Ha mort Jesús Massip, un dels grans noms de la cultura ebrenca contemporània

 

 

Ha mort Jesús Massip, arxiver, professor, historiador, poeta, traductor i homenot de la cultura i les lletres ebrenques. Nascut a Roquetes en l'any 1927, Massip va formar part de la generació que va reviscolar la cultura a Tortosa i les Terres de l'Ebre a la postguerra, i amb Gerard Vergés va fundar la revista literària GEMINIS (1952-1962).

En el camp professional, Massip va ser doctor en Dret, director del Museu-Arxiu de Tortosa entre 1960 i 1992, director en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, on va impartir docència a l'igual que a la delegació tortosina de la UNED. El tema de la seua tesi doctoral i columna vertebral de la seua recerca històrica ha estat l’estudi del compendi jurídic conegut com a Costums de Tortosa, estudi cabdal que publicà a "La Gestació de les Costums de Tortosa" (1984) i en va fer l’edició crítica a la Fundació Noguera (1996). Ha rebut premis i reconeixements com el Premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, el Premi Joan Martí i Miralles, atorgat pel Col·legi d’Advocats de Tortosa i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la seua vessant literària, Massip va publicar diversos poemaris, com, entre d’altres, "Llibre d’hores" (1989), "Cendra vivent" (2002) o "La terra encesa" (2011). Amb Onada Edicions en va publicar els dos darrers: "Bíbliques" (2017) i "Personatges / Paisatges" (2020). Onada també va publicar a la primavera del 2014 la seua biografia, signada pel periodista Xavier Garcia.

"Poesia exquisida de l'esperit". L'Ara Llegim parla de "Bíbliques" de Jesús Massip

Amb la publicació de "Bíbliques", a les acaballes del passat desembre, Jesús Massip va esdevindre en el segurament poeta més provecte de les lletres catalanes. Però més enllà de l'anècdota, als seus noranta anys Massip atresora una gran experiència en el món cultural i literari. Arxiver de professió, va ser un dels fundadors de la mítica revista Geminis i autor d'un conjunt de poemaris que uneixen a dues generacions de literats ebrencs.

Arran de la novetat, el crític Víctor Obiols dedica una ressenya al suplement Llegim del diari Ara. Amb el títol Intèrprets del foc i el seny, l'article apunta el llibre com una "mena de poesia exquisida de l'esperit feta de gràvida saviesa i lapidària forma closa", composada amb un estil de poesia, la tanka, "on Massip troba la fórmula avinent i on el lector pot emmirallar-se, pouant-hi tota aquesta aigua poètica inexhaurible que ofereix el mestre tortosí".

Com la denominació indica, "Bíbliques" té una forta ressonància espiritual, però també amb el pensament. Aquest "testament espiritual (...) sorgeix i és possible com a fruit de l’harmonització entre la paraula bíblica i l’avenç científic", apunta Obiols fent-se eco de les paraules del pròleg d'Àlex Broch.

I és de celebrar que un d’aquests insignes humanistes es prodigui en poesia, perquè així el seu missatge pot tal vegada arribar a més persones. Amb un do extraordinari de síntesi i ritme sap dir-nos: “Tota la vida/ és un plausible efecte / del temps que passa / sallant, cap al silenci / per afirmar-nos làbils”. O bé descriure genialment la llum que ens arriba d’estrelles ja mortes: “Sabem si viuen, / o mortes per miríades / pampalluguegen? / Els ulls del cel noctàmbul/ afirmen el que neguen”.

Podeu llegir la crítica sencera tot clicant ací.

2017, un any de llibres - La poesia i el teatre

El gènere poètic va aplegar, en aquest 2017 a punt d'acabar, a la cinquantena de títols entre les dues col·leccions líriques, Poesia (en català) i Alamar (en altres llengües). Aquest mig centenar de poemaris acumulats palesa la importància que té el vers en el catàleg d'Onada. I també respon a les dues ànimes de l'editorial: hi hem comptat amb autors i autores lligats al nostre territori més immediat, això és, el Maestrat i les Terres de l'Ebre, i també hem comptat amb escriptors i escriptores del nord i del sud de la nostra llengua. Uns i altres han demostrat que la poesia és seguida i celebrada, i també és necessària pel esculpir les experiències vitals, gaudir d'allò més bell i denunciar les injustícies. 

Dos poemaris pòstums

L'any va arrencar amb dues propostes molt especials. Des de circumstàncies ben diferents, va coincidir el llançament d'un parell de publicacions pòstumes. "Temps de clepsidra" foren els últims versos de l'escriptor castellonenc Joan-Baptista Campos (a qui també hi trobareu en "Contes d'estiu" i el magnífic llibre de viatges "El regal de la mirada"), qui ens va deixar l'any 2013 després d'una llarga malaltia. Això es reflecteix en uns colpidors poemes que parlen del pas del temps i la fugacitat de la vida, però també la celebra. 

Per la seua banda, les "Coples del mosso lluït" són unes composicions creades pel Manuel Canalda i Llop en les quals rememora els paisatges de la seua infantesa i joventut. Nascut l'any 1920 a Tortosa, després de la Guerra Civil va marxar amb la seua família a Madrid, on hi va residir fins la seua mort, l'any 1986, però mai no va perdre el lligam amb les terres ebrenques. Així, l'enyor de la distància en una constant en aquesta obra, a la vegada que és un cant al paisatges i la gent tortosina. 

 

 Xavier Canalda, fill de Manuel Canalda, va presentar les "Coples del mosso lluït" a la Viladrich de Tortosa

Els poemaris premiats

Amb "On la sang", Ricard Garcia va ser premiat amb el Ciutat de Sagunt per un llibre que hi aborda els sentiments més extrems de la vida: l'amor, la mort, el goig o el dolor, emocions que fan que l'ésser humà prenga consciència d'estar viu. El poeta de Sant Llorenç d'Hortons, a l'Alt Penedès, hi assenyala que tots aquests sentiments són una part indissociable de l'individu, qui allotja una intensa lluita entre ells. El llibre ha rebut una gran acollida per la crítica, amb nombroses ressenyes i mencions, i també pel públic, fins el punt de comptar ja amb una segona edició. A això cal sumar una extensa gira de presentacions que ha acostat "On la sang" als lectors i lectores.

Ricard Garcia en la presentació a Martorell

També amb la primavera va arribar el Premi Vila de Puçol de Poesia, obtingut per Vicent Torres per "Les hores ermes". Dos anys després d'aquell "Celebració" (també premi, ara a Sagunt), l'escriptor picassentí apunta ara els camins de l'absència com a viaranys pels quals hi discorren uns versos dietaritzats en els quals el poeta reflexiona sobre els elements i les situacions quotidianes, i converteix les hores buides en matèria poètica.

 

 Picassent va acollir la presentació de "Les hores ermes"

Per la seua banda, el recuperat Vila d'Almassora va recaure en Manuel Roig Abad per "Meduses". El de la Vall d'Uixò és professor de música, i la música és un protagonista fonamental d'aquest poemari que tracta sobre els records de la infantesa, la banda de música del barri, els estius, i també, des dels ulls d'un infant, comprendre els miracles més grans.

 

Manuel Roig va portar "Meduses" a la Fira del Llibre de València

Una dècada de poemes

Arribat l'estiu les llibreries rebien "Elegia del pelegrí", una tria personal, com encertadament resa el subtítol, duta a terme per l'escriptor saguntí Antoni Gómez entre la seua obra poètica desplegada entre la dècada dels 90 i principis dels 2000, quan la seua bibliografia va girar cap altres gèneres, com ara la novel·la en "Maleïts entrepans". Així, aquest llibre és una antologia que recupera versos de cinc poemaris, acompanyats pel pròleg signat per Marc Granell. El temps transcorregut entre la primera publicació i l'actualitat possibiliten que se'ns presente com una nova obra que farà gaudir tant al lector ja coneixedor de la trajectòria d'Antoni Gómez com del qui descobreix ara la faceta lírica.

 

"Elegia del pelegrí" es va presentar a la Llibreria Fan Set de València

Poemes de la carn

"La carn vol carn". Amb Ausiàs March present, Anna Chover ha composat un potent poemari en el que explora l'erotisme i les textures del desig. "Carn de ficcions", estrenat en ple estiu, és l'estimulant debut literari de la professora d'Almàssera, la qual hi dibuixa un seguit d'escenes quotidianes plenes de llenguatge fotogràfic i referències musicals, amb les quals s'hi fila el viatge emocional d'una veu poètica que passa per diverses etapes d'un desig carnal no satisfet que estructura el llibre.

 Anna Chover va portar "Carn de ficcions" al Sopar de Lletres d'Onada (imatge de Canal 56)

Poemes de la terra

Mig any després, un 15 de desembre a gust de Nadal, l'Espai Onada de Benicarló va acollir la presentació de "Quaranta-nou poemes i un clavill", el segon llibre de Patrici Gil després del reeixit "Relats en vers". En la mateixa línia, el benicarlando crea poemes sobre l'entorn més immediat, la terra del Maestrat i dels Ports, la muntanya i la mar, i també de les seues gents, els seus carrers, però sense perdre de vista la denúncia, la reivindicació i el compromís, ni tampoc la poesia narradora d'experiències vitals amb més o menys humor.

Patrici Gil amb "Quaranta-nou poemes i un clavill" (Foto de La Calamanda)

Dos llibres ebrencs per tancar l'any

Ja sobre les campanades han aplegat a les prestatgeries dos poemaris sorgits des de les Terres de l'Ebre. "Bíbliques", presentat el passat 22 de desembre a Tortosa, és el nou llibre del reconegut arxiver, historiador i escriptor Jesús Massip i Fonollosa, qui amb 91 anys ens porta aquest testament espiritual en el qual l'obra del poeta es configura la dualitat entre l'arrelament i la transcendència, i d'ací, la dualitat entre la possibilitat o no d'una transcendència espiritual.

Per la seua banda, "Versos contra la violència" és una obra col·lectiva que sorgeix com a resposta als escenaris de violència que es van viure a les Terres de l'Ebre en la jornada de l'1 d'octubre. Una setmana després, desenes de poetes del territori van acudir a dos recitals que s'hi van celebrar a Roquetes i la Ràpita, uns actes tan potents com simbòlics que ara s'ha materialitzat en un llibre que s'estrenarà el pròxim 29 de desembre a Tortosa, la primera d'una llarga llista de presentacions públiques programades a les comarques ebrenques i a Barcelona.

No oblidem el teatre

Hem dedicat aquest repàs al prolífic gènere de la poesia, però no podem deixar de banda la dramatúrgia com la tercera pota, amb la narrativa, de la literatura de ficció per adults. De nou, Onada ha publicat l'obra guanyadora del Premi de Teatre Ciutat de Sagunt, un dels guardons de referència en les lletres valencianes. En aquesta ocasió havia recaigut en casa: Ismael Bereje és del Port de Sagunt, i amb "Stockholm" traça una complexa relació entre tres personatges: un segrestador i dues captives. El títol no fa referència a la capitual de Suècia, sinó a la síndrome.

 

Ismael Bereje va presentar el llibre a la Fira de València

El que ens espera l'any vinent

En un parell de mesos ja hi comptarem amb l'edició de les obres poètiques i teatrals guanyadores dels premis de Sagunt, Puçol i Almassora, el resultat de les quals es va fer públic el passat mes de novembre. El XXI Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol ha estat per l'escriptora catalana Montse Assens per "Bugada", mentre que el XIII Premi Antoni Matutano de Poesia Vila d'Almassora va ser per l'obra "L'efímer i l'etern" de Vicent Penya, l'autor dels relats "Insòlita memòria", guardonat a Sagunt. I precisament a la cita morvedrina, el XX Premi de Poesia Jaume Bri i Vidal ha estat per a Juan Carlos Elijas per "Tríptics dels déus absents". Mentre, el dramaturg Joan Ramon Gironès ha revalidat el Premi de Teatre Pepe Alba obtingut fa dos anys, ara amb "Porta'm al bosc", una punyent obra sobre l'assetjament escolar i la petjada que hi deixa.

 Lliurament dels Vila de Puçol 2017

Reunió del jurat dels Vila d'Almassora 2017

 Lliurament dels premis Ciutat de Sagunt 2017

No deixem Sagunt. En breu hi tindrem a les mans "Entre la pedra i el ferro", un volum col·lectiu de poesia en el que un bon grapat de poetes i poetesses han dedicat versos a la monumental ciutat (qui serà justament Capital de la Cultura Valenciana en aquest 2018). A través dels poemes hi descobrirem la rica història d'ibers, romans, àrabs i cristians, el nucli industrial del port i el nucli vell, l'horta i la mar. Una ambiciosa proposta per vestir Sagunt de versos.

Jesús Massip i Fonollosa presenta "Bíbliques" aquest divendres 22 de desembre

Aquest divendres 22 de desembre, l'Espai Sant Domènec de Tortosa acull, a partir de les 19 hores, la presentació de "Bíbliques", el nou llibre del reconegut arxiver, historiador i escriptor Jesús Massip i Fonollosa. L'acte comptarà amb la participació de l'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs i Carlos Vergés, autor de les il·lustracions del llibre. A més a més, hi haurà una lectura de poemes amb música a càrrec de Cinta Massip i Montse Castellà.

Preparant novetats: "Bíbliques" de Jesús Massip i Fonollosa

Bíbliques és el testament espiritual que ens llega Jesús Massip i Fonollosa, tot sabent que hi ha preguntes la resposta a les quals només és o pot ser el silenci. En l’obra del poeta es configura una dualitat: arrelament i transcendència. L’arrelament s’afirma, s’aferma i perviu. La transcendència és la contraposició entre vida i mort. Com a conseqüència d’aquesta contraposició, sorgeix l’existència d’una dualitat major: la possibilitat o no d’una transcendència espiritual. Ara és quan se’ns il·lumina més que mai un pensament que Jesús Massip, alguna vegada, ha confessat quan afirma i explica que ell és i se sent un “agnòstic cristià”. Sap, però, que aquesta fe, tot i que no entra en col·lisió amb la ciència, no pot negar, ni negarà, que hi ha preguntes de la raó que no tenen retorn ni resposta raonable. Només una fe possible. Amb límits i dificultats, però possible. Fer-ho perceptible, explicitar-ho i explicar-ho, mou, genera i justifica la seva obra poètica.

Jesús Massip Fonollosa (Roquetes, 1927) és arxiver, historiador i poeta català. Doctor en Dret, va dirigir el Museu-Arxiu Històric de Tortosa del 1960 al 1992 —del qual encara és director honorari—, on va realitzar una important tasca de catalogació amb la publicació de l’Inventari de l’Arxiu Històric de Tortosa (1995). Va ser professor i director de l’Escola d’Arts i Disseny de Tortosa (1971-1991), delegat del Patrimoni Historicoartístic de la zona de l’Ebre (1960-1980), i professor d’Història de l’Art i d’Història del Dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa (UNED) (1974-1983). Va ser fundador, amb Gerard Vergés, de la revista literària Geminis (1952-1962). És autor de poesia, entre d’altres, de Libro de ausencias (1954), Llibre d’hores (1989), Cendra vivent (2002) i La terra encesa (2011). El 1988 va rebre el Premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla. El 1991 va ser nomenat acadèmic corresponent per Tortosa de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi (Barcelona). El 2014 va obtenir el Premi Joan Martí i Miralles atorgat pel Col·legi d’Advocats de Tortosa. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi “en reconeixement a la seva dedicació a la cultura des dels anys més difícils”.

Es va presentar "Jesús Massip i Fonollosa. Resum biogràfic" a Tortosa

El Saló de Plens de l'Ajuntament de Tortosa va acollir passat divendresla presentació del llibre biogràfic "Jesús Massip i Fonollosa", a càrrec de Xavier Garcia. A més a més de l'autor i del biografiat, reconegut escriptor, arxiver i historiador ebrenc, també hi van ser presents el crític literari Àlex Broch i l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel.

 

Es presenta la biografia de l’arxiver i poeta Jesús Massip

Arxiver, historiador, poeta, doctor en Dret. Jesús Massip i Fonollosa (Roquetes, 1927) ha estat una de les personalitats de la cultura ebrenca al llarg de la segona meitat del segle XX i principis de l’actual, tot formant part d’una generació única junt a altres grans noms com Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill o Zoraida Burgos. Una generació que va haver de reconstruir la cultura al sud català després de la Guerra Civil, amb fites com la revista GEMINIS, de la qual Massip va ser fundador, l’any 1952.

Tota aquesta experiència —personal, professional i cultural— queda plasmada en la biografia que li ha dedicat Xavier Garcia, publicada per Onada Edicions i que es presenta al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tortosa aquest divendres 23 de maig, a partir de les 20 hores. L’acte comptarà amb la participació, a més del biògraf i el biografiat, del crític literari Àlex Broch, el periodista i historiador Josep Bayerri, el delegat de Cultura a les Terres de l’Ebre Ferran Bladé i l’alcalde de Tortosa Ferran Bel.

“Jesús Massip i Fonollosa. Resum biogràfic” s’estructura de manera cronològica, des de la infantesa i els anys d’estudis i aprenentatges al costat de poetes com Carles Riba i del teòleg Joan-Baptista Manyà fins a la seua tasca al capdavant de l’arxiu tortosí. A partir de la conversa entre Massip i Xavier Garcia, coneixem també la seua extensa bibliografia a camí entre la poesia (“Libro de ausencias”, “Llibre d’hores”, “Cendra vivent”, “La terra encesa”) i el llibre jurídic i historiogràfic (“La gestació del costums de Tortosa”, “Inventari de l’Arxiu Històric de Tortosa”, Edició crítica de Costums de Tortosa”, etc.). Una antologia de textos de Jesús Massip i un recull fotogràfic tanquen el volum.

Aquesta biografia de Jesús Massip forma part de la col·lecció Gent nostra, d’Onada Edicions, dedicada a les personalitats culturals de les Terres de l’Ebre i el Maestrat. S’ha publicat conjuntament amb la biografia del ceramista jesusenc Joan Panisello, els quals acompanyen els dos primers volums dedicats a Gerard Vergés i a Manuel Pérez Bonfill, aquest darrer també escrit per Xavier Garcia.

Es presenta a Tortosa la biografia de Jesús Massip

 

Aquest divendres 23 de maig, el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tortosa acull la presentació de la biografia de Jesús Massip i Fonollosa, recongut poeta, arxiver i historiador ebrenc. El llibre, a càrrec de Xavier Garcia, s'inclou en la col·lecció Gent Nostra, dedicada a les personalitats de la cultura de les nostres comarques.

L'acte començarà a partir de les 20 hores, i comptarà amb la presència del crític literari Àlex Broch, del periodista i historiador Josep Bayerri, del delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre Ferran Bladé, i de l'alcalde de Tortosa Ferran Bel, a més de l'autor i el biografiat.