Joan Ferreres Nos (Sant Jordi, 1952) és, sens dubte, l’historiador del Maestrat. I sobretot, l’historiador del Maestrat modern, és a dir, a
quella època compresa entre el segle XVI i el XVIII. Dins la seua nombrosa bibliografia, en els darrers anys ha dedicat monografies centrades en cadascuna de les viles maestratenques, com és el cas de les publicacions “
Història documentada del Rossell modern”, “
Canet modern” o “
Càlig modern”.
Ara és el torn de la vila de La Jana, i com aquestes, també ha estat publicada per Onada Edicions. De nou, la seua investigació es divideix en dos volums, el primer dels quals es presenta al Centre Social janenc
el pròxim dimecres 23 d’agost, a partir de les 20 hores. Com indica el títol, “
La Jana moderna (I). Territori i demografia”, Ferreres s’hi centra en aquest llibre en dos apartats fonamentals per entendre la vida quotidiana d’aleshores: el terme i la gent.
Un terme menut i ple d’aigua
La Jana, al centre del Maestrat de Montesa, té el terme més menut dels que integren la batlia de Cervera, però això no ha estat impediment per a que, des del repoblament cristià, els janencs i les janenques en tragueren profit. A finals del segle XVIII, el 70% del territori era superfície conreada, centenars de parcel·les ubicades en nombroses partides, que creixien en extensió a mesura que ens allunyàvem de la vila.
El llibre recupera de la documentació de l’època els topònims de les 73 partides modernes de la Jana, i explica la seua ubicació, etimologia i característiques. Són noms com Antigor, Figuerals, la Piqueta, Clo o Quartxol. Algunes d’elles ja vénen de l’Edat mitjana, d’altres van sorgir per l’augment de la població i l’ocupació del territori. Seguidament, el llibre assenyala els llocs significatius que hi podiem trobar al terme de la Jana: molins, corrals, carrascars o ermites, i sobretot aljubs, pous, sequies, basses i altres indrets de caire hidrològic: el terme de la Jana, pla i en forma de cubeta, té facilitat per acumular reserves d’aigua al seu subsòl.
Entre aquests llocs significatius hi destaca el Carrascal, un barri que va estar habitat des d’almenys l’any 1239 fins ben entrat el segle XX. Era un conjunt de cases, que disposava de forn, corrals, eres, fossar… D’aquell lloc actualment només en resta la xicoteta església de Sant Josep. Altres edificis, com la Torre dels Cosida que il·lustra la coberta del llibre, ja han desaparegut.
Els cognoms de la Jana moderna
La segona part de “La Jana moderna (I)” es dedica a la demografia. En concret, a partir dels censos i morabatins, l’autor extrau els noms i cognoms dels habitants de la vila en aquests segles. Així, coneixem quins eren els llinatges més comuns, o quan hi apareixen o desapareixen les famílies. També informen dels noms de pila més habituals a cada moment, sobretot masculins.
Com demostra l’estudi de Ferreres, la població la Jana (i el Carrascal) va créixer lentament durant el primer segle i mig analitzat, entre l’any 1510, quan hi ha 153 focs o famílies, i l’any 1646, amb 218 focs. Però, la incidència de la guerra dels Segadors i de Successió van comportar que a l’any 1712 només es comptabilitzen 151 focs. Ara bé, la pau i la recuperació econòmica que es van estendre per mitjà del segle XVIII va possibilitar que la població augmentara de forma considerable, i a l’any 1786 ja s’havia doblat: 1.406 habitants, això és, uns 312 focs.
Un retrat de la societat janenca moderna
Amb tot, “La Jana moderna (I). Territori i demografia”, que es complementarà amb un segon volum l’any vinent, pretén donar una visió global i documentada i recuperar les arrels històriques de la vila. El llibre estrena una nova col·lecció d’Onada Edicions, la Biblioteca Janenca, destinada a allotjar monografies sobre aquest poble del centre del Maestrat.
