.es

Pero la represión más recalcitrante y desgraciada la empezó a sufrir pasada la guerra, cuéntanos…

Sí, mira, cuando una parte del pueblo español en 1939 proclama que ha llegado la paz curiosamente, para él y para otros muchos maestros españoles sin mancharse las manos de sangre por la libertad y por la democracia, para ellos empieza empieza el verdadero “vía crucis” y este es el caso del maestro Borràs. O sea, el maestro Borràs, una vez terminada la guerra llega otra vez a Càlig, con su padre y allí está la Guardia Civil que lo detienen y lo llevan a la cárcel y de allí a Vilafranca del Cid; luego lo metieron a la cárcel de Benicarló, consejo de guerra donde lo condenan a muerte. Después lo trasladan a la cárcel de Castellón, otro consejo de guerra, y vuelven a condenarlo a muerte y empieza a cumplir sus años de prisión esperando que, en cualquier momento, de madrugada lo saquen de la celda para fusilarlo… afortunadamente un día le llega el indulto de Franco… él logró eludir la pena de muerte, pero le pusieron 30 años de trabajos forzados y poco a poco, como creo que no los podían ni mantener… van concediendo indultos. 

Él al cabo de pocos años salió de la cárcel, pero no le deja la represión porque no le dejaron ejercer aquello que más amaba que era el magisterio, no le dejaron dar clases… intentó dar una serie de clases en casa, lo que se llama repaso, pero allí se personó la Guardia Civil y echó a todo el mundo fuera… y entonces tuvo que hacer de todo: desde fotógrafo ambulante, contable en una almazara de Càlig, peón en las obras de caminos, etc… Hasta muchísimos años más tarde que se reintegra al magisterio cuando solamente le quedan dos o tres años para jubilarse.

Te sientes como un escritor que ha aportado su granito de arena a la recuperación de la MH

Bueno, vamos a ver sobre este tema se ha escrito mucho. Plumas y cerebros mucho más privilegiados que el mío con mucho más poderío, desde el punto de vista intelectual, yo más que nada sí que aporto mi granito de arena en la Recuperación de la Memoria Histórica en lo que a nuestra comarca se refiere.. que, por supuesto, lo mismo pueden escribir los de la otra parte… que no tengo nada en contra, porque aquí parece que si escribes un libro, repleto de verdades, que hicieron “los unos” esto ya presuponga que “los otros” no hicieron ningún daño y ya ha habido otros que se han ocupado de decirlo y de escribirlo durante muchos años… porque ya te lo he dicho, al principio a mí me sabía mal que lo papeles escritos por el maestro Borràs, excelentemente escritos, fueran esos papeles los que les pasó a escondidas a sus hijos en una de se sus visitas a la cárcel de Castellón, cuando estaba condenado a muerte… se perdieran… y José Borrás hijo ha tardado de 60 a 70 años en sacarlos a la luz llevándomelos a mí porque consideró que, como redactor del semanario EL DISSABTE, podía hacer algo… al proncipio, yo pensé que podía publicarlo por capítulos en El Dissabte, pero luego cuando empecé a empaparme de estos papeles pensé que aquello merecía ser publicado y recogido en un libro… un libro magníficamente editado por ONADA Edicions.

Sabemos que eres una persona que se siente cercana a Manuel Azaña; si no me equivoco has llegado a interpretarlo en la adaptación teatral de su “Velada en Benicarló”, dirigida, en teatro, por Josi Ganzenmüller… ¿Es por esa cercanía a este personaje tan importante que pones esa cita al comienzo del libro?

Sí, claro esto te iba a decir, al principio del libro ya escribo una cita de uno de los discursos brillantes de Azaña que describe muy bien el espíritu del maestro Borràs y es lo que hace que yo admire a ambos personajes… se trata de una cita de un discurso creo que pronunciado en las Cortes: “Cuando la antorcha pase a otras manos, a otros hombres, a otras generaciones… si alguna vez sienten que les hierve la sangre iracunda y otra vez el genio español vuelve a enfurecerse con la intolerancia y con el odio y con el apetito de destrucción que piensen con los muertos y que escuchen su lección: la de esos hombres que ha caído embravecidos en los campos de batalla… y nos envían, con los destellos de su luz, tranquila y remota como la de una estrella, el mensaje de la patria eterna que dice a todos sus hijos: Paz, piedad y perdón”. Sí, son estas tres palabras: Paz, piedad y perdón que creo que, en un momento dado, pronuncia Azaña como entonando un “mea culpa” la que entona la parte intelectual de la izquierda la que se dio cuenta que no valían la pena aquellos sacrificios, aquellas muertes y a mí esto me impresionó mucho… sí, por eso quise poner esta cita al principio, porque el espíritu del maestro Borràs también era éste el de paz, piedad y perdón… cosa que no tuvieron con él.

Ángel, ¿qué crees, después de haber realizado esta incursión en la vida de un maestro republicano, que significaba ser un maestro de escuela en aquellos tiempos? Recuerda que este colectivo fue de los más castigados por el bando de los militares que se alzaron contra la II República.

Efectivamente fue uno de los colectivos más reprimidos y más castigados por parte del franquismo porque, claro, hay que tener en cuenta que los maestros eran las personas que tenían una cultura reconocida y se les acusaba que ellos podían influir con sus ideologías sobre los más jóvenes y esto preocupaba mucho al fascismo… por eso ellos fueron muy reprimidos. Mira, ahora, hace poco Pilar Rahola, célebre periodista y escritora, ha publicado un libro en catalán, precioso, que se llama: EL CARRER DE L´EMBUT que es precisamente un homenaje a los maestros de la República… es un sentimiento que late en los corazones de muchos españoles… homenajes de estos a los maestros de la República se ha hecho cada vez más y ahí queda éste para que se sepa qué pasó en este país…

¿Nos puedes adelantar en qué estás trabajando en la actualidad?

Después de este libro publicado en el año 2011, finales del 2011, publiqué en el 2012 un libro más extenso y más intenso, editado también por Onada, fantástica la calidad con la que trabaja esta editorial, sobre la figura de Salvador Fontcuberta que dio trabajo a miles de personas durante muchos años… actualmente estoy trabajando con biografías cortas de personajes populares y que ya no están entre nosotros… que forman parte del paisaje urbano de Benicarló… personajes urbanos desde un marinero hasta un labrador, procurar que su memoria no se pierda porque es una pena que ésta se pierda

Por último, Ángel, ¿cómo crees, después de haber estudiado la figura del maestro Borràs, que reaccionaría hoy en día ante este desbarajuste en que se encuentra sumergida la escuela pública?

No se cansaría ahora de pedirnos: “seny, seny, seny… aneu en compte en lo que aneu a fer…”. Yo creo que él no estaría en absoluto de acuerdo con algunas de las directrices en la enseñanza, pero como siempre lo haría de forma civilizada… siempre con el diálogo. Intentando convencer, no vencer…

José Vicente Borrás, un hombre simplemente bueno. Article de Sussanna Anglés

Reproduïm l'article de Sussanna Anglés Querol, de La Libreria de Cazarabet (a la població del Mas de les Mates, al Baix Aragó) ha escrit tot recordant al protagonista del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", al qual va conèixer personalment.

Podeu llegir l'entrevista de Sussanna Anglés a l'autor Ángel Rodríguez de Mier tot clicant ací.

José Vicente Borrás, un hombre simplemente bueno.

Por Sussanna Anglés Querol

José Vicente Borrás era un hombre normal y corriente: alto, de cabellos grisáceos y con entradas, con gafas, de caminar pausado, tranquilo y siempre pensativo. Tenía un aire de distracción constante, pero no era tan distraído, solo lo aparentaba… estaba mucho más con el entorno de lo que parecía, solo que tenía como ese aire desgarbado. Se concentraba todos los días leyendo la prensa diaria y no se perdía ningún noticiario. Como no oía bien solía ponerse unos auriculares porque no quería molestar a nadie con el volumen alto. Se mostraba, siempre, muy cercano a todas las noticias que iban surgiendo y recuerdo que en su casa siempre se hablaba de política, de las situaciones en que se encontraban los trabajadores, de los conflictos internacionales… en general, de cómo iban las cosas y, no pocas veces de cómo le fueron… entonces, al iaio, se le enturbiaba un poco la vista porque la vida, con él, había sido dura, muy dura y ya no solo por la situación que le tocó vivir antes, durante y después de la guerra… las peores cosas, muy a menudo se viven en carne propia… pero eso es otra historia.

El iaio era un hombre de ideas, pero aún más de acción… no se equivoquen con la expresión, lo que quiero decir es que era de los que hacía lo que predicaba y entre los hombres cercanos a la política, ustedes lo sabrán tanto o mejor que yo, que eso no es de lo que se lleva ni lo que se llevaba… pero él era así: predicaba y actuaba y, a veces, al contrario… siguiendo aquello de que el orden de los factores, no altera el producto. Era un hombre de compromiso, pero sobre todo de palabra y de los que tendían la mano a los que le necesitaban. Yo soy testigo y mi familia, de manera directa, de esto.

Ni conmigo ni con mis antepasados le une ningún lazo de sangre; simplemente mi hermano y yo les llamábamos, a él y a su mujer Carmen, iaios porque los sentíamos como iaios… eran como de la familia, aún y la distancia ideológica que, en plena posguerra rodeaban a una familia y a otra: ellos de izquierdas y mis abuelos maternos, simpatizantes de derechas, lo que se llamaba y se conocía como “gente de orden”… todavía la familia conservamos alguna foto con su camisa azul (pueden estar seguros que no me siento nada orgullosa de eso), pero en aquella casa donde coincidieron y compartieron patios y demás, de la Calle La Purísima de Càlig, se fraguó una amistad más allá de lo común… algo que hoy no narraré, quizás lo haga algún día; algo muy fuerte que ha trascendido generaciones, llegando a la que les escribe, a mi hermano, y a los nietos del iaio….

El día que murió el iaio, yo lo vi en la calle Marimón cuando, saliendo yo del colegio él se dirigía a casa desde el Hogar de los Jubilados (recuerdo la fuerza que le dio a aquel lugar, sus horas de dedicación y su devoción por el bien común de todos…); me sonrió -lo recordaré siempre- me acerqué a él, se agachó y le di un beso, él me lo devolvió, me acarició el pelo y la mejilla y me preguntó por el colegio… el iaio siempre lo hacía y es que fue maestro desde las entrañas… todavía recuerdo su mirada, la última que me dedicó, y es que cuando te miraba te acariciaba… tenía la mirada de la comprensión… se le tenía, entre los que le conocían, como una persona seria y lo era, pero era, a la vez, muy especial con todo y es que se puede ser serio en las cosas, en las ideas y en la palabra que se da y, a la vez: comprensivo, sensible y delicado… yo al iaio lo recuerdo así…

Aquella noche, la estanquera Carmen llamó a la puerta de mi casa que en la entrada te recibía con la peluquería que regentaba mi madre, y dijo que quería hablar con mi padre… éste marchó con ella, mientras yo ayudaba a secar los platos que mi madre iba fregando… a los cinco minutos llegó mi padre y entró, como un resorte, en la cocina. Pegó su espalda a los azulejos y con un hilo de voz quebrada, lívido y descompuesto dijo: "Don Vicente, el 'papa de Pepe' (así lo llamaban en mi casa) s´ha mort…”. Mi madre, dejó de lavar los platos y se volvió hacia mi padre, estaba temblando… qué curioso, lo recuerdo con total exactitud… yo me quedé de pie y mi padre vino a recoger el trapo que se me había caído al suelo ayudándome a sentarme en una silla. Fueron a avisar a mi abuela; todavía recuerdo los ojos de aquella mujer, mi abuela Julia, (que años antes había ido a acompañar a la iaia Carmen a ver a su marido condenado a muerte) como no podía contener las lágrimas de sus atenazados ojos azules… y las preguntas de mi hermano…

Desde ese día y hasta hoy y más después de la muerte, al cabo de unos cinco años, de la iaia Carmen aquella casa, sobr todo el despacho del iaio ya no fueron nunca lo mismo… eran un lugar un tanto extraño… No, no se crean… yo no le tenía miedo a nada, pero el vacío era y es inmenso cada vez que piso aquella casa, esté quien esté… y es que hay personas que imprimen en la vida algo más que huella y memoria… es algo que no se puede explicar… algo que viaja entre lo “sobrenatural” (y no me malinterpreten) y lo “mágico”. Los iaios y el iaio, en particular, forjaron en quien se acercaba a ellos algo único… no hay ningún día que no recuerde su rectitud, sin perder ni un ápice el recuerdo de su sensibilidad y su sonrisa.

Hoy y ahora y para siempre: en mi recuerdo y seguro que en el de mis padres y hermano, están los dos, siempre…

Es presenta el llibre "José Vicente Borrás" a Forcall, el proper 4 de novembre

El proper diumenge 4 de novembre, Forcall acull una nova Assemblea de la Colònia Forcallano-Catalana, la qual ha preparat un seguit d'actes al llarg de la jornada, i entre d'ells, hi ha programada la presentació de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", el llibre impulsat per Ángel Rodríguez de Mier al voltant dels testimonis escrits que hi va deixar aquest mestre de Càlig, empresonat, condemnat a mort (en dues ocasions, les dues amb la pena commutada) i represaliat a la posguerra per la seua vinculació republicana. 

A més a més, es dona el cas que justament José Vicente Borrás va ser docent a l'escola de Forcall, al 1965, després de més d'un quart de segle apartat de les aules per les autoritats franquistes, de manera que molts forcallans i forcallanes van poder conèixer-lo personalment.

La presentació serà a partir de les 13 hores, a la Sala Noble de l'Ajuntament, on també hi ha la exposició fotogràfica "Vestits de festes".

El programa sencer es pot consultar ací.

La presentació del llibre "José Vicente Borrás" al Canal 56

Poc abans de la Fira del Llibre, Vinaròs va acollir la presentació de l'obra "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano". D'aquell acte vam fer ressò del vídeo penjat a Vinaròs News. Ara, ho podem ampliar amb un altre vídeo de l'esdeveniment, en aquest cas, de Canal 56.

Vídeo de la presentació de "José Vicente Borrás" a VInaròs

El passat divendres, jornada anterior al republicà 14 d'abril, l'auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs va retornar als anys 30 i 40 de la mà del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", el llibre impulsat per Àngel Rodríguez de Mier que recull els escrits d'aquest mestre de Càlig repressaliat durant la posguerra, arribant fins i tot a dues condemnes de mort, posteriorment commutades.

A l'acte, que va omplir el recinte, hi van participar, a més de l'autor, Manuel Molinos, de la Fundació, l'exalcalde Jordi Romeu, i José Borràs Fonollosa, fill d'aquest mestre de fortes conviccions republicanes.

Per fer un tast de la presentació es pot veure aquest vídeo de Vinaròs News.

Vinaròs acull la presentació de "José Vicente Borrás"

Després de presentar-se a nombrosos indrets de les nostres terres, com ara Càlig, Sant Mateu, Vilafranca, Benicarló o Alcalà de Xivert, entre d'altres, les presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" arriben ara a Vinaròs. Serà demà divendres 13 d'abril, a partir de les 20 h a l'Auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs (c/ Socors, 64). Hi intervindran el president de la Fundació, Manuel Molinos, l'exalcalde de la ciutat, Jordi Romeu i els impulsors de l'obra, Àngel Rodríguez de Mier i José Borràs Fenollosa, fill del protagonista del llibre.

L'obra són les memòries i els escrits que va redactar mentre José Borrás estava a la presó, condemnat a mort durant uns mesos en plena posguerra. El mestre de Càlig ens conta les seues experiències durant els dies d'abans de la Guerra Civil, el conflicte, i especialment, la repressió posterior que hi va viure. Unes memòries que han estat ampliades per Àngel Rodríguez de Mier, qui ha fet un treball de camp tot contextualitzant els relats i contactant amb altres persones, o els seus descendents, que són nomenats en les velles notes del professor.

Vídeo de la presentació a Càlig de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano"

A les acaballes del 2011, el Centre de Cultura de Càlig acollia la presentació del llibre "Jose Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", la història d'aquest mestre calijó que va ser condemnat dues vegades a mort durant la posguerra i que ha estat recuperada per Ángel Rodríguez de Mier i José Borràs Fenollosa, fill del repressaliat.

L'acte va ser tot un èxit i com va apuntar Ernestina Borràs, batllessa de la vila, mai no s'havia omplert fins la bandera aquella sala. Posteriorment, els autors van fer cinc cèntims de la vida i les penúries que hi va passar José Vicente Borràs, així com es van transformar les seues memòries manuscrites en un llibre. Tot això es pot veure en estos dos vídeos que recullen la presentació de l'obra.

La presentació del "José Vicente Borrás" al Crònica de Benicarló

El periòdic Crònica de Benicarló es va fer ressó, al número de desembre-gener, de l'acte de presentació del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", d'Àngel Rodríguez de Mier, que va tindre lloc farà cosa d'un mes a a la benicarlanda Penya Setrill.

Aquest dissabte, "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" a Alcalà de Xivert

Continuen les presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano". El proper cap de setmana, l'obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier es presenta a Alcalà de Xivert. Serà el dissabte, a les 20 hores al Saló d'Actes de la Caixa Rural.

S'hi comptarà amb la participació d'Ángel Rodríguez de Mier, José Borràs Fenollosa, fill del mestre republicà, i Rafael Traver, portaveu del PSOE al municipi xivertenc.

"José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" es presenta a Sant Mateu i l'Alcora

Un cap de setmana més, els impulsors del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" presentaran aquesta obra en diversos indrets de les nostres comarques, després dels éxits collits a Càlig, Vilafranca, Benicarló i Morella.

Així, la primera parada d'Ángel Rodríguez de Mier i de José Borràs Fenollosa serà Sant Mateu, en un acte que tindrà lloc avui divendres a les 19 hores al Local Social de la Plaça del Llaurador, i comptarà amb la presència de la batllesa santmatevana, Ana Besalduch, i del regidor de Cultura Marc Esteller.

I a l'endemà, el dissabte 10 de desembre, serà el torn a l'Alcora, també a les 19 hores, i en aquest cas, a les noves dependències de l'ajuntament. Hi participarà Juan Luna Castells, portaveu socialista a la localitat.

Precisament, tant Sant Mateu com l'Alcora tenen presència als relats i a les memòries del mestre de Càlig. D'aquestes dues viles hi apareixen companys de presó de José Vicente Borràs, que correran desigual sort, a més a més, per contrastar les memòries, el mateix Rodríguez de Mier es va entrevistar amb persones de Sant Mateu i l'Alcora que van viure aquestos fets de primera mà.

Avui i demà, "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" a Benicarló i a Morella

Després de l'èxit a les presentacions de Càlig i Vilafranca, aquest cap de setmana les memòries del mestre republicà arriben a altres dues localitats de les nostres comarques.

Així, els impulsors de l'obra, Ángel Rodríguez de Mier i José Borràs Fenollosa, exposaran els relats de José Vicente Borràs aquest divendres a Benicarló, a les 20 hores a la Penya Setrill. Comptaran amb la participació de Josep Ramon Tíller (proleguista del llibre) i de Xaro Miralles.

I a l'endemà dissabte la presentació serà al saló de Justícia de Morella, a les 19.30, amb l'assistència del batlle de la capital dels Ports, Ximo Puig.

Éxit de les presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" a Càlig i Vilafranca

Les primeres presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" s'han saldat amb dos èxits d'assistència i participació. Tant a Càlig, el divendres, com a l'endemà dissabte a Vilafranca, l'obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier va omplir l'auditori, en molts casos amb persones que van poder conèixer en persona al mestre republicà.

Com no podia ser d'altra manera, la primera presentació va ser al poble natal de José Vicente Borràs. L'alcaldessa de Càlig, Ernestina Borràs, va introduir l'obra i els parlants, Ángel Rodríguez i el fill del protagonista, José Borràs Fenollosa i va afirmar que no mai havia vist tan plena la sala del Centre de Cultura. A l'acte hi van acudir els néts del mestre, provinents de punts tan distants com Galícia o Bèlgica.

Tot seguit, Ángel Rodríguez de Mier va exposar com es va materialitzar aquest projecte, la història que s'amaga darrere i que comença quan Borràs Fenollosa va contactar amb ell a causa d'un article publicat al setmanari El Dissabte al voltant dels immigrats. Posteriorment li va esmentar la possibilitat de publicar els relats del seu pare, escrits des de la presó quan va ser condemnat a mort, així com les seues memòries.

Rodríguez de Mier va considerar que allí hi havia una gran història que es mereixia un bon llibre, i va investigar per contextualitzar, contrastar i ampliar els textos del mestre Borràs. Com explicava, van parlar amb nombroses persones de les nostres comarques, fins i tot amb alumnes de José Vicente Borràs quan va estar destinat a Vilafranca durant la II República.

Amb emoció, Ángel Rodríguez de Mier va resumir les vivències del mestre al llarg d'aquestos difícils anys i va concloure que la vila de Càlig havia d'estar orgullosa tant de José Vicente Borràs com del seu germà Emilio, un lluitador les aventures del qual també són recollides al llibre. El gest va ser correspost per la batllesa calijona, qui va lliurar la insginia de la localitat als autors.

"En aquesta sala va ser empresonat el mestre José Vicente Borràs"

A l'endemà, tant Ángel Rodríguez de Mier com José Borràs Fenollosa van presentar l'obra a Vilafranca, la població en la qual el protagonista va ser mestre entre 1931 i 1936. Acompanyats de l'alcalde Òscar Tena, van recordar davant 80 persones que en eixe mateix indret, la Casa Social de l'Avinguda del Llosar, set dècades abans va estar empresonat José Vicente Borràs i la seua dona, Carmen Fenollosa, a l'acabar la Guerra Cívil.

La crònica de l'acte a Vilafranca es pot trobar a diversos mitjans de comunicació, com 3x4.info, Las Províncias o La Rodalia.

Aquest cap de setmana, més presentacions.

Els autors seguiran difonent l'obra de José Vicente Borràs al llarg de les nostres comarques durant el primer cap de setmana de desembre. El divendres 2, serà a Benicarló, concretament a la Penya Setrill, a les 20 hores. A l'endemà, serà el torn de Morella: a les 19:30 al Saló de Justícia de la capital dels Ports.

Càlig i Vilafranca acullen les presentacions de "Jose Vicente Borràs. Memorias de un maestro republicano"

Aquest cap de setmana tenen lloc les primeres presentacions del llibre "Jose Vicente Borrás. Memorias de un maestro repúblicano", una obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier sobre els escrits del mestre de Càlig José Vicente Borrás Castell, qui va deixar constància de la seua estada a la presó com a condemnat a mort durant la posguerra, així com unes memorias on repassa les seues vivències al llarg de la República, la guerra civil i els anys posteriors d'empresonament i repressió.

Avui divendres, a les 20 hores, la presentació serà a la vila natal del protagonista, a Càlig, concretament al Centre de Cultura. Comptarà amb la participació d'Angel Rodríguez de Mier i de José Borras Fenollosa, fill del mestre i qui va lliurar els manuscrits per a la seua difusió. Estaran acompanyats de la batllesa Ernestina Borràs i la regidora Anna Saura.


I a l'endemà, aquest dissabte, serà el torn de la presentació a Vilafranca, on José Vicente Borrás va exercir de mestre durant la República i on va ser posteriorment empresonat. En aquest cas, estaran acompanyats d'Òscar Tena, alcalde de la localitat. Serà a les 18 hores a la Casa Social.


Les presentacions de l'obra s'estendran durant el mes de desembre: Benicarló, Morella o Sant Mateu, entre d'altres.

Un tastet de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano"

Us oferim les primeres pàgines del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", l'obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier que recòrre la vida d'aquest mestres de Càlig que va ser condemnat a mort en dues ocasions durant la posguerra. En el tast es pot veure l'índex del llibre amb els diferents escrits que va deixar Borrás, així com el pròleg signat per Josep Ramon Tíller.

Open publication - Free publishing

La guerra i la posguerra d’un mestre de Càlig: "José Vicente Borrás"

Condemnat a mort, José Vicente Borrás Castell va passar els dies a la presó escrivint i dibuixant. Ho feia mig d’amagat, en una xicoteta cel·la compartida amb altres penats. Escrivia amb el neguit de saber que en qualsevol moment de la nit, els guàrdies de la càrcel de Castelló de la Plana entrarien a buscar-lo per fer-hi el darrer viatge. Va romandre cinc interminables mesos a l’avantsala de la mort, fins que va arribar la commutació de pena màxima per una altra de trenta anys de reclusió. L’únic delicte de José Vicente Borrás fou ser un mestre d’escola republicà.

Fins ara, estos relats els custodiava el seu fill, en José Borrás Fenollosa. Estaven plasmats en un bloc de notes, amb una perfecta caligrafia tot i les estretors de la cel·la. A finals del 2004, Borrás Fenollosa es va posar en contacte amb el columnista i escriptor Ángel Rodríguez de Mier per temptejar la possibilitat de públicar no només estos relats, sinó també les extenses memòries que son pare havia escrit, i que abastaven des de la seua infància fins la seua jubliació.

Set anys després, el projecte veu la llum. “José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano” ens porta el testimoni d’aquest professor calijó. De la seua veu, ens traslladem als anys 30 i 40 del passat segle i l’acompanyem en el seu calvari: els enfrontaments amb els anarquistes a Vilafranca, la continua fugida del front amb la seua família, les dues condemnes a mort i els anys que va romandre encarcelat. Ací no va acabar el seu patiment. Mestre per vocació, l’aparell franquista li va prohibir dedicar-se a la docència. No tornaria a donar classe fins 1965, quan se l’indulta per complet i li permet ensenyar fins la seua jubilació forçosa al 1974, als 70 anys.

“Momentos de la celda”

Són unes Memories escrites des de la reflexió dels fets històrics viscuts en la pròpia pell. Borrás, des de l’honestadat, imprimeix la seua visió sempre realista i que no defuig d’assenyalar reconeixements, responsabilitats, i injustícies, segons corresponga. És a la vegada un tros de la història recent de les nostres comarques, on hi apareixen esdeveniments i persones de Vilafranca, Benicarló, Alcalà de Xivert, l’Alcora o Morella, entre molts altres indrets.

I enmig d’aquestes Memòries, el llibre recupera els relats i els dibuixos que José Vicente Borrás va realitzar mentre esperava o la commutació de pena o l’afusellament als murs del cementiri castellonenc. En la primera pàgina indicava les seues intencions: “distraer el pensamiento, borrar de mi mente obsesionantes pensamientos pesimistas y matar el ocio en las eternas horas de celda”. Són un total de 33 documents, datats entre desembre de 1940 i abril de 1941. La temàtica és força variada; d’una banda, Borrás mostrava la seua habilitat amb el llapis amb dibuixos de paisatges i de personatges famosos.

Quant als escrits, hi destaquen especialment els capítols que va denominar “Momentos de la celda”, on descriu el seu pas per la “rotonda de los chapados”, els condemnats a mort, una crònica del que hi va viure dins de la cel·la 12 per si no hi sobrevivia. “Respeta este cuaderno; no lo destruyas, puesto que, si yo perezco, puede constituir (aunque sólo sea para mis familiares) una ultraconvivencia” explicava al possible lector. Un testimoni que trau a la llum les penalitats tancades dins d’aquells murs.

Contextualitzar la memòria

El paper que hi juga Ángel Rodríguez de Mier també és d’importància cabdal. A cada capítol realitza una introducció en la qual contextualitza, situa i emmarca les posteriors paraules de José Vicente Borrás. A més a més, ha dut a terme un fructífer treball de camp que l’ha posat en contacte amb altres persones que van conèixer, de més prop o de més lluny, els esdeveniments que relata Borrás Castell i que li han permés, per una part, ampliar-los i completar-los, i d’altra, confirmar l’acurada versió que ens ofereix el mestre republicà de Càlig.

Entrevista a Ángel Rodríguez de Mier, autor de "José Vicente Borrás. memorias de un maestro republicano"

Ángel Rodríguez de Mier ha estat l'impulsor per publicar els escrits del mestre de Càlig José Vicente Borrás, tant els seus relats des de la presó com les seues memòries personals. Com conta en les primeres pàgines, la iniciativa va sorgir quant el fill del professor repressaliat, José Borrás Fenollosa, li va fer arribar el vell bloc de notes que son pare va escriure mentre estava condemnat a mort a Castelló.

A finals de novembre començaran les presentacions públiques del llibre, ja programades en diverses poblacions de les nostres comarques.

Què hi aporten als lectors les memòries de José Vicente Borrás?

Un bon testimoni del que va ser la repressió franquista i del que mai més hauria de passar a casa nostra.

Què ha motivat aquest projecte editorial?

El fet de que el fill del mestre Borrás em facilités els relats que son pare va escriure a a presó de Castelló quan estava condemnat a mort.

Borrás era militant del PSOE i d'UGT en temps de la República, la guerra i la posguerra. Creu que les seues reflexions són vàlides també per a l'Estat espanyol del segle XXI, al marge d'ideologies de partit?

Després de 70 anys Espanya ha canviat molt, benhauradament- Per tant, l'única part vàlida de les reflexions del mestre Borrás és la referent a la lleialtat als principis democràtics, que no és poca cosa.

Amb quins detalls o elements es queda vosté després de conèixer i treballar la biografia de José Vicente Borrás?

Amb la seua honestedat i amb la fidelitat incorruptible a les seues idees.

A més a més, ha incorporat altres fonts orals relacionades amb testimonis que van viure de prop els esdeveniments narrats. Com ha estat aquest treball de camp?

Molt gratificant, doncs en totes aquestes ocasions he pogut comprovar que José Vicente Borrás ens va deixar escrita la veritat. Vull dir, que no va inventar-se cap història.

Considera necessari recuperar, i difondre, estes històries de persones de les nostres comarques?

Necessari del tot. Només així podem conèixer i estimar les nostres arrels.

Les novetats d'Onada Edicions per al mes de novembre

Us presentem les properes novetats d'Onada Edicions, que veuran la llum en aquest mes de novembre. Com es pot apreciar, de nou l'editorial ha apostat per tota mena de gèneres: la novel·la, la poesia i el teatre (amb les obres guanyadores del prestigiós Ciutat de Sagunt), l'assaig històric, l'assaig literari i el llibre juvenil.

JOSÉ VICENTE BORRÁS
Memorias de un maestro repúblicano

Ángel Rodríguez de Mier, La Barcella 11

Al mestre de Càlig José Vicente Borràs el van condemnar a mort fins en dues ocasions durant la posguerra. A la presó de Castelló, va escriure una sèrie de relats, que ara veuen la llum junt a les seues memòries personals, en un apassionant recorregut en primera persona pels temps de la guerra civil i els difícils anys posteriors.



LA DOLÇAINA MÀGICA

Joaquina Barba, La Feram Sèrie Roja 2

Aquesta rondalla conta les aventures que Hipòlit, el seu protagonista, viu a les muntanyes treballant de pastor. Mitjançant la lectura de les descripcions que fa dels camins i paisatges que s’hi va trobant, els lectors descobriran, a més d’una part de la geografia valenciana plena de màgia i fantasia, el secret que envolta la misteriosa dolçaina que des de l’inici de l’aventura escolta el jove Hipòlit.




LA MORT, A L'OMBRA DEL BIBLIOTECARI

Màrius Moneo, Narratives 16

Un matí esplèndid d’octubre, un jove anomenat Antoni Maria Cluet, molt apreciat per la gent de Corbera, troba la mort a la serra del Grau. Artemi Boix, un bibliotecari local afectat per una misantropia extrema, té la fatalitat de ser a prop de l’indret quan es produeix el fet tràgic. Tot i que ignora l’abast i les conseqüències dels esdeveniments, percep un element d’estranyesa en una situació que només ha entrevist. Després d’això, el bibliotecari intentarà de mantenir-se al marge de la truculenta mort, però es veurà atrapat en una mena de laberint: la seua vinculació amb el desaparegut esdevindrà cada cop més profunda, fins a arribar al punt de sentir-se com un autèntic suplantador de la víctima. Potser serà per aquest motiu que provarà amb insistència de saber la veritat i de donar-li el darrer consol —encara que siga a títol pòstum— d’una mica de justícia.


DIÀLEGS DE DALT I DE BAIX

Orland Verdú, Teatre 4

Un camp de batalla infestat de caragols amb un Filòsof que escriu les seues memòries assetjat per un Soldat que l’interroga a punta de pistola; una Dona pertorbadora i inestable que anhela tenir poder i ser feliç acompanyada d’un inexpressiu Home en un món futurista on els records subsisteixen en les memòries de les màquines; una Filla que vol comprendre el seu passat i la mort del seu pare, i qüestiona l’amor incondicional de la seua Mare des de l’hospital; i un Poeta còmic i tràgic que intenta seduir desesperadament la misteriosa Estimada i esbrinar el seu destí abans que arribe el tren i haja de començar el gran viatge.
Diàlegs de Dalt i de Baix està format per quatre peces teatrals independents i autònomes relacionades per les seues idees i símbols, i constitueixen un exemple dialèctic entre dos personatges que xoquen inevitablement. Les propostes tracten alguns dels temes universals de la nostra filosofia: la guerra, la felicitat, l’amor i el destí. Cada peça és un món distint amb ressonàncies dels altres i una proposta formal i estilística diferent, amb la constant d’uns diàlegs esmolats i rítmics, on l’inquietant i el suspens, la vida i la mort, s’ajunten poèticament.


TRES ESTRELLES MICHELIN

Joan Adell Álvarez, Poesia 12

Tres estrelles Michelin no és un recull monotemàtic. Es tracta d’un aiguabarreig de sentiments entre els quals cal destacar la nostàlgia (Les dues tàpies, Tot és transparent, Tardoral, La nostra cala…), els somnis (Equinoccial), l’amor i el desamor (Canícula, Carrer avall, La tela blanca…), la crítica social (Tres estrelles Michelin, El violinista, Parc temàtic, El jersei del mestre…), el dolor de les absències (Tu no hi ets, El recordatori, Un mirall esmicolat…) o les pors crepusculars (Un prec, Canvi d’hora, Parc d’hivern, El llibre de les tardes, Arribarà el capvespre…). Alhora, però, l’autor no ha volgut tancar-lo sense deixar oberta, ni que siga lleu, una escletxa a l’esperança per a aquells que tot just acaben d’arribar (Un núvol, Cançó de bressol…).


JOSEP ANTON BAIXERAS,
LITERATURA I ACCIÓ CÍVICA

Diversos autors, La Nau 14

Josep Anton Baixeras fou, sobretot, un escriptor d’amplis interessos —narrador, dramaturg, traductor, promotor de la literatura alemanya—, però també un intel·lectual amb una projecció cívica que va començar en l’activisme cultural antifranquista i va culminar amb l’elecció com a senador de l’Entesa dels Catalans en les primeres eleccions democràtiques. La majoria d’estudis d’aquest llibre que se li dedica de manera monogràfica se centren en l’anàlisi de la seva obra literària, la part de la seva actuació de què se sentia més íntimament satisfet.