divendres, 1 de març de 2019

El més consultat a Onadaedicions.com durant febrer

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.

FICCIÓ

1. El mar de les ombres. A l'estiu de 1909, un jove vol embarcar-se en el vapor que fa el trajecte entre Barcelona i Buenos Aires per tal de fugir d'anar a la Guerra del Marroc. Ho aconsegueix in extremis gràcies a un mariner, una noia i el seu avi. Però, el que no saben tots plegats és que també ha embarcat un assassí. Amb aquesta novel·la d'aventures, Joan Pinyol he repetit l'èxit de públic i de crítica de l'anterior "Ningú no mor".

2. El misteri de la capsa magnètica. Maria Lluïsa Amorós és una de les novel·listes catalanes de referència, caracteritzada per saber construir personatges femenins complexos i amb força, dones que prenen les regnes de la seua vida. Però, la reusenca també ha treballat el gènere juvenil amb títols com aquest, una novel·la d'aventures en el sentit més clàssic, ambientada a Suïssa, on una colla d'amics i amigues es proposen descobrir el misteri de la casa més antiga del poble.

3. El cas Peníscola. Un altre títol de la col·lecció Maremàgnum, centrada en propostes narratives per a joves, tot i que aquest cas, qualsevol lector o lectora gaudirà de la trama de crim i d'investigació policial que ha confeccionat l'escriptor Manel Joan i Arinyó ambientada en la història ciutat de Peníscola. Obra guanyadora del Premi Vila de Puçol, compta amb una segona edició.

4. La lluna de Praga. Com els anteriors de la Sèrie Roja de Maremàgnum, aquest títol és una novel·la que tant funciona per al públic adult com a lectura prescriptiva per al segon cicle de Secundària i Batxillerat. L'escriptor Jordi Santasusagna desenvolupa un thriller ambientat de manera paral·lela a les ciutats de Manresa i Praga, i que gira al voltant de trames secretes, recerques i traïcions, que es precipiten quan un jove estudiant desapareix en un viatge escolar per la capital txeca.

5. La promesa del gal·lés. Amb aquest suggeridor títol, el valencià Ivan Carbonell va obtindre el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt de l'any 2012. Es tracta d'una novel·la protagonitzada per un jove, Evian, que marxa un estiu amb el seu amic a treballar al País de Gal·les, i hi viatja amb un encàrrec: la promesa que ha fet als descendents d'Enric Valor. Allà, hi descobrirà un indret quasi-màgic, farcit de llegendes i personatges estrambòtics.

 NO FICCIÓ

1. El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística. El lingüista Lluís Gimeno acaba de publicar aquest volum en el qual s'endinsa en les llengües que s'han parlat en aquest territori que avui comprèn el nord valencià, és a dir, les comarques del Maestrat i els Ports. I s'hi fixa especialment en la variant del valencià que es trasplantar del tortosí, a l'inici de la conquesta cristiana. Aquest és un rigorós manual de filologia, en el qual Gimeno detalla la gramàtica, la morfologia, la sintaxi i la fonètica pròpia d'aquest espai i com s'hi va generar.

2. Antologia de Joan Fuster. Sempre és un bon moment per llegir i rellegir Fuster. Aquesta antologia, amb una tria a cura del professor Vicent Terol, opta per textos curts, amens, colpidors, irònics i vigents, que són de plena actualitat tot i haver passat dècades. L'obra està concebuda per al públic juvenil, com a lectura prescriptiva a l'aula, però serà d'interès per a qualsevol persona que vullga introduir-se en el pensament fusterià.

3. La línia del Cinca a la guerra civil. Una altra novetat d'aquestes setmanes és aquest interessant treball que posa llum sobre un encara desconegut episodi de la guerra civil: les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la Guerra Civil. Els quatre autors, David Tormo, Josep Maria Pérez Suñé, Miquel Sunyer i Pere Rams, han analitzat i catalogat aquestes defenses, que s'estenien des dels Pirineus d'Osca fins els Ports de Tortosa, i de les quals encara resten refugis, nius de metralladores i trinxeres.

4. El rebost de la llengua. Aquesta ha estat una de les propostes més trencadores i peculiars que ens ha deixat l'any passat. Tot partint d'expressions populars, algunes d'elles en camí del desús, en Joan-Josep Sancho les revifa convidant a una seixantena d'escriptors i escriptores a fer-les protagonistes d'un relat curt. I a la vegada, la meitat d'elles són traduïdes en format visual amb les punyents fotografies d'Àlex Espuny. Un llibre que no passa desapercebut.

5. Estellés, de mà en mà.  Un títol clàssic del catàleg d'Onada. El músic Borja Penalba i l'actor Francesc Anyó van crear aquest espectacle per reivindicar i difondre l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés amb una posada en escena minimalista i emocionant. D'ací, fa uns anys, va sorgir traslladar-lo a una edició especial en llibre-disc, que va tindre un notable èxit, exhaurint-se als pocs mesos. La nova edició, més senzilla, recupera el poemari antològic que van realitzar els autors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada