Els "Versos blancs" de Manel Joan Arinyó, vistos per Manel Alonso

Els "Versos blancs" són el segon recull de poemes de Manel Joan i Arinyó, publicat a finals de l'any 2012 i que recupera algunes de les seues creacions aparegudes a la dècada dels 80, en obres com "Crims" o "Retaule", i que posen de manifest el bon quefer de l'autor de Cullera en aquesta vessant literària, tot i ser més reconegut per la seua narrativa, definida com "un nou subgènere barreja del gore amb la sàtira, la ironia i l'humor més genuïnament valencià" en paraules de Manel Alonso, que així enceta la seua ressenya sobre el poemari.

Alonso apunta algunes de les característiques comunes a la trajectòria poètica que aborda "Versos blancs", com ara les imatges impactants, "la sal grossa, amb les dobles i triples lectures" o també la personalització d'elements com la lluna, la boira o la senyera.

L’escriptura per a Arinyó és un joc i, encara que ens puga semblar una ànima torturada que se submergix en un infern a la recerca d’imatges vidrioses de sang i líquids seminals, és el seu un infern fals, confeccionat com es fan els escenaris apocalíptics en el cinema per a subratllar el joc dialèctic que ens proposa i el missatge propi. Però no s’equivoquen, en Versos blancs Arinyó ens demostra que pot arribar a ser tan sorprenentment tendre com ho és en el poema In Illo tempore: «Verí sense antídot, / el coltell del teu adéu. / Ai!, primer amor: / exorcisme de poncella. / No hi haurà res de tan bell», o tan extremadament cruel i sarcàstic com en El degollament dels innocents: «Va ser al pic de la mitjanit, / decapitaren els infants / amb motoserres. / Queien els caps / i redolaven / pel pendent de l’infern / nostre de cada dia», un poema amb una gran càrrega narrativa que alhora és sintètic i contundent.

Podeu llegir la ressenya sencera de Manel Alonso tot clicant ací.

Tres obres d'Onada es presenten a la Mostra d'Entitats

Al matí de la Diada, l'Arc de Triomf de Barcelona hi va acollir una nova edició de la Mostra d'Entitats dels Països Catalans, que va comptar de nou amb una nodrida representació literària. Per part d'Onada s'hi van presentar tres títols: "Una història amb sol i ombres" de Josep Usó, "Versos blancs" de Manel Joan Arinyó (llegiu el seu darrer poema sobre la Via Catalana) i "Ningú no mor" de Joan Pinyol. Precisament, l'autor capelladí ens ha fet arribar algunes imatges de la seua signatura d'exemplars.

  

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"Un autor que mai no ens deixa indiferents". Manel Alonso ressenya "Versos blancs"

"Versos blancs" és el títol amb el qual Manel Joan Arinyó va arreplegar part de la seua producció poètica, allà per les voltes de novembre del passat any. Amb aquest poemari, el de Cullera recupera i mostra la seua vessant lírica, que ha quedat en un segon pla darrere la narrativa, on ha creat un estil ben característic amb llibres com "Fem un trio", "Cubaneta meua" o "L'atzucac del Perdedor".

Ara, un altre autor multidisciplinar, Manel Alonso, li ha dedicat una ressenya al Diari Gran. Tot per començar, fa una breu descripció d'Arinyó, que "ha sabut crear un nou subgènere barreja del gore amb la sàtira, la ironia i l’humor més genuïnament valencià". A continuació, s'hi fixa en la tria del títol, que considera "una altra provocació de l'autor" ateses les fonts i referents dels quals hi beu.

Al remat, "Versos blancs" extreu poemes de sis llibres, variats quant a vers, extensió i tema, però que tracen una panoràmica de la seua literatura poètica, on l'autor "ens demostra que pot arribar a ser tan sorprenentment tendre com ho és en el poema In Illo tempore: «Verí sense antídot, / el coltell del teu adéu. / Ai!, primer amor: / exorcisme de poncella. / No hi haurà res de tan bell», o tan extremadament cruel i sarcàstic com en El degollament dels innocents: «Va ser al pic de la mitjanit, / decapitaren els infants / amb motoserres. / Queien els caps / i redolaven / pel pendent de l’infern / nostre de cada dia»".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací. 

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"Patriotisme, compromís i lirisme". Ressenya del poemari Versos blancs

Manel Joan i Arinyó és un dels autors valencians més destacats de les darreres dècades. Però, tot i que en els últims anys ha abundat en el camp narratiu ("L'atzucac del perdedor", "Fem un trio"), allà pels anys 80 sovintejava el gènere poètic. D'aquella època són poemaris com "Crims", "Terra", "Panteons de marbre", "Bateguen els desigs", "Terra" o "Retaule", els quals van ser antologats a finals del 2012 en el volum "Versos blancs".

I precisament, "Versos blancs" ha estat la darrera ressenya que ha publicat el crític Josep San Abdón, on fa un recorregut per l'amplitud de temes i registres que abasta el recull arinyonià: "Potser per l’impacte que va causar aquella temàtica l’autor ha arrossegat sempre un determinat clixé respecte a la seua obra poètica, que ara es pot trencar amb la publicació d’aquests Versos blancs, que demostren que la seua poesia tenia molts més registres."

Com apunta San Abdón, al llibre parla de la poesia com a via d'escapament, parla dels símbols nostrats (País, Llengua, Senyera), parla d'amor i tendresa, de (desig de) llibertats. La crítica literària de Josep Sanabdón es pot llegir al seu bloc o al web 3x4.info.

#jollegeixo Manel Joan i Arinyó - Dia de la Poesia Catalana en Internet

III Dia de la Poesia Catalana en Internet

La tercera proposta poètica arriba des de la Ribera. Manel Joan Arinyó ha estat un dels autors valencians més destacats en les darreres dècades, amb obres que abasten tant la narrativa com la poesia. En aquest darrer gènere, passat novembre es va publicar la seua antologia "Versos blancs", a la qual hi pertany la composició que hem triat. Quant a altres obres, no podem estar sense assenyalar el duet d'històries metaliteràries de "Fem un trio" i "L'atzucac del perdedor", així com "Cubaneta meua", escrita junt Xesco Guillem.

Lluna Plena no ha pogut…

Lluna Plena no ha pogut suportar
el Ponent i s’ha tirat de cap al mar.
Hem anat a rescatar-la
amb xarxes d’estels
a bord de vaixells de vidre
moguts per rems de corall,
però no ho hem aconseguit.
Els taurons, escortats pels reigs,
l’havien atrapada
amb males arts
i la conduïen desconsolada
cap als forats abissals.
Hem esdevingut orfes, germans!
Hem esdevingut orfes!

L'obra de Manel Joan i Arinyó a les seues "Homílies"

Les "Homílies d'Arinyó" és el bloc estrenat fa unes setmanes per Manel Joan i Arinyó, un espai carregat com ell mateix apunta de "sermons profètics, exaltats i llunàtics": especialment articles i fragments de la seua obra literària, marcats pel particular i característic estil de l'escriptor de Cullera.

En les últimes entrades d'aquestos "sermons", Arinyó ha penjat parts d'alguns dels llibres que ha publicat amb Onada. Així doncs, de "Cubaneta meua", escrita junt Xesco Guillem, podem fer un tast del capítol 28:

Talment la realitat cubana actual, marcada a foc i ferro per les urpes del període dit especial, l’amor entre Joan i Graciela també havia nascut en circumstàncies excepcionals. A ell, que travessava el moment més baix de la seua existència, el movia una necessitat imperiosa d’afecte i de sexe. Ella, abandonada traïdorament per Felipe, era així mateix víctima, sense saber-ho, de la desmoralització col.lectiva del seu poble, sumit en la misèria, l’exili desesperat, el jineterisme i la picaresca. Joan va ser un miratge en la seua vida. Representava la riquesa, el redreçament econòmic del país, la vitamina C per a la joventut. Aleshores, disciplinada fins a la medul·la, va acatar la triple missió, transcendentalíssima per al futur de Cuba, que li encarregà el Líder Màxim.

Continua tot clicant ací.

D'una altra narrativa, "Fem un trio. El fascinant món de la ploma", hi podem gaudir del pròleg i el primer capítol.

Maleïda primera frase! Qui m’ho havia de dir! Amb trenta llibres publicats i dos o tres d’inèdits, fa més d’un mes que els nervis em devoren perquè no se m’ocorre la frase per trencar el gel i començar amb bon peu aquest original. Si açò ho llegeix un escriptor –coses més rares passen-, sabrà de seguida a què em referisc. La resta de mortals també deu haver sentit parlar del tema: la primera frase, el primer paràgraf, el to que agafa l’obra des del començament i que t’empeny a tirar-la endavant d’una manera i no d’una altra.

Continua tot clicant ací.

I a hores d'ara, el darrer a incorporar-se també ha estat el darrer llibre que Manel Joan i Arinyó ha publicat amb Onada, "Versos blancs", una antologia de la seua obra poètica, que abasta composicions com aquest L'amant:

Vingué l’amor i tenia els teus ulls,

aquests ulls teus que em miren amb desig

irreverent. A noces em convides?

Si, confident del misteri, només

t’he parlat amb el silenci, amant

pur aterrit davant la lenta cursa

dels estels, és perquè, summa delícia,

el nostre amor, ¿em sents?, de tan intens

ja no te’l puc ni confessar, Amor.

Continua tot clicant ací.