La revista Saó ressenya "L'efervescència literària a Morella i als Ports" d'Enric Querol

El crític Josep San Abdón ha publicat una ressenya de "L'efervescència literària a Morella i als Ports" en el número d'octubre de la revista Saó, en la qual hi descriu aquest assaig del lingüista Enric Querol, qui analitza l'esclat de la producció literària que va tindre lloc a Morella i comarca entre els segles XVI i XVIII.

Un auge literari acompanyat de l'auge econòmic en el qual hi van jugar un paper fonamental els professionals liberals: notaris, advocats, metges, mestres..., qui van fer possible el desenvolupament i l'interès per la cultura al nord valencià. "Aquest patrimoni literari havia estat ignorat molt de temps" i el llibre de Querol "vol cobrir una mancança encara evident en la història cultural del territori".

A continuació San Abdón repassa noms propis la institució de l'Escola de Gramàtica de Morella i personatges com el teòleg Francesc Cros, Joan Francesc Ram, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gasulla d'Ursino, autor del' Pensil celeste',"que més enllà de la seua qualitat literària ens exposa la manera de viure la literatura per part d’aquella societat tardobarroca que, encara allunyada de les grans ciutats, estava al dia de la modernitat del moment".

Així mateix, hi trobem una important producció historiogràfica, jurídica, teològica i de literatura tècnica. El llibre d’Enric Querol presenta un ampli ventall de possibilitats per a seguir aprofundint l’estudi del fecund passat cultural d’aquestes comarques. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"L'efervescència literària a Morella i als Ports" s'estrena a Morella i la Todolella

Els pròxims dies s'estrena el nou llibre de la Biblioteca dels Ports de Morella, l'estudi "L'efervescència literària a Morella i als Ports", en la qual el lingüista Enric Querol ressegueix els escriptors de la comarca en època moderna, entre els segles XVI i XVIII. De la mà del Centre d'Estudis dels Ports, l'estrena tindrà lloc a la Sala del Jústicia de Morella, el diumenge 25 d'agost, a partir de les 18.30 hores, i l'endemà dilluns 26 serà el torn de la Todolella, a partir de les 19 hores a la sala de concerts del castell. En ambdues hi participarà, junt l'autor, el doctor en Filologia Hispànica Jorge León Gustà.

L’auge econòmic, el paper preeminent com a centre políticoadministratiu i la seva posició estratègica, a l’extrem del Regne, van convertir Morella en un enclavament referencial per a la Corona i en el centre de serveis d’un ampli territori que s’estenia pel nord de València i les comandes santjoanistes d’Aragó. La presència de professionals liberals —mestres, metges, notaris, juristes, mestres de capella i diversos artistes— i l’aposta del municipi per mantenir un Estudi de Gramàtica de prestigi van fomentar la dedicació als estudis universitaris, principalment a la Universitat de València. Tot plegat, aquest context intel·lectual va fructificar en el patronatge i la creació de diverses produccions artístiques, i també en una animada dedicació a la literatura, especialment en el període Barroc. Aquest estudi enregistra els principals escriptors, així com els gèneres literaris i estils més productius, alhora que vol mostrar els canals de transmissió culturals que van permetre la presència d’autors de la prestància de Francesc Cros, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gassulla d’Ursino, entre altres, en una comarca apartada dels grans centres intel·lectuals hispànics.

Enric Querol i Coll (Tortosa, 1965) És llicenciat en Filologia anglesa i doctor en Filologia hispànica, i ha encaminat la seva recerca a la literatura de l’edat moderna, principalment a les Terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat.

Després de publicar el catàleg biobibliogràfic Tortosa, república literària (1475-1800) (1999), ha incidit en l’estudi de la literatura d’aquesta zona en la tesi doctoral, publicada com a Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l’Edat Moderna (2006), i en diversos llibres i articles sobre els literats més destacats. És autor d’estudis històrics com ara La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651) (2004), Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors (2006), L’antiga Universitat a Tortosa (1529-1824) (2013), La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió (2016), i ha coordinat el volum "Història moderna" de l’enciclopèdia Història de les Terres de l’Ebre (2011).

És membre del grup de recerca Mimesi, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, i col·labora en el projecte Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Sant Mateu retorna a la Guerra de Successió amb la presentació del nou llibre d'Enric Querol

La capital històrica del Maestrat rememorarà un episodi de la seua història amb la presentació del llibre "La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió", l'assaig del filòleg Enric Querol al voltant de l'escrit que el mestre de gramàtica Pere Vicent Sabata va escriure arran de la conquesta austracista de la vila i la posterior resistència al setge borbònic.

L'acte serà el dissabte 26 de març, a partir de les 12 hores a l'Ajuntament de Sant Mateu, i comptarà amb la participació del representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla i de l'autor.

Enric Querol: ‘La Guerra de Successió al Maestrat o a l’Ebre té encara molt de recorregut’

Una entrevista d'Alícia Coscollano

Enric Querol és llicenciat en Filologia Anglesa i doctor en Filologia Hispànica, i "La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió" no és la seua primera investigació històrica. De fet, altres títols publicats flirtegen amb el curs dels esdeveniments principals que van afectar directament el nostre territori, com ara l’estudi històric "La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651)", o "Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors" (2006). Amb el nou títol -edició i estudi preliminar-, editat per Onada edicions que es presenta el pròxim dia 26 de març a Sant Mateu, Querol situa una fita geogràfica a la localitat del Baix Maestrat, narrant l’evolució de les tropes angleses a la localitat i la trajectòria de personatges com el mestre santmatevà Pere Vicent Sabata y el seu escrit Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (1706).

Enric, dins de la teua obra es pot apreciar un gran interès per la investigació de fets històrics centrats, però, en les nostres comarques.

El meu camp de treball és principalment els estudis literaris a l’edat moderna, però també he fet incursions al camp de la història. Bona part de la metodologia d’investigació és la mateixa, i a mi m’agrada la literatura i la història, així que sovint intento fer-les convergir. Pel que fa al territori, cap història de la cultura o de la literatura es pot forjar sense estudis locals –que no localistes- ben treballats. Veiem la imatge del puzle després de posar les petites peces, no? M’agrada recordar la frase de Curtius: “l’especialització sense l’universalisme és cega; l’universalisme sense l’especialització és una bombolla de sabó”.

Quina tasca de recopilació i estudi i recerca has dedicat per tal de poder dur a terme la confecció d’aquesta obra? 

Fa anys que treballo el tema i ja havia avançat alguna cosa sobre Sabata i aquestes relacions de successos al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura (2006) i (2011). He treballat, bàsicament, a l’Arxiu Històric Diocesà de Tortosa, a l’Arxiu del Regne de València, a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i també al fons de mossèn Manuel Betí de la Societat Castellonenca de Cultura.

Com podries traslladar la rellevància d’aquesta època històrica al gran públic?

La Guerra de Successió és determinant, com es ben sabut per a la formació de l’Espanya contemporània. Els territoris de la Corona d’Aragó, que majoritàriament prengueren part per l’arxiduc Carles, són castigats per Felip V amb la pèrdua del seu sistema polític i jurídic propi. Furs i constitucions són abolits i entra el nou concepte de monarquia absoluta.

Quina importància va tenir Sant Mateu en els fets que narres en el llibre?

Sant Mateu sol tenir un paper de defensa del Regne de València en les guerres que els catalans tenen recurrentment amb la Corona. Ja fos la Guerra Civil del 1460-1472, la Guerra dels Segadors (1640-1652) o la de Successió (1705-1714). O bé funciona com a base d’operacions per atacar el Principat o, quan van mal dades, ha de ser la muralla del Regne. En aquest cas, però, el sentiment austriacista estava arrelat al Maestrat i molts pobles s’afegeixen a la revolta quan entenen que la situació, amb l’arribada de les tropes angleses, els hi és favorable. Sant Mateu és el primer pas en l’ofensiva anglesa per ocupar València, a la qual s’afegia la revolta dels maulets a Dénia, pel sud.

Qui era el mestre de gramàtica Sabata i perquè el seu document Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (1706) acaba sent traduït a l’anglès?

Sabata era un literat, no de primera fila, però força interessant. Va publicar obres pedagògiques i un poemari, Poesías varias (Barcelona, 1697), avui per desgràcia perdut. També escrivia i muntava peces dramàtiques per a les festivitats dels pobles del Maestrat, els Ports i la banda catalana de la diòcesi de Tortosa. La traducció s’entén en el context de debat públic que l’opinió pública anglesa mantenia sobre la necessitat d’intervenir a la guerra hispànica. Els anglesos van invertir molts homes i molts diners a les guerres d’Europa en aquell moment. Convenia, si més no, publicitar els èxits per demostrar que aquell esforç no era en va.

Quina rellevància va tenir per a l’època?

És, com dic, una peça més de la xarxa propagandística del govern de la reina Anna. Pensem que les millors plomes angleses del moment, com ara Daniel Defoe (Robinson Crusoe) o Jonathan Swift (Els viatges de Gulliver), estaven immersos en aquesta guerra de tinta a favor o en contra de l’actuació del govern.

Com creus que va influir la presa de Sant Mateu a les nostres comarques, i tot el conflicte bèl·lic, en general? Quina va ser la seua incidència a les nostres terres?

La presa de Sant Mateu va consolidar el domini austriacista no només sobre la capital del Maestrat; fins a 42 viles i pobles s’afanyaren a retre obediència al coronel John Jones, cap de les tropes angleses: des de Fortanete, Cantavieja i la Iglesuela fins als jurats de Castelló, Borriol i Orpesa, per citar alguns llocs més extrems. Una bona part del nord del Regne, excepte Peníscola, que va resistir, s’havia sotmès l’arxiduc.

Pel que fa a la incidència de la guerra al territori, es va seguir la tònica general; desprès de la derrota d’Almansa el duc de Berwick i els altres militars borbònics van dominar ràpidament i amb poca resistència València capital i la resta del Regne. És la vella història per als perdedors: confiscacions, empresonaments, execucions, exili, etc. Els canvis polítics, amb la supressió de la Generalitat, aniran seguits d’un canvi també en l’administració municipal: els consells seran substituïts pels ajuntaments, amb regidors designats a dit en funció a la seva fidelitat al nou sistema.

És una època el suficientment estudiada, o encara es podria escriure molt sobre aquells fets?

La investigació no es pot fer des de casa i no és fàcil ni còmoda. La Guerra de Successió al Maestrat o a l’Ebre té encara molt de recorregut, però cal anar a les fonts!

Els empresonaments en aquells temps tenien unes conseqüències prou greus. Com viu la manca de llibertat Sabata en el castell de Peníscola?

No sabem el nivell d’implicació de Sabata amb la causa austriacista. És possible que hi simpatitzés però que la redacció de la relació fos una peça més de la seva feina com a literat oficiós del poble: igual que escrivia obres dramàtiques i composicions poètiques a les festivitats, ara la seva condició el va portar a la redacció d’aquest text. Sabata fou empresonat, com tants altres, al castell de Peníscola. Allí es distragué escrivint poemes en què escarnia el governador Sancho de Echevarría. Si no eres considerat un element perillós podies ser alliberat mitjançant el pagament d’un rescat. Els elements més significats, com ara el rector de Sant Mateu Josep Vilanova, foren traslladats a València per ser jutjats.

Què penses que pot aportar el teu llibre a una localitat com Sant Mateu, i a les nostres comarques?

El paper absolutament perifèric que tenim avui dia no correspon a la importància de les nostres terres en aquell món centrat en Europa i on el Mediterrani era una part nuclear. Conèixer el nostre paper històric ens ajuda a tenir perspectiva. I ho dic per totes les bandes: hem de refusar els a prioris maniqueus “bons-contra-dolents” en la història.

Com ha estat la relació amb Onada edicions?

Una relació basada en la claredat dels objectius, el bon tracte i la confiança. Fa anys que ens coneixem amb Miquel Àngel Pradilla, sabem el que volem, què podem esperar. Aleshores tot és fàcil i fluït.

Ja se sap que ara toca gaudir d’aquest llibre, però tens en ment algun pròxim projecte?

Sí, tinc en ment un parell d’articles: un sobre un monjo de Benifassà que va fer una de les primeres edicions hispàniques dels Diàlegs de Joan Lluís Vives, i també un treball sobre Esteve Manyà, mestre de gramàtica de Castelló, al segle XVII i la seva activitat literària.

El blog Vademècum ressenya "La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió"

Maria Toldrà, especialista en manuscrits catalans de l'època moderna, ha publicat al seu blog Vademècum una ressenya de "La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió", l'assaig d'Enric Querol en el qual recull el manuscrit Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (1706) del mestre santmatevà Pere Vicent Sabata.

Toldrà obre l'article destacant la tasca de l'autor en la seua recerca per traure a la llum i investigar autors de la diòcesi tortosina d'aquesta època més enllà de Cristòfor Despuig, un camp en el que hi trobem Pere Vicent Sabata, mestre de gramàtica, autor de diverses publicacions a Roma i Barcelona, i autor apreciat en el seu moment a la Corona d'Aragó. Eixe prestigi és que li procura l'encàrrec de redactar la Diaria y verídica relación, una descripció de la conquesta austracista i posterior defensa de Sant Mateu al setge borbònic, que fou traduïda a l'anglès.

"Aquesta mostra de publicística bèl·lica, que al pròleg d’Ettinghausen s’insereix en el gènere de les relacions de successos, precedent de les gasetes i els diaris, està dissenyada amb un evident objectiu propagandístic austriacista; encara més, la traducció pretenia influir en les decisions sobre la intervenció militar anglesa. La importància de l’enclavament estratègic de Sant Mateu, entre Catalunya i València, explica el ressò europeu de la victòria de 1706, encara que l’any següent la població cauria definitivament en mans dels borbònics, poc després de la desfeta d’Almansa", exposa Toldrà, qui també realitza una breu analítica de l'estil emprat per Sabata.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos durant la Guerra de Successió", nou llibre del filòleg Enric Querol

El filòleg i investigador tortosí Enric Querol publica el llibre "La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos durant la Guerra de Successió", un estudi al voltant de l'escrit del santmatevà Pere Vicent Sabata en el que hi fa una crònica de la conquesta de la capital del Maestrat pels austracistes i la posterior defensa davant els borbònics d'aquest enclau d'estratègic valor entre València i Catalunya.

Un dels primers èxits de les tropes angleses al servei de l’arxiduc Carles fou la presa de Sant Mateu pel coronel John Jones, governador de Tortosa, a finals de l’any 1705, i la reeixida defensa davant el contraatac borbònic. Aquest era el primer pas per emprendre la conquesta de València pel nord que permetria, juntament amb l’avanç maulet pel sud, arribar a la capital del Regne. L’acció de Sant Mateu fou convenientment difosa mitjançant la publicació d’un fullet informatiu: Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (València, 1706), redactat per Pere Vicent Sabata, mestre de gramàtica de la vila.

A Anglaterra, però, no tothom veia amb bons ulls l’esforç militar i humà esmerçat en els afers hispànics, i l’assumpte va enfrontar whigs i tories davant l’opinió pública per mitjà de pamflets i d’una incipient premsa periòdica. Enmig d’aquest debat ideològic, el fullet sobre la victòria de Sant Mateu fou traduït a l’anglès com a mostra de l’èxit de la implicació de les armes angleses en la contesa successòria hispànica. Amb la caiguda del Regne de València en mans borbòniques, Sabata, com tants altres partidaris de l’arxiduc, va patir les represàlies dels guanyadors i fou engarjolat al castell de Peníscola.

Aquest llibre recull l’edició del fullet redactat per Sabata i la seva traducció a l’anglès, així com una sèrie de poemes escrits per Sabata durant el seu empresonament i que s’han conservat en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya.

Enric Querol i Coll (Tortosa, 1965) és llicenciat en Filologia anglesa i doctor en Filologia hispànica, i ha encaminat la seva recerca a la literatura de l’edat moderna, principalment a les Terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat. És autor d’estudis històrics com ara La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651) (2004), Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors (2006), L’antiga Universitat a Tortosa (1529-1824) (2013), i ha coordinat el volum Història moderna de la Història de les Terres de l’Ebre (2011).