"Evocant una amistat", la intervenció de Manel Alonso a l'homenatge de Joan-Baptista Campos

L'escriptor Manel Alonso va ser un dels participants a l'homenatge a l'escriptor Joan-Baptista Campos que el passat 11 d'abril s'hi va celebrar a Benicàssim. L'excusa era la presentació del seu poemari pòstum, "Temps de clepsidra", però va esdevindre una emotiva trobada on familiars, amics i companys de lletres de l'autor del Grau de Castelló van recordar la seua bonhomia i la seua literatura, plasmada en diversos llibres de versos i de viatges.

L'endemà, Alonso va publicar la seua intervenció al seu blog, Els papers de Can Perla. L'article, titulat "Evocant una amistat" narra com va nàixer una relació professional, allà als inicis del segle, basada en els llibres que acabaria esdevenint una bona amistat. "Joan fou un home de tracte amable, educat, culte, sensible, bon conversador, i a més tenia el do de saber seduir el seu interlocutor quan narrava alguna de les seues experiències com a metge del SAMU o com a viatjant", hi expressa de Campos. Rememora com a finals de la tardor de 2010 es va assabentar la malaltia que li costà la vida al poeta castelloner, i com aquells mesos es van entrecreuar poemes entre les publicacions de La garfa dels dies, el blog de Joan-Baptista Campos.

Joan és el gran poeta valencià del viatge, però també el poeta que per raons professionals més s’ha trobat cara a cara amb la mort, amb les febleses del cos i de l’ànima humana. Joan fou un gran apassionat de la literatura. Un home que estimava profundament la seua família, les seues ciutats, Castelló, Benicàssim, el seu país. Un home amb una gran curiositat intel·lectual, que en els diversos paisatges que va recórrer buscava l’ànima dels éssers humans que l’habitaven.

Podeu llegir el text sencer tot clicant ací.

Foto: Els papers de Can Perla

Joan-Baptista Campos serà homenatjat a Benicàssim, amb la presentació del seu poemari pòstum

El pròxim dijous 11 d'abril viurem una jornada molt especial amb la presentació de "Temps de clepsidra", el poemari pòstum de Joan-Baptista Campos. Serà a l'Espai Cultural de la Mar Vil·la Ana, a Benicàssim, a partir de les 19.30 hores, amb la participació de la filla de l'autor, Eva Albert, el regidor de Cultura benicassut Javier Alonso, els escriptors Vicent Jaume Almela i Manel Alonso, el crític literari i prologuista Josep San Abdón i l'editor Ramon París. L'acte no només serà una presentació literària, sinó que busca esdevindre un homenatge a un literat vital i viatger.

"Temps de clepsidra" són versos que Campos escriu mentre pateix la fatal malaltia, i en ells el poeta hi desprèn la lluita contrarrellotge que s'albira amb un final marcat per la caiguda de l'aigua de la clepsidra del títol. Ací, el temps és tràgic pel seu caràcter imparable i que pot acabar en qualsevol moment, però també és imparable la natura i el cicle vital. Un altre tema és la mirada, recurrent en la poesia de l'escriptor del Grau. Aquest llibre està ple de mirades, d’ulls que miren, de rostres, d’espills on es reflecteixen els rostres.

2017, un any de llibres - La poesia i el teatre

El gènere poètic va aplegar, en aquest 2017 a punt d'acabar, a la cinquantena de títols entre les dues col·leccions líriques, Poesia (en català) i Alamar (en altres llengües). Aquest mig centenar de poemaris acumulats palesa la importància que té el vers en el catàleg d'Onada. I també respon a les dues ànimes de l'editorial: hi hem comptat amb autors i autores lligats al nostre territori més immediat, això és, el Maestrat i les Terres de l'Ebre, i també hem comptat amb escriptors i escriptores del nord i del sud de la nostra llengua. Uns i altres han demostrat que la poesia és seguida i celebrada, i també és necessària pel esculpir les experiències vitals, gaudir d'allò més bell i denunciar les injustícies. 

Dos poemaris pòstums

L'any va arrencar amb dues propostes molt especials. Des de circumstàncies ben diferents, va coincidir el llançament d'un parell de publicacions pòstumes. "Temps de clepsidra" foren els últims versos de l'escriptor castellonenc Joan-Baptista Campos (a qui també hi trobareu en "Contes d'estiu" i el magnífic llibre de viatges "El regal de la mirada"), qui ens va deixar l'any 2013 després d'una llarga malaltia. Això es reflecteix en uns colpidors poemes que parlen del pas del temps i la fugacitat de la vida, però també la celebra. 

Per la seua banda, les "Coples del mosso lluït" són unes composicions creades pel Manuel Canalda i Llop en les quals rememora els paisatges de la seua infantesa i joventut. Nascut l'any 1920 a Tortosa, després de la Guerra Civil va marxar amb la seua família a Madrid, on hi va residir fins la seua mort, l'any 1986, però mai no va perdre el lligam amb les terres ebrenques. Així, l'enyor de la distància en una constant en aquesta obra, a la vegada que és un cant al paisatges i la gent tortosina. 

 

 Xavier Canalda, fill de Manuel Canalda, va presentar les "Coples del mosso lluït" a la Viladrich de Tortosa

Els poemaris premiats

Amb "On la sang", Ricard Garcia va ser premiat amb el Ciutat de Sagunt per un llibre que hi aborda els sentiments més extrems de la vida: l'amor, la mort, el goig o el dolor, emocions que fan que l'ésser humà prenga consciència d'estar viu. El poeta de Sant Llorenç d'Hortons, a l'Alt Penedès, hi assenyala que tots aquests sentiments són una part indissociable de l'individu, qui allotja una intensa lluita entre ells. El llibre ha rebut una gran acollida per la crítica, amb nombroses ressenyes i mencions, i també pel públic, fins el punt de comptar ja amb una segona edició. A això cal sumar una extensa gira de presentacions que ha acostat "On la sang" als lectors i lectores.

Ricard Garcia en la presentació a Martorell

També amb la primavera va arribar el Premi Vila de Puçol de Poesia, obtingut per Vicent Torres per "Les hores ermes". Dos anys després d'aquell "Celebració" (també premi, ara a Sagunt), l'escriptor picassentí apunta ara els camins de l'absència com a viaranys pels quals hi discorren uns versos dietaritzats en els quals el poeta reflexiona sobre els elements i les situacions quotidianes, i converteix les hores buides en matèria poètica.

 

 Picassent va acollir la presentació de "Les hores ermes"

Per la seua banda, el recuperat Vila d'Almassora va recaure en Manuel Roig Abad per "Meduses". El de la Vall d'Uixò és professor de música, i la música és un protagonista fonamental d'aquest poemari que tracta sobre els records de la infantesa, la banda de música del barri, els estius, i també, des dels ulls d'un infant, comprendre els miracles més grans.

 

Manuel Roig va portar "Meduses" a la Fira del Llibre de València

Una dècada de poemes

Arribat l'estiu les llibreries rebien "Elegia del pelegrí", una tria personal, com encertadament resa el subtítol, duta a terme per l'escriptor saguntí Antoni Gómez entre la seua obra poètica desplegada entre la dècada dels 90 i principis dels 2000, quan la seua bibliografia va girar cap altres gèneres, com ara la novel·la en "Maleïts entrepans". Així, aquest llibre és una antologia que recupera versos de cinc poemaris, acompanyats pel pròleg signat per Marc Granell. El temps transcorregut entre la primera publicació i l'actualitat possibiliten que se'ns presente com una nova obra que farà gaudir tant al lector ja coneixedor de la trajectòria d'Antoni Gómez com del qui descobreix ara la faceta lírica.

 

"Elegia del pelegrí" es va presentar a la Llibreria Fan Set de València

Poemes de la carn

"La carn vol carn". Amb Ausiàs March present, Anna Chover ha composat un potent poemari en el que explora l'erotisme i les textures del desig. "Carn de ficcions", estrenat en ple estiu, és l'estimulant debut literari de la professora d'Almàssera, la qual hi dibuixa un seguit d'escenes quotidianes plenes de llenguatge fotogràfic i referències musicals, amb les quals s'hi fila el viatge emocional d'una veu poètica que passa per diverses etapes d'un desig carnal no satisfet que estructura el llibre.

 Anna Chover va portar "Carn de ficcions" al Sopar de Lletres d'Onada (imatge de Canal 56)

Poemes de la terra

Mig any després, un 15 de desembre a gust de Nadal, l'Espai Onada de Benicarló va acollir la presentació de "Quaranta-nou poemes i un clavill", el segon llibre de Patrici Gil després del reeixit "Relats en vers". En la mateixa línia, el benicarlando crea poemes sobre l'entorn més immediat, la terra del Maestrat i dels Ports, la muntanya i la mar, i també de les seues gents, els seus carrers, però sense perdre de vista la denúncia, la reivindicació i el compromís, ni tampoc la poesia narradora d'experiències vitals amb més o menys humor.

Patrici Gil amb "Quaranta-nou poemes i un clavill" (Foto de La Calamanda)

Dos llibres ebrencs per tancar l'any

Ja sobre les campanades han aplegat a les prestatgeries dos poemaris sorgits des de les Terres de l'Ebre. "Bíbliques", presentat el passat 22 de desembre a Tortosa, és el nou llibre del reconegut arxiver, historiador i escriptor Jesús Massip i Fonollosa, qui amb 91 anys ens porta aquest testament espiritual en el qual l'obra del poeta es configura la dualitat entre l'arrelament i la transcendència, i d'ací, la dualitat entre la possibilitat o no d'una transcendència espiritual.

Per la seua banda, "Versos contra la violència" és una obra col·lectiva que sorgeix com a resposta als escenaris de violència que es van viure a les Terres de l'Ebre en la jornada de l'1 d'octubre. Una setmana després, desenes de poetes del territori van acudir a dos recitals que s'hi van celebrar a Roquetes i la Ràpita, uns actes tan potents com simbòlics que ara s'ha materialitzat en un llibre que s'estrenarà el pròxim 29 de desembre a Tortosa, la primera d'una llarga llista de presentacions públiques programades a les comarques ebrenques i a Barcelona.

No oblidem el teatre

Hem dedicat aquest repàs al prolífic gènere de la poesia, però no podem deixar de banda la dramatúrgia com la tercera pota, amb la narrativa, de la literatura de ficció per adults. De nou, Onada ha publicat l'obra guanyadora del Premi de Teatre Ciutat de Sagunt, un dels guardons de referència en les lletres valencianes. En aquesta ocasió havia recaigut en casa: Ismael Bereje és del Port de Sagunt, i amb "Stockholm" traça una complexa relació entre tres personatges: un segrestador i dues captives. El títol no fa referència a la capitual de Suècia, sinó a la síndrome.

 

Ismael Bereje va presentar el llibre a la Fira de València

El que ens espera l'any vinent

En un parell de mesos ja hi comptarem amb l'edició de les obres poètiques i teatrals guanyadores dels premis de Sagunt, Puçol i Almassora, el resultat de les quals es va fer públic el passat mes de novembre. El XXI Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol ha estat per l'escriptora catalana Montse Assens per "Bugada", mentre que el XIII Premi Antoni Matutano de Poesia Vila d'Almassora va ser per l'obra "L'efímer i l'etern" de Vicent Penya, l'autor dels relats "Insòlita memòria", guardonat a Sagunt. I precisament a la cita morvedrina, el XX Premi de Poesia Jaume Bri i Vidal ha estat per a Juan Carlos Elijas per "Tríptics dels déus absents". Mentre, el dramaturg Joan Ramon Gironès ha revalidat el Premi de Teatre Pepe Alba obtingut fa dos anys, ara amb "Porta'm al bosc", una punyent obra sobre l'assetjament escolar i la petjada que hi deixa.

 Lliurament dels Vila de Puçol 2017

Reunió del jurat dels Vila d'Almassora 2017

 Lliurament dels premis Ciutat de Sagunt 2017

No deixem Sagunt. En breu hi tindrem a les mans "Entre la pedra i el ferro", un volum col·lectiu de poesia en el que un bon grapat de poetes i poetesses han dedicat versos a la monumental ciutat (qui serà justament Capital de la Cultura Valenciana en aquest 2018). A través dels poemes hi descobrirem la rica història d'ibers, romans, àrabs i cristians, el nucli industrial del port i el nucli vell, l'horta i la mar. Una ambiciosa proposta per vestir Sagunt de versos.

"Silenci romput". Manel Alonso parla de "Temps de clepsidra", el poemari pòstum de Joan-Baptista Campos

L'escriptor castellonenc Joan-Baptista Campos ens va deixar al març de l'any 2013, però la seua obra continua ben viva, i de fet, entre les novetats de la col·lecció Poesia que veuran la llum pròximament hi ha "Temps de clepsidra", un poemari pòstum, escrit per un Campos ja afectat per la fatal malaltia. És per això que "el pas del temps marca a foc cadascun dels poemes. Cada dia que passa és un pas menys cap a un final que es va endevinant més clar i més pròxim". Són paraules del crític Manel Alonso, qui ha publicat una ressenya prèvia al Diari La Veu.

En l'article, titulat "Silenci romput", el de Puçol recorda la figura del poeta que era metge d'urgències i que, a part del gènere líric, va excel·lir en la literatura de viatges a partir de les seues pròpies experiències com a viatger. També recorda que Campos li va confessar que alguns dels poemes que formen "Temps de clepsidra" tenien la intenció de ser "un dietari de la malaltia en vers".

En una de les darreres proses poètiques que apareixen en 'Temps de clepsidra', Joan-Baptista ens parla d’un pit-roig que li porta en el bec una flor d’hivern. Aquella vesprada freda a la porta de l’església de Sant Pere Apòstol del Grau vaig tindre la sensació que un pit-roig sobrevolava els nostres caps, m’agrada pensar que és el mateix ocell que es passeja cada dia pel terrat de casa mentre escric. És el record d’un poeta que estimà intensament la poesia, que per a ell era sinònim de vida.

Podeu llegir l'article de Manel Alonso sencer tot clicant ací.

Preparant novetats: "Temps de clepsidra" de Joan-Baptista Campos

El temps és el protagonista principal de "Temps de clepsidra", un recull de poemes o, millor dit, la lluita contra aquest temps que s’albira amb un final marcat per la caiguda de l’aigua o de l’arena en aquesta clepsidra que dóna títol al poemari. El temps hi apareix com a element tràgic perquè és imparable i pot acabar en qualsevol moment, alhora que és representat sovint per una natura que segueix imparable el seu cicle vital. Un altre element que pren força és la mirada, un dels temes preferits de Joan-Baptista Campos. "Temps de clepsidra", poemari pòstum, està ple de mirades, d’ulls que miren, de rostres, d’espills on es reflecteixen els rostres. 

Joan-Baptista Campos (El Grau de Castelló, 1961 – Benicàssim, 2013). Fou metge d’urgències, escriptor i viatger. Com a poeta fou guardonat amb premis com el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó (2000), el Màrius Torres de Lleida (2002), l’Ibn Hazn de Xàtiva (2002) o el Manel Garcia Grau de Castelló de la Plana (2008). Publicà els poemaris: Encenalls de la memòria (1997), Illes (1999), La Sang (2001), Istanbul (2001), Quadern de l’Índia (2001), Pavelló d’Orient (2003), Ciutat Remor (2003), Aquesta estranya quietud (2005), Jardí clos (2008). Alguns dels seus poemes formen part del llibre de didàctica de la poesia Racó de Poesia (2003), de Xàtiva en la literatura (2008) i de For Sale o 50 veus de la terra (2010). Com a narrador, publicà El cadàver (Premi Alambor de Contes, 2000), el recull Contes d’estiu (Premi de Narrativa Alambor, 2002) i Històries naturals (Premi de Narrativa Curta Josep Pascual Tirado de Castelló de 2009). Féu incursions en la literatura de viatges amb El món en dotze postals (Premi de Narrativa Catalana de Sant Just Desvern, 2008), Far West: final de trajecte (Premi de Literatura de Viatges Vila de Lloret, 2010) i El regal en la mirada (2011).

De viatge amb Onada: el Perú segons "El regal en la mirada" de Joan-Baptista Campos

Fa poc menys de dos anys i mig ens deixava Joan-Baptista Campos, metge de professió i escriptor de vocació, un dels noms propis de la literatura castellonenca contemporània que havia excel·lit principalment en dos gèneres: la poesia i la literatura de viatges, "ell és el poeta valencià del viatge, títols com ara "Istambul" o "Quadern de l’Índia" així ho corroboren", escrivia Manel Alonso. A l'estiu del 2011 publicava a Onada "El regal de la mirada", un llibre de viatges-dietari sobre la seua estada a Perú durant tres setmanes, en les quals va recórrer el país armat amb un quadern on hi recollia les seues impressions de tot allò que hi veia, sentia, tastava i percebia, de qui es trobava i de què s'hi parlava, unes sensacions que s'entrecreuaven amb els records i els apunts d'un autor que s'ha informat abans d'emprendre l'aventura.

Descobrint un país
El periple peruà de Campos se'ns presenta a mig camí entre el recorregut turístic planificat i el viatge obert a la sorpresa, tant positiva com negativa, el que ens duu a una dicotomia entre allò més conegut, les postals de l'indret, i allò desconegut. El viatge s’enceta i fineix a la capital, Lima, però el camí recórre Arequipa, “la ciutat blanca” i Cusco, “el melic del món”. El llac Titicaca, la selva amazònica i les serralades andines amb l’impressionant Machu Picchu, també s’incorporen a la travessia.

Allà on va, acompanyat de la seua companya, l’autor descriu els ambients, els sabors i els olors. Xerra amb nombrosos peruans i peruanes, que ens ajuden a comprendre el país més enllà dels tòpics de les guies de viatge. Així, coneixem a Rosa, una mestra-conductora de turistes, a Gladys, una xiqueta que es guanya la vida ballant al carrer, o a Tito, l’encarregat de dur els visitants estrangers a la selva, al cor de les tenebres conradià. 

Se’ns presenta doncs, un Perú divers, l'actual i el de sempre. Mentre a Lima estan immersos en campanya electoral, a l’interior rural del país sobreviuen al dia a dia. La història és ben present: l’herència dels inques perviu tot i la colonització espanyola, la qual s’entresmescla amb les cultures quítxua, aimara, taquiles, uros i tantes altres. Combina les grans dades que cal saber sobre el país andí, contínues contextualitzacions i ampliacions d’història, cultura, societat i política, amb la història personal de dos turistes valencians que tant pateixen de soroche, el mal d’altura, a la Vall del Colca, com es deceben quan no aconsegueixen fotografiar cap animaló a la Cruz del Cóndor. Per damunt de tot, l’interés i la curiositat per viure un viatge únic, a la manera de l’Ítaca de Kavafis.

Ha mort l'escriptor Joan-Baptista Campos

Des d'Onada Edicions volem mostrar el nostre dol i el nostre record per Joan-Baptista Campos Cruañes, metge i poeta castellonenc que ens va deixar ahir al vespre, als 51 anys, a causa d'una llarga malaltia, la qual no l'havia impedit continuar visquent i gaudint la literatura fins al darrer moment.

Campos, nascut al Grau de Castelló, deixa com a llegat una extensa i rica obra literària, composada de poemaris, llibres de contes i llibres de viatges, com els que hem tingut la sort de treballar-hi amb ell en tots aquests anys, d'ençà aquell "Contes d'estiu", al 2004, i més tard, al 2011, amb "El regal en la mirada".

Com a homenatge, dos textos, un de la seua literatura de viatges, i l'altre, una de les seues darreres composicions, inclosa dins del llibre "Ponts suspensius…", del col·lectiu d'El Pont, entitat cultural i literària a la qual hi pertanyia en Joan-Baptista. El Pont ha penjat aquest emotiu article a la seua pàgina. També Manel Alonso li ha dedicat un article al Diari Gran.

De vegades, la compassió i la culpa passen de llarg

sobre la vida i la desmemòria apareix al brancal de casa

i enllà contempla la cal i els geranis marcits.

El dia és clar i els núvols alts.

Res és el que sembla. "Ponts suspensius…"

Em pregunte per què he tornat a sortir de casa. Sobre el paper transparent del viatge, potser busque rostres nous, mirades i olors mai no païdes, sensacions que em retroben d’una altra manera amb la vida. Viatge amb els ulls ben oberts, amb la il·lusió de trobar éssers potser tan humans com jo, amb els seus guanys, amb les seues ruïnes i enderrocs… També m’agradaria poder trobar algun tresor amagat a les valls ocultes, o entre les fondalades verdes dels Andes. M’agradaria trobar una orquídia salvatge que em saludara a l’alba, una flor que em poguera endur com a penyora, i que em fera somniar encara…

"El regal en la mirada"

El Pont hi va estar a la Fira del Llibre de Castelló

Diversos autors i autores del col·lectiu El Pont van estar presents a la Fira del Llibre de Castelló, on hi van presentar algunes novetats literàries sorgides a les comarques de la Plana, com és el cas de "El regal en la mirada" de Joan-Baptista Campos, "El magma silenciós" de Vicent Pallarés o "Set narracions curtes per a una setmana llarga" de Joan Andrés Sorribes.

Molts d'ells i elles, a més a més, han format part del recull de relats "Un pont sobre el meridià", el primer llibre recopilatori d'El Pont Cooperativa de Lletres.

"El regal en la mirada", a l'Oficina de Català de Calonge

El relat de viatges de l'escriptor castellonec Joan-Baptista Campos ha estat inclòs en la llista de propostes per al Sant Jordi 2012 des de l'Oficina de Català de Calonge (Baix Empordà), amb el següent text:

Aquest llibre és el resultat d’un viatge fascinant al Perú, el país dels inques. L’autor ens proposa una mirada a una cultura antiquíssima, plena de matisos i de savieses.

"No debades, havia mamprès el viatge, perquè volia escriure un llibre" Josep Sanabdón entrevista Joan-Bta Campos

Josep Sanabdón ha conversat amb Joan-Baptista Campos al voltant de la vessant literària del viatge, un gènere en el qual s'emmarca el darrer llibre de l'escriptor castellonenc, que ha publicat aquesta tardor "El regal en la mirada", un recorregut pel Perú més conegut i desconegut.

D'aquesta manera, Campos exposa com es va preparar a consciència abans de creuar l'Atlàntic: "En efecte, aquest va ser un viatge organitzat. Un viatge que vaig organitzar després de molt de temps de treball. És cert que vaig fullejar guies turístiques, algunes agències de viatge, i vaig fer hores en alguna biblioteca pública. Vaig llegir llibres sobre la conquista del Perú, vaig llegir autors locals, novel·listes i poetes, historiadors... I, finalment, em vaig decidir a traçar un itinerari sobre un mapa."

La tria d'un país com Perú no va ser aleatòria, ans al contrari, el del Grau apunta que ja va viatjar als Andes amb el clar objectiu de deixar reflectit aquestes tres setmanes americanes en el paper, i de fet, prenia notes sobre el terreny i les passava a net cada nit. Això possibilita que la mirada de Campos siga la més fidel a la seua mirada original, sense passar pel sedàs del temps i l'espai.

Viatjar

"L’experiència de la selva va pagar molt la pena. És un món caòtic, angoixant, misteriós. Una vegada li vaig escoltar dir a Miguel de la Quadra Salcedo, un aventurer impenitent, que el lloc més inhòspit per a viure, la destinació més cruel que havia visitat era la selva. L’angoixa existencial, la sensació de petitesa va rondinar el meu cap durant aquelles nits a la selva.
Un dia vaig visitar el Llac de las tres Chimbadas, però no em vaig perdre, perquè jo no havia anat a buscar el Dr. Livingston. Una nit vaig tindre un malson. Se’m va aparèixer a l’habitació l’esperit de Joseph Conrad, però jo no era Marlow. El coronel Kurtz estava assegut al brancal de la porta, mentre sonava allò de This is the End... . Em va fer sentir molta paüra."

A banda d'altres temes concrets recollits a "El regal en la mirada", Campos i Sanabdón parlen del fet viatger, que cal separar del fet turístic. L'autor apunta que el primer és el que sap quan surt, però no quan torna, i tot i que això no ocòrre amb el seu cas, sí que hi cerca la visió "viatgera": "Per a mi, però, la diferència rau en la mirada. No m’interessa la mirada del turista, i encara que al llarg del llibre hi ha passatges on la critique, no deixe de respectar-la, però ja et dic que no m’interessa."

L'entrevista sencera es pot llegir tot clicant ací a 3x4.info o ací per al bloc de Josep Sanabdón.

Presentació

"El regal en la mirada" es va presentar propassat 2 de desembre a Castelló de la Plana, en una Babel plena de gom a gom. El propi autor ha reflexionat al voltant d'aquest acte en el seu bloc personal i literari, "La garfa dels dies", en un article que es pot llegir tot clicant ací.

Al Perú, de viatge. "El regal en la mirada" ressenyat per Vicent Usó

L'autor de "La mà de ningú" ha parlat del nou llibre del castellonenc Joan-Baptista Campos, un relat de viatges que explora els racons més coneguts i desconeguts del Perú, al llarg d'un recorregut de tres setmanes pel país andí.

Vicent Usó destaca la capacitat de Campos per donar una volta al gènere i abastir el projecte des de la senzillesa del turista que duu el trajecte programat abans d'arribar-hi, per contra, "hi trobem un dietari bastit a partir d'una mirada senzilla, atenta als detalls, receptiva a la diversitat de punts de vista que cada viatge comporta. I una prosa clara, solvent, que ajuda a crear complicitats amb el lector", destaca l'escriptor vila-realenc. De fet, l'ús de la llengua és clau per descriure de forma planera el que l'autor de "El regal en la mirada" s'hi troba al seu camí i les experiències amb les diverses persones que hi van apareixen.

"Lima, Arequipa, Machu Pichu..., Campos organitza el llibre per jornades i ens va explicant les visites de cada dia, però també les seues impressions personals, i intenta entendre i fer-nos entendre als lectors com és la gent amb què es troba, quina és la seua manera de viure i fins i tot d'entendre el món. Això, amb quatre pinzellades, és clar, que un viatge d'aquesta mena no dóna per a aprofundir en excés."

La ressenya sencera es pot llegir al bloc de Vicent Usó, "El rastre de Clarisse", o a la pàgina institucional de Vila-real.

"El regal en la mirada": el Perú d'ara i sempre a ulls de Joan-Baptista Campos

Els relats de viatges són un dels subgèneres de la novel·la més populars i coneguts des de fa segles, com ara les vivències escrites de Marco Polo a la Xina. En la literatura valenciana i en valencià, per contra, no ha estat tan reeixit com poden ser els contes o la novel·la eròtica, per mencionar-ne dos exemples amb certa tradició en llengua pròpia.

Per sort, en els darrers temps, la literatura viatgera valenciana ha reviscolat. Toni Mollà va guanyar el Ciutat de València amb les experiències de la seua estada a San Francisco i Califòrnia, a les portes de l’elecció de Barack Obama. Va publicar-lo l’any passat, tot coincidint amb la visió d’Emili Piera sobre el Camí de Sant Jaume i els pelegrins compostel·lans.

Aquesta versió en paper de “Valencians pel món” s’ha ampliat amb la publicació, passat setembre, de “El regal en la mirada”, el viatge del castellonenc Joan Baptista Campos pel Perú, editat per Onada. Al llarg de tres setmanes d’octubre, Campos recòrre aquest país armat amb un quadern, on apunta les seues impressions del que veu, escolta, tasta i percep, unes impressions que s’entrecreuen amb les pròpies experiències i apunts de l’autor.

Descobrint un país

Com a turista europeu, Campos passeja pels indrets més coneguts, i a la vegada desconeguts, del Perú. El viatge s’enceta i fineix a la capital, Lima, però el camí recórre Arequipa, “la ciutat blanca” i Cusco, “el melic del món”. El llac Titicaca, la selva amaçònica i les serralades andines amb l’impressionant Machu Picchu, també s’incorporen a la travessia. Una travessia ben planificada d’abans de sortir de casa, però que ens ensenya que tot i les preparacions, sempre hi ha un espai per a dur-se sorpreses, positives i negatives.

Allà on va, acompanyat de la seua companya, l’autor descriu els ambients, els sabors i els olors. Xerra amb nombrosos peruans i peruanes, que ens ajuden a comprendre el país més enllà dels tòpics de les guies de viatge. Així, coneixem a Rosa, una mestra-conductora de turistes, a Gladys, una xiqueta que es guanya la vida ballant al carrer, o a Tito, l’encarregat de dur els visitants estrangers a la selva, al cor de les tenebres conradià.

Se’ns presenta doncs, un Perú divers. Mentre a Lima estan immersos en campanya electoral, a l’interior rural del país sobreviuen al dia a dia. La història és ben present: l’herència dels inques perviu tot i la colonització espanyola, la qual s’entresmescla amb les cultures quítxua, aimara, taquiles, uros i tantes altres. Les contínues contextualitzacions i ampliacions d’història, cultura, societat i política que fa Joan Baptista Campos al llarg del llibre contribuixen a no perdre’s i a que el lector tinga una visió global del Perú actual i de sempre.

Patir de soroche

“El regal en la mirada”, tot continuant les normes dels relats de viatges, combina les grans dades que cal saber sobre el país andí, amb la història personal de dos turistes valencians que tant pateixen de soroche, el mal d’altura, a la Vall del Colca, com es deceben quan no aconsegueixen fotografiar cap animaló a la Cruz del Cóndor. Per damunt de tot, l’interés i la curiositat per viure un viatge únic, a la manera de l’Ítaca de Kavafis.

No és el primer relat de viatges de Joan Baptista Campos (Grau de Castelló, 1961). Fa dos anys va fer una primera incursió amb “El món en dotze relats”, on ens portava per L’Havana, Praga o el Carib, entre d’altres, unes postals que li van valdre el Premi de Narrativa Catalana Sant Just Desvern. Ara, amb “El regal en la mirada”, mostra de nou que és tan bon escriptor com viatger.

Diversos autors d'El Pont realitzaran una lectura a la Vall d'Uixò

Demà dijous, a les 18 hores, a la Plaça del Parc de la Vall d'Uixò (Plana Baixa), diversos autors i autores de la Cooperativa de Lletres El Pont faran una lectura de proses i de versos, dins de les activitats que es duen a terme en el carrer per part del grup local del moviment ciutadà "15-M".

Hi participen escriptors i escriptores com ara Joan Andrés Sorribes ("Set narracions curtes per a una setmana llarga"), Joan B. Campos ("Contes d'estiu"), Joan Pla, Vicent Almela, Isabel Marín, Nel·lo Navarro, Josep Abad o Manel Pitarch.