L'emblemàtic indret del Mirador d'Ontinyent ha servit d'escenari per a l'entrevista que Àngel Cano ha fet a l'escriptor Raül Francés per a Vilaweb, arran de la publicació de "Simfonia per a set veus", el primer poemari de l'autor ontinyentí. Una conversa que, com el llibre, ha girat entorn dels versos, la filosofia i la música, "les tres passions" de Francés.
De fet, tant el títol com l'estructura del poemari marca la inspiració musical del llibre. Cada capítol és un grau, que comença i conclou en tònica, "vol dir que el poemari s’escriu a si mateixa. És un cicle, i cada
tonalitat està marcada per uns poemes determinats. Per exemple, en
dominant es pot parlar més de la filosofia o de la poesia, de com el
poeta escriu poesia. Per acabar, hi ha un crescendo final –la tònica que
havíem dit–, en què se citen les tres vessants de les quals beu el
poeta per a escriure el llibre: filosofia, música i el mateix gènere
poètic", apunta l'escriptor.
L'entrevista també recorre el difícil camí de la poesia com a gènere, més encara amb llibres com aquest, amb una forta càrrega referencial provinents de la filosofia i de la música. "La bona literatura és la que ens ha de suposar un repte", acorden entrevistador i entrevistat.
Pense que és un gènere diferent que està oblidat, i, si és poesia en valencià, encara més. Després, que es deixe seduir i portar per les paraules. La poesia és, com dic en alguna part del llibre, com aquella amant que et busca, que et vol seduir, però tu no t’hi deixes. I no parle de la poesia en particular, sinó de la lectura en general. Les persones s’han de deixar seduir pels llibres, tant si es tracta de poesia, de narrativa o del que siga. Com més lliges, més entens el món.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
