2017, un any de llibres - Llibres del territori

El projecte d'Onada Edicions sempre ha estat íntimament vinculat al seu entorn més immediat, això és, el territori de cruïlla que s'articula entre el nord valencià (el Maestrat, els Ports) i les Terres de l'Ebre. Des dels seus inicis a l'any 2003, una de les grans línies de l'editorial ha estat fer del llibre una eina per a la difusió i coneixement de la història, la parla, la societat, les festes, les persones… de les nostres comarques i els nostres pobles. I enguany, com sempre, ens ha deixat una bona pila de publicacions de tota mena de temàtiques arrelades al territori. De fet, aquesta ingent producció de proximitat es va veure de nou al Sopar de Lletres que Onada organitza cada estiu. Aquesta ocasió va tindre lloc a Benicarló, on una vintena d'autors i autores van fer cinc cèntims dels seus projectes davant més d'un centenar d'assistents.

 L'historiador Joan Ferreres va ser l'homenatjat d'enguany

 Els set segles del Maestrat

En aquest 2017 s'ha commemorat el set-cents aniversari de la creació de l'Orde de Montesa, l'orde religiosa vinculada estretament al Regne de València i en especial al nord, on hi ostentaven el senyoriu. Aquesta fita històrica ha estat el fil des del qual Vicent Royo ha escrit "Els orígens del Maestrat històric", un complet assaig, aparegut a la primavera, en el que recorre els primers moments de la implantació de Montesa en un indret acabat de conquerir, i exposa els conflictes i les relacions entre les noves comunitats i l'Orde, entre vassalls i senyors. El de Royo ha estat un dels títols més exitosos d'aquests mesos, i ja compta amb una segona edició. A més a més, l'autor ha programat una completa gira de presentacions que l'ha portat a un bon nombre de poblacions de l'Alt i el Baix Maestrat, amb una gran acollida per part del públic.

 

Vicent Royo també va presentar el llibre a Castelló

Biografies que recuperen la memòria històrica

Carles Mulet és conegut especialment per la seua vessant política, però l'actualment senador també és escriptor i al mes d'abril publicava "Jesús Boira Sidro. Poeta silenciat", una investigació sobre la vida d'un jove sacerdot i mestre rural del seu poble, Cabanes, a la Plana Alta, qui també va publicar versos en valencià en revistes literàries dels anys de la II República. Mulet recupera aquesta figura, assassinada pels seus veïns durant la Guerra Civil, sense haver complit encara la trentena d'edat.

 

Carles Mulet i la biografia de Jesús Boira, a Castelló (Foto: La Plana al Dia)

Uns mesos més tard, ara a Benicarló, l'escriptora Alícia Coscollano presentava "Carmen Segura i Martí. Una mestra avançada al seu temps", el retrat d'una docent emblemàtica de la localitat maestratenca abans i després de la Guerra Civil. L'esdeveniment, que va reunir nombroses companyes i antigues alumnes, va servir per reviure el llegat de doña Carmen, una mestra que va formar a diverses generacions de xiquetes i per a qui l'educació i l'ensenyament hi estaven per sobre de tot.

 

El Convent de Sant Francesc es va omplir per recordar 'doña' Carmen

Raonant sobre el Gegant de Pedra

El reconegut filòleg i activista cultural Vicent Pitarch va publicar a l'estiu "Penyagolosa fascinant, de nom venerable". Es tracta d'una obra ben curiosa. El de Vila-real es qüestiona en quin moment la denominació de l'emblemàtica muntanya va incorporar l'article "el" ("el Penyagolosa") no només per referir-se al cim. A partir d'aquesta qüestió purament lingüística, Pitarch persegueix el rastre que aquest espai ha deixat al llarg de la literatura, des de les cròniques fins a la novel·la contemporània.

La Llibreria Argot de Castelló va acollir la presentació de Vicent Pitarch

Biblioteques locals

El catàleg d'Onada compta amb un seguit de col·leccions, denominades Biblioteques, centrades en una localitat en concret. Són iniciatives amb les quals es pretén dotar de monografies de qualsevol aspecte per tal de copsar el ric patrimoni d'un poble. Una de les Biblioteques amb més recorregut és la de Mont-roig del Camp, gràcies als dinàmics membres del Centre d'Estudis Mont-rogencs i la seua tasca per promoure la història i els símbols propis. Aquest estiu van augmentar la sèrie amb "Pinzellades de la història de Mont-roig", tota una delícia de llibre que ens passeja pels grans esdeveniments històrics de la vila i del terme de manera amena i divulgadora, il·lustrats amb unes fantàstiques aquarel·les de Lluís Fongrau.

I la darrera Biblioteca a obrir-se ha estat la de la Jana, però ho ha fet amb un volum d'excepció: la primera part de "La Jana moderna". Joan Ferreres, un dels historiadors de referència del Maestrat, busseja en la documentació existent dels segles XVI, XVII i XVIII per mostrar com era la vida en la vila. En aquesta primera part s'ha centrat en el territori, en l'estudi i descripció de totes les partides del terme de les quals hi ha referència i d'aquells espais destacats, com la desapareguda aldea del Carrascal. També en la demografia, això és, en qui eren, quines famílies formaven i a que es dedicaven els janencs i janenques del període modern. L'obra s'hi suma a la resta de textos de Ferreres de poblacions maestratenques de l'època, com ara Càlig, Canet lo Roig o Rossell.

 

La presentació de Joan Ferreres a La Jana

Un tortosí a Castellar del Vallès

Al mes d'agost arribava a les llibreries "Mossèn Joan Abarcat i Bosch", la biografia que l'escriptor Jacint Torrents ha dedicat a aquest religiós i compositor nascut a Tortosa l'any 1863. En la seua joventut es va establir a Castellar del Vallès, on hi va residir fins la seua mort al 1943. En aquesta localitat del Vallès Occidental, Abarcat va promoure i crear diverses facetes de creació cultural, com la dramatúrgia o l'escriptura. Avui en dia es recordat per la sarsuela 'Els pastors cantaires de Betlem', representada cada Nadal a Castellar. L'obra de Torrents busca anar més enllà i redescobrir aquest personatge.

Una magnífica vista va acompanyar la presentació a Castellar (Foto: L'Actual)

Els trens que mai no van arribar a estació

Mossèn Abarcat va ser contemporani de l'esclat del ferrocarril com a via per al progrés dels pobles i de les comarques. A cavall entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, es van imaginar, estudiar, dissenyar i promoure incomptables vies de tren que havien de vertebrar tot el país i encaminar-lo amb el futur, però la gran majoria no va passar del paper. El professor Miquel Àngel Baila ha estudiat aquest fenomen centrant-se en les línies ferroviàries que, des de l'Aragó, les Terres de l'Ebre i l'interior valencià tenien com a destí el port de Vinaròs. "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs" és la crònica d'un episodi desconegut.

El cinquè volum de Finestres al Passat

Ja és un clàssic dels llibres ebrencs. A mesura que s'acaba l'any, l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre publica un nou títol en la seua col·lecció Finestres al Passat. Són volums que recuperen el patrimoni històric de les Terres de l'Ebre de la mà dels seus fotògrafs més destacats. Així, les imatges ens obren un passat llunyà i gairebé desconegut, tot i ser pròxim en el temps. El llibre d'enguany, "Paco Boluña, el món fugisser", és una selecció de les instantànies que va realitzar als anys 50 i 60 aquest retratista roquetenc, contextualitzades pels textos d'Albert Curto i Laura Tienda, director i tècnica de l'Arxiu Comarcal. 

Paco Boluña va signar exemplars en la presentació a Roquetes

Dos reconeixements a Onada per la seua tasca per la cultura i el territori

El passat 20 de maig, l'Auditori de Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, va acollir la gala de lliurament dels Premis Maestrat Viu, uns guardons que anualment concedeix aquesta associació per la cultura a les comarques del nord valencià, i Onada Edicions va ser reconeguda amb la menció a la Millor Trajectòria Col·lectiva, el Premi Pere Labèrnia, "pel compromís amb la llengua catalana i la cultura en valencià, i especialment l’aposta decidida per un projecte vertebrador del territori de cruïlla que representa l’Antiga Diòcesi de Tortosa". Cal sumar que també va recollir un altre premi la filòloga Berta Sans pel seu llibre "El parlar de Càlig".

La foto de família dels Premis Maestrat Viu

I a finals d'octubre, vam recollir el Mèrit de les Lletres Ebrenques, el reconeixement que impulsa la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta en el marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, on es va posar en valor les desenes de títols publicats per Onada en clau territorial des de la seua posada en marxa l'any 2003, gairebé la meitat d'un catàleg que sobrepassa els 400 volums, tant amb llibres sobre els nostres pobles i comarques, com de llibres creats per autors i autores ebrencs, amb col·leccions específiques com Cruïlla o Gent nostra.

 

El guardó del Mèrit de les Lletres Ebrenques

Al remat, dos guardons molt importants que esperonen a continuar aquesta tasca per la difusió i la promoció de la cultura i el patrimoni fet a les nostres comarques.

Vicent Pitarch va presentar a Castelló "Penyagolosa fascinant, de nom venerable"

 

 

Passat dimecres 20 de setembre, el filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch va presentar a la Llibreria Argot el seu nou llibre "Penyagolosa fascinant, de nom venerable", una curiositat filològica en la que el delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a la capital de la Plana explora al voltant del topònim "Penyagolosa", l'emblemàtic cim que domina el nord valencià. El que comença sent una pregunta sobre com "el gegant de pedra" va incorporar l'article "el" després de segles sense dur-lo, acaba sent un homenatge literari a "la fita senyera del poble meu" i al poeta Miquel Peris i Segarra en el centenari del seu naixement.

Imatges: Argot

Cazarabet entrevista Vicent Pitarch, autor de "Penyagolosa fascinant, de nom venerable"

En "Penyagolosa fascinant, de nom venerable", el reconegut filòleg Vicent Pitarch obre el debat sobre si la muntanya més simbòlica del nord valencià ha de dur o no l'article "el": Penyagolosa o el Penyagolosa? I això dóna peu a fer un homenatge literari al "gegant de pedra" i recòrrer la història de les seues aparicions en cròniques, poemes i narratives des de l'antiguitat fins els nostres dies.

La Librería de Cazarabet, qui disposa d'un actiu blog literari, ha entrevistat Pitarch, i com no podia ser d'altra manera, la primer qüestió ha abordat la vessant lingüística: amb o sense article? L'autor ho deixa clar: "Sempre hem dit 'Penyagolosa' i prou, sense article, el qual sols és acceptable en els casos concrets en què ens referim al tossal, però no a l’entorn. 'Anem a Penyagolosa', 'Els boscos de Penyagolosa'; però 'Des d’ací es veu el Penyagolosa nevat'".

L'obra s'ha dedicat a Miquel Peris i Segarra en l'homenatge al centenari del seu naixement. El poeta també va fitar Penyagolosa amb la seua mirada creativa, "una relació constant i amorosa durant tota la vida", hi assenyala Vicent Pitarch, tot recordant la seua vessant d'excursionista. "D’aquelles vivències ens va llegar el preciós poema, sense títol, que comença amb el vers Baixava per la Teixera. D’altra banda, dels intents que hi havia hagut d’explicar el significat de 'Penyagolosa', a ell li agradava especialment el de ‘penya colossal’, una simple fantasia".

Els qui ens hem familiaritzat amb aquells paisatges impressionants, agrests i captivadors, sabem que la seua diversitat, no solament botànica i biològica sinó també paisatgística és una meravella. Per la seua banda, la majestuositat del cim ofereix un munt de perspectives, que van des de l’ascensió suau a partir de la Banyadera, per exemple, fins a la contemplació impactant dels seus cingles.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Preparant novetats: "Penyagolosa fascinant, de nom venerable" de Vicent Pitarch

 

Penyagolosa, «fita senyera del poble meu», forma part dels símbols emblemàtics del País Valencià. El topònim s’havia mantingut amb el terme exclusiu Penyagolosa, tot al llarg de vuit segles, una situació que s’altera amb la novetat de l’article. En la formació de la construcció nova, el Penyagolosa (un neologisme, tanmateix documentat fa cent anys), hi han degut intervenir dos factors: en primer lloc, l’atracció que exerceix el cim damunt els seus visitants, especialment els naturalistes i els excursionistes; segonament i com a conseqüència del factor anterior, la conveniència de recórrer a l’article el com a marca distintiva, individualitzadora, del cim respecte del seu propi sector biogeogràfic. 

En efecte, la conveniència de marcar la identitat del cim de Penyagolosa respecte del seu conjunt referencial sembla una raó plausible per explicar l’aparició de l’article el. De fet, una expressió ben usual, com «Pujar a Penyagolosa», conté una part d’ambigüitat que desambigua l’article, de manera que «Pujar al Penyagolosa» especifica la pujada al cim, a diferència de la frase sense l’article, fàcilment interpretable com a pujar a qualsevol indret de Penyagolosa: la Banyadera, la Pegunta, el mateix Sant Joan, etc. 

En aquest sentit, enunciats com “els camins del Penyagolosa” o “el Parc Natural del Penyagolosa” són percebuts com a incoherents, per tal com pretenen referir-se a tot el sector de Penyagolosa i, doncs, no admeten l’article especificador del pic. Així, per tant, el venerable topònim Penyagolosa no porta article. L’admet, però, a condició que vaja referit en exclusiva al cim (i per extensió, a la resta del turó) que excel·leix de tot el paisatge. Qualsevol altre cas de l’article adjunt al topònim ha de ser considerat un ús maldestre de Penyagolosa. Un nom tan emblemàtic com venerable bé mereix d’ésser emprat amb respecte i, en qualsevol cas, amb la deguda consideració de la seua identitat lèxica. 

Vicent Pitarch i Almela, de Vila-real (Plana Baixa), és doctor en Filologia Catalana i membre de la Societat Catalana de Sociolingüística, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat professor a l’Ensenyament Mitjà i a la Universitat Jaume I. A banda del seu activisme civil i cultural, orienta els seus treballs de recerca científica i de difusió en els camps de la sociologia del llenguatge, la lingüística descriptiva, la didàctica de la llengua catalana i el valencianisme polític i cultural. Pertany als patronats de la Fundació Huguet i de la Fundació Carles Salvador i és el delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Castelló de la Plana.

La Fundació Carles Salvador acull la presentació de "Les veus de la terra. Poema de Benicarló"

El pròxim dilluns 22 d'agost, Vicent Pitarch presentarà "Les veus de la terra. Poema de Benicarló", un llibre que recupera la composició amb la qual Carles Salvador va guanyar el Premi de Poesia de Benicarló l'any 1952, i que compta amb un estudi introductori del mateix Pitarch.

L'acte s'emmarca dins de la Jornada Cultural 2016 de la Fundació Carles Salvador, que tindrà lloc a partir de les 19 hores al Saló d'Actes de Caixa Mar de Benassal.

Preparant novetats: "Les veus de la terra. Poema de Benicarló" de Carles Salvador

L'any 1952, el mestre, filòleg i escriptor Carles Salvador va guanyar el premi especial del I Certamen Literari que va convocar a Benicarló l'industrial Salvador Fontcuberta. Des de Benassal, Salvador va composar uns versos que constitueixen una mostra esplèndida de la darrera etapa de la seua creació poètica la del retorn al llorentinisme, en la qual el paisatge idealitzat, l’exaltació del localisme i la temàtica intimista i sentimental hi són expressats mitjançant un seguit de recursos estilístics (sinestèsies, metàfores, personificacions i comparacions, combinades amb una profusió d’efectes mètrics), característics del període simbolista, que el poeta no acabà d’abandonar mai del tot.

Gairebé sis dècades després hi recuperem aquest Poema de Benicarló, un cant a aquesta ciutat del Maestrat, que s'acompanya d'un complet estudi introductori del filòleg Vicent Pitarch, en el qual analitza els versos de Carles Salvador i el context social, cultural i econòmic en el que van ser escrits i guardonats. Amb tot, aquesta edició de "Les veus de la terra" pretén redescobrir i posar a l'abast de tothom aquest tros del patrimoni cultural benicarlando de la mà d'un dels grans noms de la nostra llengua.

"A l'ombra del Penyagolosa" es presenta a Benassal

Tot seguint amb les commemoracions de l'Any Carles Salvador, aquest 18 d'agost a Benassal, vila indissolublement unida al lingüista i mestre valencià, s'hi celebra una jornada cultural que comptarà amb diversos actes al Saló d'Actes de Caixa Mar.

Una de les intervencions programades és la presentació del llibre "A l'ombra del Penyagolosa", l'edició d'una conferència que Carles Salvador va impartir al Centre de Cultura Valenciana a finals de gener de l'any 1954, poc abans de la seua mort, una mena de testament que ell deixava sobretot al seu món entranyable de l’excursionisme. L'edició ha estat a cura de Vicent Pitarch, patró de la Fundació Carles Salvador i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

En aquest llibret, Salvador fa una crònica dels itineraris excursionistes pel Maestrat, els Ports, la Plana i l'Alcalatén, on detalla el que hi veu i sent. "A l'ombra del Penyagolosa" es va editar fa una dècada, que es va exhaurir. Enguany, hi torna de nou a les llibreries com a part dels actes d'homenatge i record a Carles Salvador.