diumenge, 1 de febrer del 2009

Convocats els Premis Literaris CIUTAT DE SAGUNT 2009

Poesia
XII Certamen de Poesia «Jaume Bru i Vidal» 1. La temàtica, el metre i la rima són de lliure elecció. L’extensió ha de ser la d’un llibre normal de poesia. 2. L’Ajuntament de Sagunt dota el premi amb 3.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó pròpiament dit, i l’altre terç és en concepte dels drets d’autoria corresponents a la publicació editorial de l’obra guanyadora, previ contracte.

Narrativa
XI Certamen de Narrativa «Ciutat de Sagunt» 1. Les obres (novel·la o recull de contes) han de tindre una extensió mínima de 120 pàgines i màxima de 160, cadascuna de les quals ha de ser de 2.100 caràcters, inclosos els espais en blanc, escrites a una sola cara a doble espai amb un cos de lletra 12. 2. L’Ajuntament de Sagunt dota el premi amb 6.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó pròpiament dit, i l’altre terç és en concepte dels drets d’autoria corresponents a la publicació editorial de l’obra guanyadora, previ contracte.

Teatre
VI Certamen de Teatre «Pepe Alba» 1. L’extensió de l’obra ha de ser la normal d’un espectacle dramàtic complet, entés en un sentit ampli; no s’hi admetran obres breus de teatre. 2. L’Ajuntament de Sagunt dota el premi amb 3.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó pròpiament dit, i l’altre terç és en concepte dels drets d’autoria corresponents a la publicació editorial de l’obra guanyadora, previ contracte.

BASES GENERALS
1. Pot optar als premis qualsevol escriptora o escriptor, amb tots els treballs que consideren oportuns. Les obres participants en aquests premis han de ser originals, inèdites i escrites en valencià, i no poden haver estat guardonades en cap altre certamen. 2. Els originals s’han de presentar escrits a màquina o ordinador, per triplicat, amb lema o pseudònim, i dins d’una plica ha de constar el nom i cognoms, l’adreça i el telèfon de l’autor/a. 3. Les obres aspirants als premis s’han de presentar en qualsevol registre de l’Ajuntament de Sagunt, a l’atenció del Gabinet de Promoció del Valencià (c/ Autonomia, 2. 46500 Sagunt), directament o per correu certificat, fins al dia 28 de febrer de 2009. 4. El premi i la seua dotació són indivisibles, i el veredicte del jurat inapel·lable. Cada vegada que es publique el treball premiat ha de constar que l’obra ha estat guardonada en els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2009. 5. Els premis s’atorgaran el 24 d’abril de 2009, en el transcurs d’un acte cultural convocat amb aquesta finalitat. 6. Els originals no premiats podran ser recollits personalment, o bé sol·licitar-ne l’enviament per correu, en el termini de tres mesos des de la publicació de la decisió del jurat. Una vegada esgotat aquest termini, es destruiran els originals per tal de preservar els drets d’autoria. 7. Aquests premis estan subjectes a la normativa fiscal vigent. 8. La participació en aquest concurs implica l’acceptació de les bases que el regeixen. En cas de dubte sobre la seua interpretació, el jurat acordarà allò que crega més just d’acord amb l’organització.

AJUNTAMENT DE SAGUNT

dijous, 15 de gener del 2009

Quin model de llengua ?

Toni Mollà (Publicat el 15/1/2009, al QUADERN de l'edició valenciana d'El PAÍS)

MAS, Josep À. El morfema ideològic. Ed. Onada. Benicarló, 2008.

La política lingüística és, com sabem, una classe de política. I l’axioma és tan exacte quan ens referim a l’organització territorial de la diversitat sociolingüística com quan ho fem, posem per cas, a la varietat lingüística que fem servir als mitjans de comunicació. L’ús lingüístic, si volem dir-ho així, no és “innocent”. Darrere de cada tria hi ha certament una “mentalitat” i, sovint, una “ideologia”: una manera d’entendre els codis i els seus missatges i, consegüentment, el món que s’hi expressa. El variacionisme dialectal --sovint un híbrid acastellanat-- que s’imposa en determinats continguts audiovisuals i fins i tot en textos de caràcter “oficial” deixa entreveure la voluntat de mantindre la llengua fora dels dominis industrials i virtuals que exigeix la comunicació ara per ara. En llengua, com en tants aspectes de la vida, la política més prudent és habilitar un lloc per a cada cosa i, paral•lelament, posar cada cosa en el seu lloc. Tan “incorrecte” ens sembla, per exemple, que es faça servir en un wéstern el model lingüístic d’Ausiàs March i Joanot Martorell com que s’explique la invasió d’Iraq com si es tractara d’una nit del foc.

Tot això, que semblen evidències contrastades per l’evidència, costa encara de concebre a segons qui. Doncs bé: aquestes cabòries i maldecaps són la matèria d’un llibre excel•lent que acaba de traure a la llum el professor Josep À. Mas amb el suggeridor títol El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians, publicat per les meritòries Onada Edicions de Benicarló. Efectivament, els models lingüístics diuen tant d’ells mateixos com les opinions que s’hi formulen, posem per cas. Són, al cap i a la fi, el vehicle de la comunicació per excel•lència: el mitjà del missatge, amb totes les relacions que imposa aquest binomi fantàstic. Però, en la llengua com en la vida, els arbres sovint no deixen veure el bosc. Per desgràcia, a València, l’ús de qualsevol innocent paraula pot ser utilitzada per a estigmatitzar un amable contribuent a les tenebres de l’anatema. Un modest “aleshores” o un inofensiu “petita i mitjana empresa” dit davant de segons quin inquisidor pot condemnar l’usuari al més lleig dels estigmes: catalanista; és a dir, foraster. La correlació entre usos lingüístics i ideologies estudiada pel professor Mas és, finalment, més i més important perquè la polèmica lingüística se sol fer servir com a cortina de fum d’alguna mena d’interessos inconfessables que es pretenen enfosquir. Alguns, de fet, ens assenyalen insistentment l’arbre, precisament, perquè no veiem el bosc. Això sense comptar que la querella lingüística indígena és sovint el refugi d’analfabets que, de l’embolic, en trauen bon profit. L’absència de coneixements demostrada per alguns (ir)responsables dels models lingüístics públics no pot amagar-se tampoc sota el criteri, tan sofert, de l’estil personal. De fet, com va escriure ja fa alguns anys Pere Calders, “alguns anomenen estil les seues deficiències”.

http://www.tonimolla.cat/eblog.php?pl=240

http://www.tonimolla.cat/blog.php

divendres, 19 de desembre del 2008

Presentació del llibre "Vinaròs"


Espai, temps i protagonistes han conformat el que avui coneixem com el terme i la ciutat de Vinaròs, població objecte d’estudi del treball miscel·lani que el lector té a les mans. Al llarg de les seues pàgines, amorosides per una generosa mostra fotogràfica, s’hi podran trobar els principals trets de la història, la geografia, l’economia, la societat i el patrimoni en sentit ampli. Una visió actual d’aquesta ciutat mediterrània, que pretén apropar, tant als vinarossencs com als visitants, a la realitat actual d’una població que ha tingut sempre un desenvolupament continu, i que es troba en un moment històric de gran transcendència per a afrontar satisfactòriament el seu futur.

El volum l'ha coordinat Arturo Oliver Foix, doctor en Història, arqueòleg conser­vador del Museu de Belles Arts de Castelló. Professor tutor de la UNED en Vila-real. Especialista en cultura ibèrica i el món mediterrani de l’antiguitat.

Hi han participat també Nereida Castell Oliver, Lluís Gimeno Betí, Dídac Mesa Romeu, Rafael Monzó Mollà, Ramón Redó Vidal. L'apartat fotogràfic ha comptat amb Col·lecció Agustín Delgado Agramunt, Col·lecció Joaquín Simó Federico, Col·lecció Alfredo Gómez Acebes, Salvador Cordero, Emili Fonollosa Antolí, Dídac Mesa Romeu, Arturo Oliver Foix, Ferran Royo, Reportajes Aéreos Camps, Maria Jesús Pablo Taus, Ximo Cardona, Paül Peralta.

Presentat el llibre "Tortosa. El patrimoni"


Aquest dijous dia 18 de desembre de 2008, a les 19.30 de la tarda ha tingut lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, la presentació del llibre Tortosa. El patrimoni, editat per Onada Edicions, obra de Jacobo Vidal (que l’ha coordinat), Albert Curto i Enric Querol.

L’objectiu d’aquest volum és donar a conèixer als seus lectors, autòctons o forans, la gran riquesa, diversitat i amplitud del patrimoni que atresora la bimil·lenària ciutat de Tortosa, capital històrica de les Terres de l’Ebre i, encara més, del territori episcopal dertosense, que s’estén per terres de Catalunya i València. L’arquitectura, l’enginyeria, les arts plàstiques i el llegat documental i bibliogràfic hi són analitzats, en uns textos excel·lents, de forma sintètica, amena i àmpliament il·lustrada amb una important mostra fotogràfica.