Es presenta un llibre que analitza i proposa un nou model de mitjans de comunicació públics que refunden la clausurada RTVV i la ubiquen com a actor fonamental en el desenvolupament de l'espai públic i la societat democràtica valenciana. Els periodistes i investigadors Josep Lluís Gómez Mompart, Toni Mollà, Mònica Parreño, Manuel S. Jardí i Rafael Xambó, agrupats sota el Col·lectiu Ricard Blasco, signen aquest manual per engegar una nova Ràdio Televisió Valenciana, editat per Onada Edicions. El 7 d'octubre es presenta al Ca Revolta.
.jpg)
Quan el passat 29 de novembre la pantalla de Canal Nou va passar a negre i amb ella tota l'estructura de mitjans públics valencians d'àmbit autonòmic, un sector de la societat, de la cultura i de la comunicació va assumir el repte de què el succés no fòra un punt final, sinó un punt i seguit en la història audiovisual valenciana. Des d'aleshores i en augment a mesura que s'apropen les eleccions, la refundació de Ràdio Televisió Valenciana és un tema cada cop més present al debat públic.
D'aquesta manera, per tal d'oferir les eines necessàries per dissenyar uns nous mitjans públics que eviten el desastre econòmic, mediàtic, social i cultural de l'anterior RTVV, un grup de professionals de la comunicació i la recerca acadèmica han constituït el denominat Col·lectiu Ricard Blasco, en homenatge a aquest pioner de l'estudi de la premsa i l'audiovisual del País Valencià. I una de les primeres accions que duen a terme és la publicació del llibre "Reset RTVV. Per unes polítiques de comunicació al servei de la societat", editat per Onada Edicions i que es presenta el proper dimarts 7 d'octubre a les 19.30 al Ca Revolta, València.
La televisió pública com un baluard de defensa
.jpg)
"Reset RTVV" és una anàlisi reflexiva i una proposta de futur. Parteix de les amenaces que afecten els mitjans públics i el conjunt del sistema comunicatiu valencià, tal com el fort control polític, la centralització i dependència dels grups espanyols, la mancança de pluralitat informativa, el deteriorament del periodisme, l'escassa presència de la llengua i la cultura pròpia i el baix desenvolupament mediàtic de la nostra societat. Davant d'aquest fosc panorama, el Col·lectiu Ricard Blasco
defensa la necessitat d'un gran pacte polític i civil que pose les bases d'una nova ràdiotelevisió pública, "
un baluard de defensa enfront dels grans oligopolis de la informació i les desigualtats informatives que se’n deriven, perquè atorga a la informació un valor sociocultural, i perquè assegura la cohesió social i territorial per damunt de les ofertes temàtiques i segmentades", en paraules dels autors.
L'obra s'estructura en cinc capítols que combinen l'estudi acadèmic amb l'assaig divulgatiu, obert a tot el públic interessat en aquest sector fonamental. El primer apartat, "Necessitat d'una RTV cívica per a una societat democràtica", desenvolupa la vigència del mitjà com un actor de present i de futur en la construcció d'un país nou, de progrés, radicalment democràtic, transparent i sense corrupció, amb justícia social, benestar i solidari. Feta la introducció, a "L'estructura mediàtica del País Valencià al segle XXI" s'apunta un breu repàs a la realitat audiovisual i comunicativa del nostre territori pel que fa a la premsa, la ràdio, la televisió i els mitjans digitals, i defensa la urgent constitució d'un sistema comunicatiu propi.
El tercer capítol se centra en les polítiques de comunicació al País Valencià, això és, en el conjunt d'accions reguladores decretades per les autoritats competents, siga autonòmica o estatal. D'aquesta manera, els autors analitzen el paper que han jugat disposicions capitals per a la ràdiotelevisió pública, com per exemple l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià o la Llei de Creació de RTVV, entre d'altres, sense oblidar-se de la gestió que els successius governs de la Generalitat han realitzat en l'extint ens, que ens han portat, com recorda el Col·lectiu, a ser "els únics ciutadans europeus que no disposem de mitjans públics de comunicació en una de les dues llengües oficials al seu territori".
Un pacte que garantisca una (nova) RTVV ni partidista ni governamental
Uns informatius i una programació diferents és l'assignatura pendent, com apunta el títol del següent apartat. Ací, el Col·lectiu posa sobre la taula el com hauria d'ésser la producció de continguts de la ràdiotelevisió valenciana per complir les seues funcions públiques. Són sobretot dues línies d'actuació: en primer lloc, uns serveis informatius lliures i independents dels poders polítics, i per l'altra, fer de RTVV la punta de llança del foment de l'audiovisual i la cultura propis.
Finalment, els autors proposen la conversió dels mitjans de tothom en un "espai d'entesa civil i polític" que reforce un espai públic cada vegada més deteriorat, així, proposen "la creació d’una nova RTVV al capdavant d’aquest pacte de mínims —parlamentari i cívic— sobre el qual esta¬blir polítiques compartides per tot l’espectre sociocultural. Al nostre entendre, RTVV és una de les institucions més determinants en la cohesió col·lectiva del país".
Experts en comunicació del territori
Sota el Col·lectiu Ricard Blasco hi trobem cinc destacats noms de periodistes i investigadors que, des de les seues respectives vessants, han contribuit a que "Reset RTVV" faça una aproximació multidisciplinar sobre l'objecte de l'estudi: el catedràtic de periodisme de la Universitat de València Josep Lluís Gómez Mompart, l'extreballador de RTVV i sociòleg Toni Mollà, la doctora en Filosofia i especialista en comunicació Mònica Parreño, l'extreballador de RTVV i periodista Manuel S. Jardí i el professor de sociologia de la UV Rafa Xambó. L'obra està publicada per l'editorial Onada Edicions dins de la col·lecció d'àmbit acadèmic La Nau.
.jpg)