Apunta't al Club Lector

divendres, 18 de novembre de 2011

La importància de crear una comunitat a internet.

Adjuntem la intervenció que va dur a terme el representant d'Onada Edicions, Miquel Àngel París, al Fòrum Innov@net sobre noves tecnologies, que es va celebrar a Benicarló el passat 18 d'octubre, on l'editorial va fer cinc cèntims de les seus actuacions en aquestos nous camps comercials.

Les xarxes socials, especialment Facebook i Twitter, serveixen per crear un grup, una comunitat, al voltant de l’empresa o del producte. Un grup que a més a més, està predisposat a rebre amb cert interés la informació que es transmeta a través d’aquests canals, ja que els membres d’aquesta comunitat ha acceptat mantindre oberta aquesta via; en molts casos, fins i tot han buscat els mateixos usuaris obrir el canal comunicatiu amb l’empresa.

Per tant, d’entrada, el que afavoreix la xarxa social és mantindre una constant interrelació amb la clientela potencial i poder orientar les relacions públiques cap a sectors més concrets, tot guanyant en eficàcia.

Les comunitats sorgides al caliu de Facebook i Twitter disposen d’un altre avantatge cabdal: la possibilitat d’amplificar els missatges corporatius en progressions aritmètiques i geomètriques: si un usuari connectat amb nosaltres considera suficientment interessant el que hem transmes, ho compartirà en el seu Facebook o ho “repiularà” al seu Twitter, amb la qual cosa arribarà a molts altres usuaris externs a la nostra comunitat, sovint amb punts en comú afins (professionals, culturals, d’edat, geogràfics, ideològics...) als membres que han considerat interessant establir una interrelació amb l’empresa.

Precisament, Onada Edicions ha seguit una política de fer crèixer la comunitat amb usuaris que hem comprovat que són aficionats o professionals del nostre sector, el literari i el docent, gràcies a poder conèixer els seus interessos o bé tindre una quantitat elevada d’usuaris en comú. Això ens ha permés que una part substancial del tràfic del web i del bloc d’Onada provinga dels enllaços penjats a les xarxes socials.

Indicadors com el número de compartits, les marques d’aprovació, els comentaris o les repiulades ens serviran per calibrar l’acceptació dels nostres missatges entre el públic.


La part negativa de les xarxes socials prové especialment del seu mal ús, en moltes ocasions per desconeixement dels propis mecanismes amb els quals es regeixen aquestes eines. Obrir canals de comunicació amb una comunitat és l’extrem oposat de la unidireccionalitat tradicional: els usuaris volen comunicar-se amb l’empresa, siga per a preguntar, aportar informació, i també, criticar-la. En tots casos, caldrà una resposta sense massa demora de temps. O en altres paraules, saber-hi que algú darrere del perfil corporatiu els escolta. Per exemple, es dóna el cas de què clients, escriptors, professors o periodistes han preferit contactar amb Onada mitjançant el xat o la missatgeria interna de Facebook abans que per correu electrònic.

Un altre mal ús recurrent de les empreses a les xarxes socials és utilitzar el mur i el timeline només per a fer propaganda, bé en excés (informar de tot el que ocòrre pot acabar sent considerat spam, amb la consegüent fugida d’usuaris) o bé en defecte (l’abandonament de perfils –o perfils fantasma- és vist com la deixadesa d’un aparador que dóna al carrer).

A tall d’exemple, Onada Edicions “piula” a Twitter una mitjana d’entre 8 i 12 missatges diaris, amb predominància de continguts “repiulats” d’altres usuaris que considerem que també poden interessar als nostres seguidors. A Facebook, se sol compartir els enllaços de les actualitzacions del bloc de premsa (fins a 3 diàries) i puntualment es comparteix un missatge extern relacionat amb les obres o els autors de l’editorial.

Són només unes pinzellades per abastar la importància de les xarxes socials i la gestió de comunitats a Internet per a les empreses avui en dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada