Vídeo de la presentació-recital de "Quaranta-nou poemes i un clavill" de Patrici Gil

Mitjans de desembre passat, l'Espai Onada de Benicarló s'emplenava de versos amb la presentació de "Quaranta-nou poemes i un clavill", el nou llibre de Patrici Gil. El poeta benicarlando ha mantingut la línia de l'anterior i reeixit debut literari de "Relats en vers" per usar la lírica per parlar del seu entorn, del territori, de la gent i de la natura, i per denunciar injustícies. L'acte, que també fou recital, va comptar amb la participació de la periodista i escriptora Alícia Coscollano, autora del llindar del llibre.

2017, un any de llibres - La poesia i el teatre

El gènere poètic va aplegar, en aquest 2017 a punt d'acabar, a la cinquantena de títols entre les dues col·leccions líriques, Poesia (en català) i Alamar (en altres llengües). Aquest mig centenar de poemaris acumulats palesa la importància que té el vers en el catàleg d'Onada. I també respon a les dues ànimes de l'editorial: hi hem comptat amb autors i autores lligats al nostre territori més immediat, això és, el Maestrat i les Terres de l'Ebre, i també hem comptat amb escriptors i escriptores del nord i del sud de la nostra llengua. Uns i altres han demostrat que la poesia és seguida i celebrada, i també és necessària pel esculpir les experiències vitals, gaudir d'allò més bell i denunciar les injustícies. 

Dos poemaris pòstums

L'any va arrencar amb dues propostes molt especials. Des de circumstàncies ben diferents, va coincidir el llançament d'un parell de publicacions pòstumes. "Temps de clepsidra" foren els últims versos de l'escriptor castellonenc Joan-Baptista Campos (a qui també hi trobareu en "Contes d'estiu" i el magnífic llibre de viatges "El regal de la mirada"), qui ens va deixar l'any 2013 després d'una llarga malaltia. Això es reflecteix en uns colpidors poemes que parlen del pas del temps i la fugacitat de la vida, però també la celebra. 

Per la seua banda, les "Coples del mosso lluït" són unes composicions creades pel Manuel Canalda i Llop en les quals rememora els paisatges de la seua infantesa i joventut. Nascut l'any 1920 a Tortosa, després de la Guerra Civil va marxar amb la seua família a Madrid, on hi va residir fins la seua mort, l'any 1986, però mai no va perdre el lligam amb les terres ebrenques. Així, l'enyor de la distància en una constant en aquesta obra, a la vegada que és un cant al paisatges i la gent tortosina. 

 

 Xavier Canalda, fill de Manuel Canalda, va presentar les "Coples del mosso lluït" a la Viladrich de Tortosa

Els poemaris premiats

Amb "On la sang", Ricard Garcia va ser premiat amb el Ciutat de Sagunt per un llibre que hi aborda els sentiments més extrems de la vida: l'amor, la mort, el goig o el dolor, emocions que fan que l'ésser humà prenga consciència d'estar viu. El poeta de Sant Llorenç d'Hortons, a l'Alt Penedès, hi assenyala que tots aquests sentiments són una part indissociable de l'individu, qui allotja una intensa lluita entre ells. El llibre ha rebut una gran acollida per la crítica, amb nombroses ressenyes i mencions, i també pel públic, fins el punt de comptar ja amb una segona edició. A això cal sumar una extensa gira de presentacions que ha acostat "On la sang" als lectors i lectores.

Ricard Garcia en la presentació a Martorell

També amb la primavera va arribar el Premi Vila de Puçol de Poesia, obtingut per Vicent Torres per "Les hores ermes". Dos anys després d'aquell "Celebració" (també premi, ara a Sagunt), l'escriptor picassentí apunta ara els camins de l'absència com a viaranys pels quals hi discorren uns versos dietaritzats en els quals el poeta reflexiona sobre els elements i les situacions quotidianes, i converteix les hores buides en matèria poètica.

 

 Picassent va acollir la presentació de "Les hores ermes"

Per la seua banda, el recuperat Vila d'Almassora va recaure en Manuel Roig Abad per "Meduses". El de la Vall d'Uixò és professor de música, i la música és un protagonista fonamental d'aquest poemari que tracta sobre els records de la infantesa, la banda de música del barri, els estius, i també, des dels ulls d'un infant, comprendre els miracles més grans.

 

Manuel Roig va portar "Meduses" a la Fira del Llibre de València

Una dècada de poemes

Arribat l'estiu les llibreries rebien "Elegia del pelegrí", una tria personal, com encertadament resa el subtítol, duta a terme per l'escriptor saguntí Antoni Gómez entre la seua obra poètica desplegada entre la dècada dels 90 i principis dels 2000, quan la seua bibliografia va girar cap altres gèneres, com ara la novel·la en "Maleïts entrepans". Així, aquest llibre és una antologia que recupera versos de cinc poemaris, acompanyats pel pròleg signat per Marc Granell. El temps transcorregut entre la primera publicació i l'actualitat possibiliten que se'ns presente com una nova obra que farà gaudir tant al lector ja coneixedor de la trajectòria d'Antoni Gómez com del qui descobreix ara la faceta lírica.

 

"Elegia del pelegrí" es va presentar a la Llibreria Fan Set de València

Poemes de la carn

"La carn vol carn". Amb Ausiàs March present, Anna Chover ha composat un potent poemari en el que explora l'erotisme i les textures del desig. "Carn de ficcions", estrenat en ple estiu, és l'estimulant debut literari de la professora d'Almàssera, la qual hi dibuixa un seguit d'escenes quotidianes plenes de llenguatge fotogràfic i referències musicals, amb les quals s'hi fila el viatge emocional d'una veu poètica que passa per diverses etapes d'un desig carnal no satisfet que estructura el llibre.

 Anna Chover va portar "Carn de ficcions" al Sopar de Lletres d'Onada (imatge de Canal 56)

Poemes de la terra

Mig any després, un 15 de desembre a gust de Nadal, l'Espai Onada de Benicarló va acollir la presentació de "Quaranta-nou poemes i un clavill", el segon llibre de Patrici Gil després del reeixit "Relats en vers". En la mateixa línia, el benicarlando crea poemes sobre l'entorn més immediat, la terra del Maestrat i dels Ports, la muntanya i la mar, i també de les seues gents, els seus carrers, però sense perdre de vista la denúncia, la reivindicació i el compromís, ni tampoc la poesia narradora d'experiències vitals amb més o menys humor.

Patrici Gil amb "Quaranta-nou poemes i un clavill" (Foto de La Calamanda)

Dos llibres ebrencs per tancar l'any

Ja sobre les campanades han aplegat a les prestatgeries dos poemaris sorgits des de les Terres de l'Ebre. "Bíbliques", presentat el passat 22 de desembre a Tortosa, és el nou llibre del reconegut arxiver, historiador i escriptor Jesús Massip i Fonollosa, qui amb 91 anys ens porta aquest testament espiritual en el qual l'obra del poeta es configura la dualitat entre l'arrelament i la transcendència, i d'ací, la dualitat entre la possibilitat o no d'una transcendència espiritual.

Per la seua banda, "Versos contra la violència" és una obra col·lectiva que sorgeix com a resposta als escenaris de violència que es van viure a les Terres de l'Ebre en la jornada de l'1 d'octubre. Una setmana després, desenes de poetes del territori van acudir a dos recitals que s'hi van celebrar a Roquetes i la Ràpita, uns actes tan potents com simbòlics que ara s'ha materialitzat en un llibre que s'estrenarà el pròxim 29 de desembre a Tortosa, la primera d'una llarga llista de presentacions públiques programades a les comarques ebrenques i a Barcelona.

No oblidem el teatre

Hem dedicat aquest repàs al prolífic gènere de la poesia, però no podem deixar de banda la dramatúrgia com la tercera pota, amb la narrativa, de la literatura de ficció per adults. De nou, Onada ha publicat l'obra guanyadora del Premi de Teatre Ciutat de Sagunt, un dels guardons de referència en les lletres valencianes. En aquesta ocasió havia recaigut en casa: Ismael Bereje és del Port de Sagunt, i amb "Stockholm" traça una complexa relació entre tres personatges: un segrestador i dues captives. El títol no fa referència a la capitual de Suècia, sinó a la síndrome.

 

Ismael Bereje va presentar el llibre a la Fira de València

El que ens espera l'any vinent

En un parell de mesos ja hi comptarem amb l'edició de les obres poètiques i teatrals guanyadores dels premis de Sagunt, Puçol i Almassora, el resultat de les quals es va fer públic el passat mes de novembre. El XXI Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol ha estat per l'escriptora catalana Montse Assens per "Bugada", mentre que el XIII Premi Antoni Matutano de Poesia Vila d'Almassora va ser per l'obra "L'efímer i l'etern" de Vicent Penya, l'autor dels relats "Insòlita memòria", guardonat a Sagunt. I precisament a la cita morvedrina, el XX Premi de Poesia Jaume Bri i Vidal ha estat per a Juan Carlos Elijas per "Tríptics dels déus absents". Mentre, el dramaturg Joan Ramon Gironès ha revalidat el Premi de Teatre Pepe Alba obtingut fa dos anys, ara amb "Porta'm al bosc", una punyent obra sobre l'assetjament escolar i la petjada que hi deixa.

 Lliurament dels Vila de Puçol 2017

Reunió del jurat dels Vila d'Almassora 2017

 Lliurament dels premis Ciutat de Sagunt 2017

No deixem Sagunt. En breu hi tindrem a les mans "Entre la pedra i el ferro", un volum col·lectiu de poesia en el que un bon grapat de poetes i poetesses han dedicat versos a la monumental ciutat (qui serà justament Capital de la Cultura Valenciana en aquest 2018). A través dels poemes hi descobrirem la rica història d'ibers, romans, àrabs i cristians, el nucli industrial del port i el nucli vell, l'horta i la mar. Una ambiciosa proposta per vestir Sagunt de versos.

Patrici Gil porta els "Quaranta-nou poemes i un clavill" aquest divendres a l'Espai Onada

L'Espai Onada, ubicat a Benicarló, acull l'estrena del nou poemari de Patrici Gil. Després de l'éxit de "Relats en vers", l'autor benicarlando torna amb aquest "Quaranta-nou poemes i un clavill", mig centenar de composicions en el personal estil directe i irreverent, arrelat al seu territori immediat i íntim. Versos per celebrar la gent, la natura i les festes, i per denunciar les injustícies.

L'acte tindrà lloc el divendres 15 de desembre, a partir de les 19.30 hores, i comptarà amb la participació de l'escriptora Alícia Coscollano.

"Una nova fita als seus versos del territori". La Calamanda entrevista Patrici Gil

Farà cosa d'un parell d'anys, Patrici Gil va llançar la seua òpera prima, "Relats en vers", un poemari en el que aplegava part de la seua creació al llarg dels darrers temps, composicions compartides amb el seu entorn, les quals ara aplegaven a tot arreu sobre el vehicle del paper. Assaborit l'èxit del debut, el benicarlando torna aquesta tardor amb nou llibre: "Quaranta-nou poemes i un clavill", en el que manté la línia de versos curts i punyents, arrelats a la terra i al poble, compromesos i lúdics.

Arran d'aquesta novetat literària, Alícia Coscollano l'ha entrevistat per al digital La Calamanda. En la conversa, Gil exposa el caire de proximitat que té el poemari, en el que el clavill, fa referència al riu, "que és la rambla de Cervera. El centre del Maestrat. Jo vaig créixer molt a la vora del riu. (...)  vertebra (el territori) i ens toca el cor, perquè mai no el veiem baixar, sempre està eixut. I quan baixa és tot esdeveniment".

Relacionat amb el concepte de territori hi apareix el de paisatge, un tema recurrent en les estrofes de "Quaranta-nou poemes i un clavill": "Intento descriure el meu territori i la terra on m’he criat. També el paisatge que m’envolta, el més proper, la plaça, els arbres de l’entorn, el caliu de la gent. El que m’envolta és el que més transmeto i trac a la llum", hi assenyala Patrici Gil.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Preparant novetats: "Quaranta-nou poemes i un clavill" de Patrici Gil

Després del debut literari amb "Relats en vers", l'escriptor benicarlando porta aquest novembre el seu segon títol, "Quaranta-nou poemes i un clavill", en el que continua amb el seu estil de poesia combativa i d'arrel, en versos curts i punyents, que sorgeixen des de les experiències vitals del poeta i del seu entorn.

Patrici Gil va naìxer a la primavera de 1966 a Benicarló, al carrer de Sant Benet, la seua infantesa transcorregué amunt i avall com qualsevol xiquet de carrer. Cursà els estudis a l’escola La Salle i a l’institut Ramon Cid. Fou als quinze anys amb la colla d’amics i la bici quan descobrí els Ports de Tortosa-Beseit, lloc que remarca en alguns dels seus poemes. També hi apareixen els neguits, les inquietuds viscudes, les il·lusions, les vivències, les anècdotes, les memòries de tota una vida, els amors, l’erotisme, la infantesa, l’escola, la muntanya, la mar, la mort, tot un entramat de la seua poesia.

Són poemes tendres i dolços, descarnats, enrabiats, tot intentant transmetre en un curt espai un cúmul de sensacions; la pau i la rauxa a la vegada s’ajunten, l’alegria i la tristor es confonen i es fan amigues.

Al cap i a la fi, poesia, poesia entretinguda i entenedora, sense floritures ni paraules rebuscades, poesia per al poble, poble planer carregat d’imperfeccions i injustícies, poesia de territori, de la terra que l’envolta i l’estima. Poesia farcida de vocabulari provinent del món del camp, de la fusteria, del taller del ferrer, de la cuina. Poesia del quotidià, de lectures i converses, és aquest "Quaranta-nou poemes i un clavill". Busca, remena’l, t’hi trobaràs.

Els "Relats en vers" de Patrici Gil, ressenyats per Enric Sanç

M’estimo aquest país,

on té forma la pols,

on la canya fa panís

i el cardet mai no està sol.

"Relats en vers" com aquest conformen el primer llibre del benicarlando Patrici Gil, que arreplega una creació poètica que s'ha estés al llarg dels anys en altres canals (com ara la pissarra d'un bar o per l'espectacle Tríptic). Cinquanta-tres composicions que mostren "l’experiència un home experimentat, fet a sí mateix" segons el crític literari Enric Sanç a la ressenya que li ha dedicat al seu blog, i en el qual hi enumera la variada gamma temàtica que abasta "l’amistat, el seu poble, la seua terra, la naturalesa i la seua llengua, entre tantes d'altres" i a còpia de versos curts i rítmics, "transmet les emocions, els sentiments i les actituds produïdes pel seu esperit inquiet".

Patrici Gil usa un vers de molta tradició en la poesia catalana com és el vers de set síl·labes, l’heptasíl·lab, com Josep Carner en el poema la “Papallona encisadora”. Molt utilitzat en la cançó popular i els trobadors. Combina Gil i juga amb el vers en nombroses estrofes amb quatre rengleres i cercant la rima dos a dos, AABB i ABAB.

La ressenya sencera de "Relats en vers" es pot llegir tot clicant ací.

Vídeo de la presentació del poemari "Relats en vers"

El passat divendres 21 de novembre, Patrici Gil presentava el seu poemari "Relats en vers" a l'Espai Onada de Benicarló. Per conéixer una mica més del desenvolupament de l'acte, us deixem amb el vídeo de l'esdeveniment, que va comptar amb l'autor, amb Ramon París, representant d'Onada Edicions, l'escriptora i periodista Alícia Coscollano, i el músic Enrique Cornelles, qui va posar notes als versos de Patrici Gil.

El poemari "Relats en vers" de Patrici Gil es presenta divendres a l'Espai Onada

Patrici Gil presenta a Benicarló "Relats en vers", el seu primer poemari carregat de composicions reivindicatives i arrelades al territori. Serà aquest divendres 21 de novembre a partir de les 19.30 hores a l'Espai Onada (pl. Ajuntament, local 3-5), i comptarà amb la participació de l'autor, de l'escriptora i periodista Alícia Coscollano i del músic Enrique Cornelles.

La paraula i la música de Tríptic, aquest divendres a Benicarló

El proper divendres 26 de setembre, el local de la Penya Setrill, a Benicarló, acollirà l'espectacle poètico-musical "Tríptic. Paraula i música", on la guitarra clàssica d'Enrique Cornelles acompanya les rimes i la prosa d'Alícia Coscollano i de Patrici Gil, autor del poemari "Relats en vers".

Els relats en vers de Patrici Gil

Benicarló és ciutat de poetes, i la llista creix amb una nova veu, la de Patrici Gil, que publica el seu primer llibre, "Relats en vers", una obra que pren temes com la reivindació social i la reivindació del territori: la poesia com a crit de guerra.

Des de fa temps els poemes de Patrici Gil éren coneguts a Benicarló i comarca. Calia trobar-los en la pissarra del Bambú, la cafeteria que regenta al davant del Convent de Sant Francesc de la ciutat cadufera. O bé escoltar-los en el Tríptic, l'espectacle poètico-musical en el qual Gil hi participa. Ara, finalment i animat per la bona resposta del públic, ha aplegat part de la seua creació literària en "Relats en vers", un llibre que veu la llum amb el final de l'estiu.

Els poemes que formen aquests "Relats en vers" empren un vocabulari quotidià, casolà. A través de la rima, estrofes de quatre versos i un ritme gairebé musical, Patrici Gil recórre el seu territori més immediat, s'indigna cap les injustícies i sent la nostàlgia del passat. Com ell mateix assenyala, "la quotidanitat és l'eina cabdal", la relació amb la gent, la natura -crua i tendra-, els quefers. Així, hi trobem poemes com "Pastora", dedicat a la maquis de Vallibona Teresa Pla, d'altres com "Benicarló", "Irta" o "Garrofers" ens dibuixen el paisatge del vell Maestrat. Un dels més reeixits i dels favorits de l'autor, "Gat", per la seua banda, tracta de la recerca de la veritable llar.

Mentre prepara la presentació que tindrà lloc a la tardor, podreu veure la poesia de Patrici Gil en la propera representació de "Tríptic: paraula i música", juntament a Alícia Coscollano i Enrique Cornelles. Serà al local de la Penya Setrill de Benicarló el divendres 26 de setembre, a partir de les 20 hores.

Patrici Gil, autor de "Relats en vers", entrevistat a La Calamanda

Alícia Coscollano, directora de La Calamanda, ha entrevistat Patrici Gil en aquesta revista digital del Maestrat. El poeta benicarlando presenta aquesta setmana el seu primer llibre, el poemari "Relats en vers", "mètrica a l’autenticitat de pells envellides pel sol", diu la periodista a la introducció, companya, a més a més, de Gil en l'espectacle poètico-musical "Tríptic".

Imatge: La Calamanda

En la conversa, Patrici Gil exposa els seus primers versos, cap a finals dels anys 90 a les memòries del Club Excursionista Xiruca de Benicarló. Assenyala la influència de Mari Llum, la seua dona, així com l'acceptació de la gent quan llegia els seus versos escrits a la pissarra de la cafeteria que regenta: "el primer contacte poètic, i aquest contacte resultava estimulant".

És una eina d’expressió, i de aconseguir que el mon que t’envolta, que normalment no escolta, puga escoltar-ho a través de la poesia. És un crit de guerra. De la mateixa manera que pot ser dolça, hi ha poemes per tot. Pot contenir sentiments de ràbia, de ira, de serenor...una barreja de tot.

Tal com destaca Coscollano, "Relats en vers" tracta diversos temes, "des de la poesia més intimista fins arribar al poema més ideològic" que es reflecteix en versos com el dedicat a la cèlebre maquis La Pastora.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Novetat literària: "Relats en vers" de Patrici Gil

Fruit de sensacions, estímuls, observacions, anècdotes, són aquests "Relats en vers", que mitjançant la ironia, el sarcasme, la ira, la tendresa, l’autor ha volgut traslladar al lector. La nostàlgia d’un temps passat, la disconformitat d’un temps que ens envolta, cada vegada més complicat i obscur, la il·lusió del que som i el que ens agradaria ser. 

Tot plegat, utilitzant un vocabulari casolà, quotidià, on les paraules rebuscades provenen de lectures de premsa i programes radiofònics. Sempre utilitzant el vers, la rima, un glossari entenedor per al lector. Com diu l’autor: “He escollit fer-ho amb la meua llengua, perquè és ací on he desenvolupat la meua vida. És la terra que m’atrau i la que estimo, en la qual desenvolupo el meu quefer. On tinc tota relació amb la gent, la natura, a la qual descric amb tota la cruesa i tendresa, de la manera més senzilla i entenedora possible, mostrant febleses, encert, joies i tristors. El lector es pot veure retratat en molts dels meus poemes on la quotidianitat és l’eina cabdal. Em surt de dins poder-ho fer”. 

L'autor

Patrici Gil, nascut l’11 d’abril de 1966 al carrer de Sant Benet de Benicarló, va créixer al caliu d’una família treballadora. Cursà els estudis a l’escola La Salle i a l’institut Ramon Cid. Als estius, com molts adolescents del seu temps, desenvolupava l’aprenentatge de treballar a la fusteria familiar i al camp. Als 16 anys deixà els estudis i començà a treballar de vertitat. Per primer cop, com a ajudant de cuina i, després, com a ferrer, feina que l’acompanyarà fins als 43 anys. A hores d’ara regenta una cafeteria al raval que l’ha vist créixer. Començà a escriure cap a l’any 1997, senzillament li havien encarregat fer les memòries del Centre Excursionista Xiruca. Des de sempre ha mostrat curiositat pel que han dit a casa, escoltant el que deien els pares i preguntant allò que no entenia. Havia seguit les tertúlies d’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. És un bon coneixedor de la seua terra, sobretot dels Ports de Morella, Beseit, Tortosa i la Serra d’Irta.