El Museu de Tortosa acollia el divendres a la tarda la presentació del XVI Premi Ciutat de Tortosa, editat per Onada edicions, L’arribada del ferrocarril a Tortosa, historia d’una maniobra política 1852-1868. L’acte, que va comptar amb la presència de la regidora de Cultura, Dolors Queralt, va permetre que l’autor, Agustí Agramunt, pogués transmetre tota la passió que el mou i impulsa a realitzar les seues investigacions, que en aquesta ocasió han merescut que part de la seua tesi sobre infraestructures hagi segut premiada i reconeguda en la seua pròpia ciutat d’origen per posteriorment ser editada.
La presentació va comptar amb la presència del director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto, i per part d’Onada edicions, de la responsable de comunicació, Alícia Coscollano.
Coscollano va obrir l’acte amb unes paraules que remarcaven la satisfacció de l’editorial quan a la possibilitat de poder editar un premi d’aquestes característiques per la implicació en guardonar investigacions tant completes, exhaustives i amb tanta qualitat. Des de l’editorial també es recordava el sentit que Agramunt incorpora al seu estudi, ja que inclou una visió econòmica, cultural i social que el lector pot abordar creant similituds històriques en l’àmbit de les comunicacions i territori que sorprenen per la seua actualitat.
La investigació requereix d’esforç i sacrifici
Per la seua part Curto va destacar la investigació que el jove havia realitzat a través de l’arxiu, un espai normalment habitat per persones d’edat més avançada. Curto afirmava que la investigació també requereix d’un gran sacrifici, i que tal vegada per això mateix abans hi havia més gent que es dedicava a investigar entre els documents que acullen els arxius, “Agustí és una excepció”, senyalava Curto. El director de l’arxiu de Tortosa destacava com a conceptes indivisibles de l’investigador l’esforç´, el coratge i la constància. Un esforç que també conté, com en aquest cas, una recompensa social. Quan a l’obra publicada, és part d’una tesi molt més amplia, com recordava Curto, el qual efectuava un recorregut per l’obra i les seus implicacions amb la realitat de Tortosa, “els gran reptes continuen estan”, afirmava, afegint que les autoritats de l’època van aconseguir el ferrocarril perquè “es creien el projecte”. Una consecució que va aconseguir tota una societat capitanejada per les autoritats de l’època. Curto també destacava el pont del ferrocarril com obra de enginyeria de capital importància i incloïa un apunt per incidir en que allò que és passat també ens explica actualment.
Interès pels segles XVIII i XIX i l’eclosió del capitalisme
L’autor per la seua part, agraïa la implicació de tots els agents que hi havien fet possible la publicació del llibre, la seua primera obra, “m’han vist suar”, apuntava en referència a la seua dedicació al llarg de tot el procés. La motivació de la seua investigació neix de l’interès que sent pel desenvolupament i subdesenvolupament al voltant de les Terres de l’Ebre, i de l’atenció que li mereixen els segles XVIII i XIX i l’eclosió del capitalisme i la seua incidència al nostre territori. Així, des d’aquí a les infraestructures que podien conduir fins la mobilitat i transport de les mercaderies i el comerç sols hi havia un pas. En aquest sentit, portada també és significativa, com explicava el jove investigador, que apuntava el paper decisiu de José Campo –Marqués de Campo-, i del lobby tortosí. Agramunt traslladava finalment la satisfacció personal que sentia en vore publicada l’obra, el ser reconegut a Tortosa i poder oferir a futurs investigadors una obra que els pot servir d’ajuda i incidir en tenir una visió crítica i constructiva.
La regidora de Cultura cloïa l’acte assenyalant l’excel·lència del premiat en tots els àmbits, reiterant que “sempre ens tindràs al teu costat” i apostant per traslladar, també, la investigació d’Agramunt als instituts de la ciutat. El Premi Ciutat de Tortosa, com recordava Queralt, s’ha recuperat després d’uns anys sense convocatòries, “hem recuperat el premi”, afirmava sumant-se ala satisfacció de l’autor i afegint que hi havia segut “un encert”.
