"Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938" es va presentar amb notable èxit

El passat divendres, el Centre Cultural de Càlig es va omplir per a la presentació del llibre "Salir del silencio", de Martha Heard, nord-americana resident a la vila que va entrevistar, fa dues dècades, a bona part del veïnat. Ara, a partir de les converses, podem conèixer com va ser l'època de la Segona República de la veu dels seus protagonistes, qui van recordar com era el el dia a dia, el treball, l'educació, la Col·lectivitat, la religió i la política al poble. Un autèntic patrimoni històric oral per transmetre a les noves generacions de calijons i calijones.

"La mirada plena d'honestedat d'una nord-americana"

Precisament, un dels mitjans que s'ha fet ressò és La Calamanda, un nou magazine digital impulsat per Alícia Coscollano. En una completa crònica, l'articulista destaca "l'honestedat" de Heard a l'hora d'abordar un tema com la Segona República i l'esclat de la Guerra Civil.

La memòria es un factor complex que es trasllada a la pell, de vegades generacionalment. Potser el fet que Heard siga filla dels EEUU, que van viure una cruenta guerra civil, la guerra de la Secessió, ha ajudat a l’hora de mantindré una actitud d’absolut respecte a les narracions orals que ha recollit, malgrat que sembla un període històric passat –se situa en el període entre 1861 i 1865-,la memòria col·lectiva d’una societat no mor, tan sols es transforma.

Podeu llegir la crònica sencera tot llegint ací. 

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

Aquest dimecres es presenta "Canet modern", de Joan Ferreres

Demà dimecres, a partir de les 19.30 hores, es presenta el nou llibre de l'historiador Joan Ferreres. A Canet modern. Territori i demografia, l'autor aprofundeix en la història del poble de Canet lo Roig (Maestrat) durant els segles XVI, XVII i XVIII, en concret centrant-se en la part de la toponímia de la vila i del terme i en els seus habitants.

L'acte serà al Tele Club de la vila, i comptarà amb la presència de l'autor, de Miquel Àngel Pradilla, professor de l'URV i representant d'Onada Edicions i amb la batllessa Maria Ángeles Pallarés.

"Cuando la madre da el pecho al bebé se crea un vínculo muy importante entre los dos". Entrevista a Maria José Llorach, autora de "Jo somiava…"

Maria José Llorach ha publicado "Jo somiava…", un cuento dirigido tanto a las madres como a los niños. Llorach es miembro de la Associació Mares, Pares i Fills, que impulsa actividades y jornadas para dar a conocer las ventajas de una lactancia materna natural y de los grupos de apoyo.

 ¿De dónde surge la idea del cuento “Jo somiava…”?

Cuando nació mi segundo hijo fui al taller de lactancia. Allí se creó una asociación de maternidad y crianza, en la que me involucré mucho y desde la cual me di cuenta que podía poner mi creatividad, mi trabajo con un fin con algún valor añadido, algo muy distinto de lo que había estado haciendo hasta el momento como diseñadora gráfica. Empecé hacer cuentos. Creamos la asociación Mares Pares Fills donde se pretende difundir información que pueda ayudar a las familias. Ya en la asociación se creó una revista con su mismo nombre con este fin. Los cuentos era también otra forma donde poder transmitir valores e información que pueda ayudar de alguna forma. 

Cuando nació mi primera hija la experiencia sobre la lactancia fue un desastre desde el primer momento. Hasta el extremo que tuvieron que operarme por una mastitis, cogí tal infección que ni los antibióticos me hicieron efecto. Mi información sobre la lactancia era casi nula. Entonces yo no sabía nada sobre los talleres de lactancia. Con el segundo hijo todo cambió ya embarazada fui al taller de lactancia. Allí aprendí muchísimo y me ayudaron muchísimo. Tuve la suerte de coincidir con Merche Jovaní la matrona que colabora en nuestro cuento, una de las mejores que hay en la comarca. También agradecer al resto de las enfermeras, en especial a Cristina. 

La cuestión que siempre había pensado lo diferente que había sido de no tener información, a tenerla y compartir cualquier problema con los profesionales y madres del taller de lactancia. Así que desde entonces siempre había tenido en mi cabeza hacer un cuento donde dar información a las madres para ayudarlas a la hora de dar el pecho y reforzar la importancia de los talleres de lactancia. Le propuse a Mar Espinosa si quería ayudarme en el proyecto y enseguida aceptó.

¿A quién va dirigido?

Tanto a las embarazadas para darles información útil que les pueda ayudar a tener éxito en la lactancia como a los niños para que ya desde pequeños vean este tipo de cultura como algo normal y natural.

¿Qué transmite el cuento?

Varias cosas: 

Información para tener éxito en la lactancia, por eso se ha añadido al cuento las 10 normas según la OMS para una lactancia con éxito. 

Difundir este tipo de cultura hacia la lactancia, pero también una crianza con apego. Se ha demostrado también lo importante que es cubrir las necesidades no sólo físicas en el bebé sino también emocionales. Ya que estas últimas no se tienen en cuenta muchas veces tachándolas de que estas malcriando o mal acostumbrando al bebé. Y repercuten enormemente en la edad adulta. 

Intentar concienciar a los profesionales de lo vulnerables que son las mamas al tener un hijo y la ayuda que necesitan. Que los familiares sepan respetar el espacio que necesita la madre los primeros días. 

Informar de la existencia de los talleres de lactancia, donde pueden ser ayudadas y lo beneficioso que es compartir las experiencias con las otras madres. 

Como dice Merche, la matrona en su carta despertar el instinto natural que toda madre tiene y que hemos perdido. 

¿Cómo ha sido el trabajo con Mar Espinosa?

¡Maravilloso! Mar es una persona fantástica y creativa. Siempre que se unen varias personas en un proyecto, éste mejora. Mar ha ayudado en la fundación de las dos asociaciones de maternidad. Es psicóloga y educadora social, además de trabajar y dirigir un centro de refuerzo escolar. Además le gusta mucho los libros y cuentos. Le gusta también escribir. Así que la idea le encantó. Además de escribir el cuento es ella quien propuso la genial idea de que pueda abrirse por los dos lados uniendo las dos historias en una imagen central. Lo que le hace un cuento muy original.

¿Cuál es la importancia de la lactancia materna i de los grupos de apoyo?

Mucha. Por un lado la leche de la madre es la única que contiene todo lo que necesita el bebe. Es lo mejor. Aunque haya hoy en día muchos avances sobre las leches artificiales y en caso de ser necesario ahí están y hay que dar gracias por ello. Pero nunca podrá estar a la altura de la leche natural del pecho de la madre. Además cuando se da el pecho al bebé se crea un vínculo muy importante entre los dos, importante para la salud de ambos. Hay que dar esta información para que las madres sean conscientes de esto, pero nunca obligar, hay que saber también respetar otras decisiones e intentar ayudar de la mejor forma. 

Los grupos de soporte como los talleres de lactancia son muy importantes tanto a nivel de ayuda entre los profesionales que te atienden, pero tan importante o más es lo que se comparte con las otras madres. Ahí te das cuenta que no estás sola que lo que tu estas pasando lo está pasando otra o lo ha pasado. Compartes y aprendes mucho de las otras madres.

¿Cómo valoras la acogida que ha tenido el cuento?

Muy buena y agradecida. Hay aún que moverse más para que la gente lo conozca, pero ahí estamos. Agradecer de todo corazón a la gente que nos apoya, nos felicita, que esta colaborando en su distribución y en la compra de ellos. Quería agradecer especialmente a Cristina, la dueña de la tienda de Cuquis de Benicarló, porque nos ha apoyado y colaborado en él antes incluso de ver como iba a ser el cuento. Gracias Cristina por creer en nuestro proyecto.

¿Tienes algún nuevo proyecto a la vista?

Tengo otro ya terminado que es la versión en cuento de un libro publicado que se llama "23 maestros de corazón" de Carlos González, el profesor. Él me dio su permiso para poderlo hacer y colabora con una carta al final para los padres. Es un cuento muy especial que habla de una educación diferente centrada en el corazón. 

Además se ha hecho una película-documental del mismo libro “Entre maestros”. Se ha estrenado en algunos cines y muy pronto se emitirá por TVE. Y ahora mismo estoy trabajando en otro cuento también muy especial se llama “En la selva de Yuma” y se complementará con una meditación basada en el cuento que los padres leerán a sus hijos antes de dormir.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"Quan la mare dóna el pit al bebè es crea un vincle molt important entre els dos". Entrevista a Maria José Llorach, autora de "Jo somiava…"

Maria José Llorach ha publicat "Jo somiava…", un conte dirigit tant a las mares com als infants. Llorach és membre de l'Associació Mares, Pares i Fills, que impulsa activitats i jornades per donar a conèixer els avantatges d'una lactància materna natural i dels grups de suport.


D'on sorgeix la idea del conte "Jo somiava ..."?

Quan va néixer el meu segon fill vaig anar al taller de lactància. Allà es va crear una associació de maternitat i criança, en la qual em vaig involucrar molt i des de la qual em vaig adonar que podia posar la meva creativitat, el meu treball amb una finalitat amb algun valor afegit, una cosa molt diferent del que havia estat fent fins al moment com a dissenyadora gràfica. Vaig començar a fer contes. Vam crear l'associació Mares Pares i Fills on es pretén difondre informació que pugui ajudar a les famílies. Ja en l'associació es va crear una revista amb el mateix nom amb aquesta finalitat. Els contes era també una altra forma on poder transmetre valors i informació que pugui ajudar d'alguna manera. 

Quan va néixer la meva primera filla l'experiència sobre la lactància va ser un desastre des del primer moment. Fins a l'extrem que em van haver d'operar per una mastitis, vaig agafar tal infecció que ni els antibiòtics em van fer efecte. La meva informació sobre la lactància era gairebé nul·la. Llavors jo no sabia res sobre els tallers de lactància. Amb el segon fill tot va canviar, ja embarassada vaig anar al taller de lactància. Allà hi vaig aprendre moltíssim i em van ajudar moltíssim. Vaig tenir la sort de coincidir amb Merche Jovaní la matrona que col·labora en el nostre conte, una de les millors que hi ha a la comarca. També agrair a la resta de les infermeres, especialment a Cristina. 

La qüestió que sempre havia pensat com de diferent que havia estat de no tenir informació, a tenir-la i compartir qualsevol problema amb els professionals i mares del taller de lactància. Així que des d'aleshores sempre havia tingut al cap fer un conte on donar informació a les mares per ajudar-les a l'hora de donar el pit i reforçar la importància dels tallers de lactància. Li vaig proposar a Mar Espinosa si volia ajudar-me en el projecte i de seguida va acceptar.

A qui va dirigit?

Tant a les embarassades per donar-los informació útil que els pugui ajudar a tenir èxit en la lactància com als nens perquè ja des de petits vegin aquest tipus de cultura com una cos
a normal i natural.

Què és el que transmet el contingut?

Diverses coses: 

Informació per a tenir èxit en la lactància, per això s'ha afegit al conte les 10 normes segons l'OMS per a una lactància amb èxit.

Difondre aquest tipus de cultura cap a la lactància, però també una criança amb afecció. S'ha demostrat també l'important que és cobrir les necessitats no només físiques en el nadó sinó també emocionals. Ja que aquestes últimes no es tenen en compte moltes vegades titllant-les de que aquestes malcrien o malacostumen el nadó. I repercuteixen enormement en l'edat adulta. 

Intentar conscienciar els professionals de com vulnerables són les mames al tenir un fill i l'ajuda que necessiten. Que els familiars sàpiguen respectar l'espai que necessita la mare els primers dies. 

Informar de l'existència dels tallers de lactància, on poden ser ajudades i el beneficiós que és compartir les experiències amb les altres mares. 

Com diu la Merche, la matrona, en la seva carta, despertar l'instint natural que tota mare té i que hem perdut.

Com ha estat el treball amb Mar Espinosa?

¡Meravellós! Mar és una persona fantàstica i creativa. Sempre que s'uneixen diverses persones en un projecte, aquest millora. Mar ha ajudat en la fundació de les dues associacions de maternitat. És psicòloga i educadora social, a més de treballar i dirigir un centre de reforç escolar. A més li agraden molt els llibres i contes. Li agrada també escriure. Així que la idea li va encantar. A més d'escriure el conte és ella qui va proposar la genial idea que pugui obrir-se pels dos costats unint les dues històries en una imatge central. La qual cosa el fa un conte molt original. 

Quina és la importància de la lactància materna i dels grups de suport?

Molta. D'una banda la llet de la mare és l'única que conté tot el que necessita el nadó. És el millor. Encara que hi hagi avui en dia molts avenços sobre les llets artificials i en cas de ser necessari aquí estan i cal donar gràcies per això. Però no mai podrà estar a l'altura de la llet natural del pit de la mare. A més quan es dóna el pit al bebè es crea un vincle molt important entre els dos, important per a la seva salut. Cal donar aquesta informació perquè les mares siguin conscients d'això, però no mai obligar, cal saber també respectar altres decisions i intentar ajudar de la millor manera. 

Els grups de suport com els tallers de lactància són molt importants tant a nivell d'ajuda entre els professionals que t'atenen, però tan important o més és el que es comparteix amb les altres mares. Aquí te n'adones que no estàs sola que el que tu estàs passant ho està passant una altra o ho ha passat. Comparteixes i aprens molt de les altres mares.

Com valores la rebuda que ha tingut el conte?

Molt bona i agraïda. Hi ha encara que moure'l més perquè la gent el conegui, però aquí estem. Agrair de tot cor a la gent que ens dóna suport, ens felicita, que està col·laborant en la seva distribució i en la compra d'ells. Vullc agrair especialment a Cristina, la propietària de la botiga de Cuquis de Benicarló, perquè ens ha donat suport i col·laborat en ell abans fins i tot de veure com seria el conte. Gràcies Cristina per creure en el nostre projecte.

Tens cap nou projecte a la vista?

Tinc un altre ja acabat que és la versió en conte d'un llibre publicat que es diu "23 maestros de corazón" de Carlos González, el professor. Ell em va donar el seu permís per poder-ho fer i col·labora amb una carta al final per als pares. És un conte molt especial que parla d'una educació diferent centrada en el cor. 

A més s'ha fet una pel·lícula-documental del mateix llibre "Entre maestros". S'ha estrenat en alguns cinemes i molt aviat s'emetrà per TVE. I ara mateix estic treballant en un altre conte també molt especial es diu "A la selva de Yuma" i es complementarà amb una meditació basada en el conte que els pares llegiran als seus fills abans de dormir.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)