dimecres, 15 de febrer de 2017

Marcel·lí Domingo torna a la comarca del Montsià

La figura de Marcel·lí Domingo torna a estar d’actualitat a la comarca del Montsià amb la presentació, a Amposta i a Alcanar, del nou llibre de l’historiador Josep Sancho,El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939)", publicat per Onada Edicions. L’obra és una adaptació de la tesi doctoral del canareu amb un to més divulgatiu i didàctic però amb la mateixa intenció: la recuperació d’aquest polític, escriptor i mestre tortosí que va protagonitzar la vida pública ebrenca en el primer terç del segle passat.

La investigació de Josep Sancho tracta la intensa biografia de Domingo, nascut a Tarragona l’any 1884. Estudià Magisteri i a l’any 1903 es trasllada a Tortosa, on desenvoluparà el seu ideari des del teatre i el periodisme, i que en qüestió d’Educació plasmaria amb el Colegio Roquetense, d’arrel laïcista i lliurepensadora. El seu pas a la política vindrà a finals de la primera dècada del segle, primer com a regidor tortosí i després com a diputat a Corts pel seu districte.

Líder del “marcel·linisme”

Per a l’historiador, “Marcel·lí Domingo destacà en la seua actuació comarcal teixint una xarxa d’afinitats”: el “marcel·linisme”. Josep Sancho el defineix com “un moviment ben singular fidel a la seua persona que es configurà com una subcultura política republicana, basada en la construcció d’una cultura política democràtica o la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on els seguidors de Domingo van representar una de les primeres estructures d’aquestes característiques aparegudes a tot Catalunya”.

Així, Marcel·lí Domingo va liderar el republicanisme tant a la seua ciutat com al conjunt de les Terres de l’Ebre, com mostra l’anàlisi de Sancho de les eleccions celebrades en aquest període, ben favorables als “marcel·linistes” en un entorn que fins eixe moment havia estat dominat pel caciquisme monàrquic.

Ministre i exiliat

Opositor a la dictadura de Primo de Rivera, amb la proclamació de la II República espanyola va ser nomenat ministre d’Instrucció Pública en un país amb grans problemes d’analfabetisme. Per reparar-ho, va emprendre un ambiciós pla de creació d’escoles públiques. Deixà aquesta cartera per fer-se càrrec de la d’Agricultura i Indústria. Era de nou ministre d’ensenyament amb l’esclat de la Guerra Civil i va marxar a l’exili poc abans del final del conflicte. Va morir al març de 1939 a Tolosa de Llenguadoc.

Gairebé vuit dècades més tard, el llibre “El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre” aspira a recuperar no sols la vida i el llegat polític de Marcel·lí Domingo, sinó també una part fonamental i oblidada de la història recent al sud català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada