En el gènere narratiu, les novetats passen pels guanyadors de dos certamens, el Vila de Puçol i el Vila d’Almassora. En el primer va resultar guardonat el catarrogí Berna Blanch amb Apunts d’altres mons, una novel·la de ciència-ficció psicològica, mentre que en l’altre cas, el premiat va ser Miquel López Crespí, un escriptor mallorquí d’ampla bibliografia que amb Les vertaderes memòries de Salvador Orlan es posa en la pell de Llorenç Villalonga, autor d’obres com Bearn o la casa de nines, durant les primeries de la Guerra Civil. Junt a aquests dos títols hi ha Un pont sobre el meridià, un recull de contes a càrrec dels autors i autores d’El Pont, l’associació d’escriptors de les comarques castellonenques, on hi participen noms com Vicent Sanz, Jordi Colonques, Nel·lo Navarro o Joan Pla, entre d’altres. 
Pel que fa a la poesia, l’aposta passa per dos autors catalans, Raimond Aguiló i Marc Artigau. Aguiló, de Falset, presenta Kalenda d’hivern, un poemari sobre el pas del temps que va convèncer el jurat del Premi Antoni Matutano d’Almassora. Per la seua banda, el barceloní Artigau continua, tot i la seua joventut, col·leccionant guardons. Desterrats, el seu darrer llibre i reconegut amb el Josep Antoni Ribelles de Puçol, és un conjunt de poemes per anar a poc a poc i fins i tot, marxa enrere.
En literatura infantil i juvenil, aquest Sant Jordi veurà l’estrena de la col·lecció Teatre Fàcil amb els dos primers volums: Benvinguda la tardor i Àngel, l’amic imaginari, ambdòs de les saforenques Joaquina Barba i Irene Verdú i il·lustrats per Noèlia Conca. Adreçats a xiquets i xiquetes d’entre 6 i 8 anys, pretén introduir als més menuts el cuquet pel teatre dins l’aula. 
A mig camí entre el llibre infantil i el llibre local hi trobem els Altres encàrrecs de Miquelet, el segon conte protagonitzat pel xiquet ampostí Miquelet Setencàrrecs i la granota Teresina, qui ens conten algunes historietes de l’Amposta de principis del segle XX, com la fundació del club de futbol o la inauguració del Carrilet. Relats dels més majors que ha adaptat Jesús Serrano i ha il·lustrat Jordi Alfonso per a transmetre’ls a les noves generacions.
Ja dins de la temàtica local, hi destaca el protagonisme de la ciutat de Tortosa, que hi compta amb la presentació de dues obres que es capbussen en la seua història més recent. Després de l’èxit del primer volum de La vida tortosina el passat Nadal, aquest dijous arriba la segona part del recorregut que Quimo Panisello ens proposa pels comerços, entitats i personatges de la Tortosa de posguerra a través del nombrós material gràfic recopilat.
L’altra novetat de la capital del Baix Ebre és Del bon humor tortosí o La exaltació dels humils, l’obra en la qual hi va treballar en els seus darrers dies en Joan Moreira (1878-1951), l’autor de l’Himne de la Verge de la Cinta i fundador de l’Orfeó Tortosí. En aquests escrits inèdits, conservats per la família, continua la tasca de preservació del folklore ebrenc que va dur a terme Moreira en la primera meitat del segle passat i que ara, al 2012, suposa un autèntic viatge en el temps cap una Tortosa que només recorden els més grans.
La resta de propostes locals es completen amb Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX, un complet estudi de Joan Ortí on es detallen i s’expliquen els jocs que durant un segle van dominar els carrers i places de la vila històrica del Maestrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada