dilluns, 18 de març de 2019

L'historiador David Tormo: "La nostra és una ciència social, abocada a servir a la societat"



La línia del Cinca a la guerra civil: Les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front d’Aragó (1936-1938) es tracta d'una gran tasca de recerca i d'investigació que ha rebut la llum a finals del 2018. Una obra plural duta a terme per Josep Maria Pérez Suñé, David Tormo Benavent, Pere Rams Folch i Miquel Sunyer Sunyer.

Podem afirmar que es tracta del primer treball que aborda un dels projectes que va impulsar i gestionar la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya, que és el conjunt de fortificacions de l'anomenada Línia del Cinca a la rereguarda del front d'Aragó. Aquesta dada ja ens anticipa la novetat de l'obra. D'una altra banda, la cura en què està realitzada la recol·lecció bibliogràfica apropa a qualsevol lector que estiga interessat en la Guerra Civil, tal com ens comenta a continuació en l'entrevista David Tormo.

David Tormo Benavent (Barcelona, 1973) és Doctor en Història Contemporània, membre de l'equip tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre des de 2001, on actualment és coordinador tècnic del projecte. La Guerra Civil és un tema que domina i ha realitzat diverses monografies envers aquesta temàtica.

Què et va portar a escriure La línia del Cinca a la guerra civil


Tractant-se d'una obra col·lectiva, escrita a vuit mans, hi ha tantes motivacions com participants. En resum, podríem dir que la motivació principal va ser donar resposta a un seguit de qüestions sorgides a partir de l'observació del nostre territori. Els forts, com en diem a la Terra Alta, formen part del nostre paisatge quotidià, del paisatge agrícola d'una comarca eminentment pagesa. A tots quatre, més tard o més prompte, ens van assaltar preguntes que necessitàvem respondre: qui els va construir, per a què es van fer servir, qui els va destruir, etcètera. Una inquietud que va donar peu a la col·laboració per emprendre una recerca que, des del treball de camp de localització i prospecció dels forts, fins a la cerca de la documentació als arxius militars, s'ha allargat gairebé vint anys.

Què ens pot aportar aquest llibre? 


Mal ens està dir-ho, però és el primer treball que tracta sobre un dels projectes que va impulsar i gestionar la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya: el conjunt de fortificacions de l'anomenada Línia del Cinca a la rereguarda del front d'Aragó. 

Ens hi hem apropat des de dues vessants, amb una voluntat divulgativa. La primera és la més històrica, centrada en la gènesi del projecte i la seva execució, així com en la participació que van tenir les fortificacions en el marc de l'ofensiva d'Aragó. La segona és més una mena d'inventari patrimonial, repassant cadascuna de les posicions, sector a sector, amb la descripció dels elements que les conformaven i la seva ubicació en el context del territori que les acollia.

Com ha sigut el procés de documentació? 


Ha estat un procés complex, donat que no existia una sèrie documental específica sobre la matèria. Ha calgut anar estirant fils, deixar que una documentació, uns fons d'arxiu, ens dugués fins a un altre, de manera que ha estat un llarg recorregut que s'inicia a l'Archivo General Militar de Ávila, on localitzem el plànol de situació de totes les posicions de la línia, fins al Archivo General Militar de Guadalajara, cercant els expedients militars d'alguns dels protagonistes d'aquesta història, passant per l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca o l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, entre d'altres. 

Com d’importants van ser les fortificacions catalanes a la rereguarda del front aragonès per al desenvolupament de la Guerra Civil? 


Des del plantejament teòric de la defensa del front aragonés, la línia fortificada havia de permetre la contenció d'una possible ofensiva franquista sobre aquell front tan extens. La realitat, però, amb una República en clar desavantatge militar davant l'enemic, va impedir que complís amb la funció per a la qual va ser planificada i dissenyada. En tot cas, cal tenir present que els comandaments franquistes, que coneixien l'existència de les fortificacions gràcies als seus serveis d'espionatge, van planificar l'ofensiva aragonesa tenint en compte el potencial d'aquestes posicions fortificades, dissenyant itineraris i línies de penetració per evitar-les o neutralitzar-les ràpidament. 

Què té de diferent aquest llibre? 


D'una banda, és el primer llibre que aborda aquesta qüestió, de manera que aquest és un tret diferencial clau, ser una primícia en la immensa bibliografia sobre la Guerra Civil. De l'altre, la voluntat divulgadora del projecte assumida per tot l'equip de redacció. Sovint els historiadors acabem escrivint per altres historiadors, per l'anomenat món acadèmic, i oblidem que la nostra és una ciència social, abocada a servir a la societat. Hem provat de traçar un discurs entenedor i proper per qualsevol lector interessat en la Guerra Civil, defugint l'academicisme i això, també és un tret diferencial a tenir en compte. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada