La revista Saó ressenya "L'efervescència literària a Morella i als Ports" d'Enric Querol

El crític Josep San Abdón ha publicat una ressenya de "L'efervescència literària a Morella i als Ports" en el número d'octubre de la revista Saó, en la qual hi descriu aquest assaig del lingüista Enric Querol, qui analitza l'esclat de la producció literària que va tindre lloc a Morella i comarca entre els segles XVI i XVIII.

Un auge literari acompanyat de l'auge econòmic en el qual hi van jugar un paper fonamental els professionals liberals: notaris, advocats, metges, mestres..., qui van fer possible el desenvolupament i l'interès per la cultura al nord valencià. "Aquest patrimoni literari havia estat ignorat molt de temps" i el llibre de Querol "vol cobrir una mancança encara evident en la història cultural del territori".

A continuació San Abdón repassa noms propis la institució de l'Escola de Gramàtica de Morella i personatges com el teòleg Francesc Cros, Joan Francesc Ram, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gasulla d'Ursino, autor del' Pensil celeste',"que més enllà de la seua qualitat literària ens exposa la manera de viure la literatura per part d’aquella societat tardobarroca que, encara allunyada de les grans ciutats, estava al dia de la modernitat del moment".

Així mateix, hi trobem una important producció historiogràfica, jurídica, teològica i de literatura tècnica. El llibre d’Enric Querol presenta un ampli ventall de possibilitats per a seguir aprofundint l’estudi del fecund passat cultural d’aquestes comarques. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"L'efervescència literària a Morella i als Ports" s'estrena a Morella i la Todolella

Els pròxims dies s'estrena el nou llibre de la Biblioteca dels Ports de Morella, l'estudi "L'efervescència literària a Morella i als Ports", en la qual el lingüista Enric Querol ressegueix els escriptors de la comarca en època moderna, entre els segles XVI i XVIII. De la mà del Centre d'Estudis dels Ports, l'estrena tindrà lloc a la Sala del Jústicia de Morella, el diumenge 25 d'agost, a partir de les 18.30 hores, i l'endemà dilluns 26 serà el torn de la Todolella, a partir de les 19 hores a la sala de concerts del castell. En ambdues hi participarà, junt l'autor, el doctor en Filologia Hispànica Jorge León Gustà.

L’auge econòmic, el paper preeminent com a centre políticoadministratiu i la seva posició estratègica, a l’extrem del Regne, van convertir Morella en un enclavament referencial per a la Corona i en el centre de serveis d’un ampli territori que s’estenia pel nord de València i les comandes santjoanistes d’Aragó. La presència de professionals liberals —mestres, metges, notaris, juristes, mestres de capella i diversos artistes— i l’aposta del municipi per mantenir un Estudi de Gramàtica de prestigi van fomentar la dedicació als estudis universitaris, principalment a la Universitat de València. Tot plegat, aquest context intel·lectual va fructificar en el patronatge i la creació de diverses produccions artístiques, i també en una animada dedicació a la literatura, especialment en el període Barroc. Aquest estudi enregistra els principals escriptors, així com els gèneres literaris i estils més productius, alhora que vol mostrar els canals de transmissió culturals que van permetre la presència d’autors de la prestància de Francesc Cros, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gassulla d’Ursino, entre altres, en una comarca apartada dels grans centres intel·lectuals hispànics.

Enric Querol i Coll (Tortosa, 1965) És llicenciat en Filologia anglesa i doctor en Filologia hispànica, i ha encaminat la seva recerca a la literatura de l’edat moderna, principalment a les Terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat.

Després de publicar el catàleg biobibliogràfic Tortosa, república literària (1475-1800) (1999), ha incidit en l’estudi de la literatura d’aquesta zona en la tesi doctoral, publicada com a Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l’Edat Moderna (2006), i en diversos llibres i articles sobre els literats més destacats. És autor d’estudis històrics com ara La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651) (2004), Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors (2006), L’antiga Universitat a Tortosa (1529-1824) (2013), La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió (2016), i ha coordinat el volum "Història moderna" de l’enciclopèdia Història de les Terres de l’Ebre (2011).

És membre del grup de recerca Mimesi, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, i col·labora en el projecte Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM) de l’Institut d’Estudis Catalans.